dimecres, 4 de novembre del 2009

Què collons: a pagar impostos com tothom!!

Llegeixo en diferents mitjans que el govern espanyol ha aprovat la reforma de la popularment coneguda com a "Llei Beckham" que regula el règim fiscal especial per a estrangers no residents que viuen a Espanya. La conseqüència més notòria i que ha aixecat més polseguera és que els esportistes d'elit amb rendes superiors als 600.000€ anuals passaran de tributar el 24% al 43% en l'IRPF, tot i que aquesta mesura no tindrà efectes retroactius sinó que s'aplicarà als nous contractes que es firmin a partir de l'1 de gener del 2010. Els partits catalans ja s'han afanyat a aplaudir aquesta mesura, malgrat que alguns hi veuen un cert biaix populista en aquests temps de crisi que no els hi nego. Sobre això, em venen al cap unes quantes reflexions:
  • Crec recordar que la idea inicial d'aquest privilegi fiscal per a estrangers va ser la d'atreure personal científic de reconegut prestigi mundial i directius de multinacionals. Ara bé, i com es diu en aquests casos, feta la llei feta la trampa. No sé quin forat legal deu contenir la legislació però pel que sembla qui més s'ha vist afavorit han estat els esportistes d'elit. D'altra banda, tot i no conèixer a fons el món de la investigació al nostre país (malgrat que en part hi pertanyo), posaria les mans al foc i juraria que hi ha molts pocs investigadors -si n'hi ha- que guanyin més d'aquests 600.000€ (per a qui no sàpiga encara interpretar la quantitat de diners que suposen, dir que equivalen a 100 milions de les caduques pessetes).
  • La discriminació "positiva" vers el professional estranger és més que notòria però això no seria una mala idea des del meu modest parer, sempre i quan la situació real s'ajustés a l'esperit original de la llei. Ara bé, amb el temps s'ha demostrat que no ha estat ben bé així i que qui més n'ha tret profit ha estat un col.lectiu que no sé fins a quin punt ha aportat molt a l'avenç científic del nostre país. Més aviat diria que molts dels futbolistes beneficiats amb prou feines saben fer l'O amb un canut. De fet, segons el director de l'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) especialitzada en oferir contractes competitius als investigadors estrangers, afirma que a Catalunya encara no n'ha vingut cap que guanyi, ni de lluny, aquesta xifra (notícia). Una altra cosa -i aquí no em fico- és l'impacte econòmic que tingui l'arribada de cracks del futbol a la nostra lliga en concepte de drets de televisió, venda d'entrades, merchandising, ressò mundial, etc.
  • Curiosament els únics que han posat el crit al cel han estat els dirigents dels clubs de futbol però no d'altres esports. Això demostra un cop més allò que ja s'ha comentat en aquest mateix blog que en matèria esportiva en aquest país, o jugues a futbol o no ets ningú. Deu ser perquè és el gremi que reuneix el major nombre de persones afectades (futbolistes i també dirigents) i també on els salaris són més elevats (sovint amb xifres escandalosament astronòmiques). En canvi, i pel que jo sé, altres esports no han piulat i hem de deduir que el nivell d'afectació és molt menor; en concret, les xifres que han sortit publicades són de 100 jugadors de futbol entre la 1ª i 2ª divisió, 14 de bàsquet i només 1 de handbol. Per tant, diria que a la resta dels esportistes professionals ja els estaria bé pagar més en concepte d'IRPF perquè voldria dir que les seves fitxes serien més altes. Només he sentit una veu coherent provinent del món del futbol (i no n'hi ha gaires), com és la de l'entrenador de l'Espanyol Mauricio Pochettino, quan afirma que no entén perquè aquesta modificació fiscal ha de perjudicar el futbol espanyol (com argumenten els clubs) i tampoc creu que haguem de deixar de ser competitius, ja que això pot donar més oportunitats a la pedrera (al cap i a la fi, la selecció espanyola no ha guanyat el darrer Campionat d'Europa?).
  • Pregunta: per què un treballador "normal" ha d'ajustar comptes amb Hisenda i en canvi, els futbolistes (o alguns) ni saben què és això perquè els clubs ja se'n fan càrrec del que han de tributar en concepte d'IRPF? Algú em pot dir d'alguna empresa que sigui tan amable de pagar els impostos dels seus propis treballadors? Potser per aquí ve la queixa dels clubs ja que si segueixen amb aquesta manera d'atreure i contractar jugadors veuran com les seves despeses salarials es dispararan encara més. Al cap i a la fi, pensem que a bona part de treballadors amb uns ingressos anuals de 40.000€ (per posar una xifra no molt baixa però tampoc tan gran com per estar-s'hi de panxing tot l'any), la retenció que se'ls aplica ja se situa al voltant d'aquest 23%. Dit en altres paraules, per què una persona que es dedica a tocar una piloteta en un camp de gespa ha de tributar si fa o no com molts altres mortals quan ell guanyarà en un any el que jo pugui ingressar en tota la meva vida (i sóc molt optimista)? Els que més guanyen no sempre són els que més paguen, si més no en termes percentuals.
