Marathon man ja és centenari!

Segons la Wikipèdia podríem definir una "efemèride" com un esdeveniment important que ha tingut lloc en una determinada data com per exemple una victòria militar, una decisió política de rellevància històrica, el naixement d'un personatge destacat, etc. i que es commemora, celebra o recorda regularment. Per citar uns quants casos molt heterogenis, i per aquestes dates del mes de novembre, s'ha commemorat el 20è aniversari de la caiguda de Berlin, s'ha emès per TV3 el programa núm. 150 del "Polònia", també fa 25 anys de la inauguració del monument dedicat als soldats nord-americans caiguts a la Guerra del Vietnam i només 1 de l'elecció del "messies" Obama a la presidència d'aquest mateix país, de 35 de la fundació del partit Convergència Democràtica de Catalunya o, per anar a un extrem completament oposat, els que siguin compradors habituals de la cadena de supermercats DIA poden beneficiar-se ara d'una agressiva campanya de descomptes amb motiu del seu 30è aniversari.

Doncs bé, portat per aquesta moda de celebrar qualsevol cosa o commemorar qualsevol xifra d'aquestes "simbòliques", deixeu-me que em pugi al carro i faci una mica d'autocomplaença ja que, malauradament, d'àvies no me'n queda cap de viva. Així, i per aquells que no us n'hàgiu adonat, aquest que esteu llegint és l'escrit núm. 101 del blog; algú es podria demanar perquè no dir això mateix amb motiu del núm. 100 i li respondria que ja se'm va passar pel cap. Ara bé, en aquells moments vaig creure més oportú dedicar-lo al naixement de dues curses noves a la comarca del Bages, tot i que mirant-ho fredament l'ordre d'un i altre no importa en absolut en tractar-se de temàtiques molt diferents. Però bé, tant se val perquè estarem d'acord que no en ve d'un. Arribats a aquest punt, ¿qui hagués dit que aquella falera que em va començar a donar per això de les curses ja fa uns quants anys s'estigués traduint des de fa uns quants mesos en un blog com aquest? Sincerament, jo no. Encara recordo quan m'hi vaig començar a posar (la tarda d'un diumenge que no tenia gaire feina) i que em va semblar més fàcil del previst. De feia temps que em rondava pel cap la idea de fer la meva pròpia pàgina web amb un contingut orientat, més aviat, cap el vessant professional (docència universitària, investigació, etc.) però per un motiu o altre, no acabava de fer el pas. En canvi, i no recordo quina va ser la "guspira" o "font d'inspiració", se'm va ocórrer la idea d'un blog centrat en les meves més que discutibles proeses atlètiques.

I aquí em teniu. I confesso que no em penedeixo en absolut d'haver-lo endegat ja que si es té un mínim interès (que es dóna per suposat) acabes descobrint un món de blogs desconegut i també insospitat. Ja només del tema que ens ocupa, el nombre de "blocaires" que com jo, tenen aquesta inquietud "literària" relacionada amb curses de tota mena, és impressionant (alguns els segueixo regularment i espero que ells a mi també). A més, el volum d'informació que pots trobar (una altra qüestió és la seva qualitat i veracitat) ompliria memòries i memòries d'ordinador, mentre que cada dia trobes noves possibilitats que t'ofereix la xarxa -i gratuïtes!- per anar farcint el teu blog d'eines i utilitats i fer que guanyi en vistositat. En certa forma, entre els mateixos "blocaires" ens anem retroalimentant i agafant idees de com fer millor el nostre propi blog. En aquest cas concret, els que el seguiu regularment ja us haureu adonat -bé, així ho espero- de la introducció de tant en tant d'alguns gadgets. Ara bé, encara en tinc pendent un altre que és, simplement, un mapa esquemàtic que informi de les curses fetes només fent passar el ratolí per sobre del punt que les indiqués. Però encara m'hi he de posar (accepto, però, tota mena de suggeriments). Tot plegat, que el dia té només 24 hores i les que dedicava abans a la meva gran passió (la lectura) ara han passat a estar ocupades pel blog. No sé si qualificar això de "passió" seria molt agosarat però sí és cert que el meu ritme de lectura ha davallat notablement. Suposo que quan arribi el moment que em cansi de córrer (i de retruc, del blog) o altres situacions familiars reclamin una vida més "sedentària", m'hi tornaré a enganxar. Però no avancem possibles esdeveniments. Temps al temps.

Bé, em deixo de reflexions que a poca gent deuen interessar i vaig al gra. L'objectiu d'aquest nou escrit és fer una classificació dels altres 101 en funció del seu contingut, i així podríem establir les següents categories:

• Curses fetes per mi: inclou la crònica de la cursa i el comentari previ (a mode de pinzellada turística). En total, 44 escrits i destacant els mesos de març i juliol (el primer perquè inclou també les curses fetes el gener i febrer). Tingueu present que el blog neix el més de març.
  
• Altres curses: inclou bàsicament comentaris de curses de muntanya, la de bombers de Barcelona, etc. amb un total de 19 escrits.
• BTT: crònica de les meves sortides en bicicleta (8 escrits).
• Previsió de curses: com el nom indica, inclou els escrits que detallen la meva previsió de curses per al mes següent (7 escrits).
  
• Blogs: escrits sobre el món de la blogosfera, nominacions del blog en diaris, etc. (4 sense comptabilitzar aquest).
• Bàsquet: qui em conegui ja sabrà que és la meva altra passió esportiva i sense abusar, li he dedicat 3 escrits (sobre l'ACB i el Bàsquet Manresa).
• Futbol: l'antítesi de l'anterior categoria i afortunadament només inclou 2 escrits i sempre en sentit crític.
  
• I finalment, una categoria de Miscel.lània: amb un total de 14 escrits dedicats a temes molt diversos, però amb una certa relació amb les curses i l'esport de córrer (més directa en uns i indirecta en uns altres).

En qualsevol cas, no sé si aquest nombre d'escrits és molt o molt poc ja que si féssim una mitjana mensual sortiria gairebé de 12 (sense comptar el novembre que encara és vigent). Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Si voleu la meva opinió, ja us dic que ni jo mateix m'ho hagués imaginat ara fa uns mesos. Però també és vàlida aquella premissa entre els "blocaires" que diu que si vols que et llegeixin, has de ser constant en el ritme de les publicacions i no limitar-te a fer-ho molt de tant en tant. No és que em senti obligat, ni molt menys, a redactar un nombre mínim d'escrits al mes (ningú em paga per fer-ho) però tampoc costa gaire trobar un pretext per escriure'n algun. I si a això afegim que també m'agrada molt el simple fet d'escriure, doncs aleshores ja tenim la quadratura del cercle. I és que heu de saber que la meva espina clavada és esdevenir algun dia un escriptor de renom (a ser possible reconegut quan encara estigui entre el món dels vius, és clar). Per tant, m'agafo això com una mena d'entrenament. Us imagineu que d'aquí un temps aconsegueixi ser un escriptor supervendes i mediàtic ... seria l'hòstia!!