  • Més preguntes: en temps de crisi mundial apareixen veus que reclamen austeritat i seny a l'hora de gastar (no malbaratar) i invertir els diners; doncs bé, per què alguns clubs de futbol han fet una fugida cap endavant i s'han tornat a gastar autèntiques milionades de calés per jugadors que ningú sap si acabaran rendint tant com se'ls demana i sobretot, tant com per generar un volum d'ingressos que justifiqui la inversió feta per ells? Per què es permet que determinats clubs de futbol s'endeutin fins a xifres que a qualsevol persona de carrer se li fa un nus a la gola només de pensar el que es podria fer amb tants diners? Per què en aquests casos Hisenda no executa els deutes i es fa l'orni? Per què s'ha permès durant aquests anys de vaques grosses tanta especulació urbanística que ha acabat alimentant el món del futbol, amb uns presidents i directius que en saben tant com jo de criar cargols en captivitat?
  • I ara em surt el Sr. Laporta dient que aquesta mesura perjudicarà els clubs (li recordaria, però, que la fiscalitat a altres països és molt més alta i per tant, anem a competir tots amb les mateixes condicions) i critica també que no s'hagi consultat als interessats. Bé, puc entendre el seu punt de vista però no recordo que Hisenda em consultés en cap moment en quin tram de l'IRPF em vindria de gust ser-hi per contribuir amb els meus impostos al bé comú del país. Tampoc recordo que el Sr. Zapatero em demanés permís per pujar l'IVA o que l'Ajuntament de la meva ciutat em demanés si m'estava bé de pagar el que pago en concepte d'impostos municipals. I així podríem citar uns quants exemples més de com el govern no té perquè consultar sempre les decisions que creu convenient de prendre. Posant-nos en un cas molt extremat, és com si als lladres se'ls hagués de demanar l'opinió sobre l'enduriment del codi penal. Ens agradi o no, el Govern és per això, peti qui peti. En Laporta sempre tindrà el recurs de presentar-se d'aquí un temps a la política, mirar de ser escollit per a un càrrec important i remenar les cireres més del que ja ho està fent des de Can Barça.
  • I per acabar-ho d'adobar, la Lliga de Futbol Professional amenaça de fer una vaga que suposaria la suspensió dels campionats professionals de 1ª i 2ª divisió per fer que el Govern recapaciti i es faci enrere. Des d'aquí anuncio el meu ple suport, que facin totes les vagues que vulguin i a ser possible, per sempre. Així descobrirem que un món sense futbol també és possible (sé que això és molt utòpic) i que potser d'una vegada per totes, podrem fer un procés de "desintoxicació" futbolística. En certa manera, el futbol ve a ser com el circ en època dels romans, seguint aquella coneguda expressió llatina de panem et circenses, segons la qual les classes dirigents mantenien distret el poble del món de la política a base d'espectacles "idiotitzadors". Ara bé, no m'imagino els dirigents sortint de manifestació pels carrers tocant els clàxons dels seus Audi, BMW, Porche, Mercedes, Jaguar, etc. Què voleu que us digui? no em fan gens de pena. Si tantes ganes tenen de fer vaga, per què no s'ho plantegen quan els jugadors d'altres categories (2ªB o 3ª) deixen de cobrar?
  • Des d'una altra perspectiva, i tot i estar en una posició força allunyada de persones com Cayo Lara (Coordinador General d'Izquierda Unida) i Ignacio Fernández Toxo (Secretari General de Comissions Obreres), reconec la coherència de les seves declaracions. El primer afirmava que les lleis fiscals no poden ser arbitràries ni permetre privilegis i que tots els ciutadans han de pagar els seus impostos en funció dels seus ingressos; per la seva banda, el líder sindical deia que no és de rebut que un grup molt minoritari i privilegiat de gent, però alhora amb molta influència social, pagui menys impostos que el comú dels ciutadans. No sembla gaire equitatiu ni just que aquestes milionàries retribucions tributin al tipus fix del 24%, que crec és el mínim marginal que s'aplica a qualsevol altre ciutadà resident al país.
Bé, i a tot això, què hi fa aquest comentari en un blog de curses? Doncs la veritat, confesso que no té gaire (o cap) relació. Simplement volia aportar el meu granet de sorra (això sí, demagògic) a un debat i polèmica que ni em va ni em ve. De totes formes, no compto que en aquest país cap atleta que es pugui qualificar de "professional" s'hi vegi implicat perquè amb prou feines deu cobrar un sou "normal" (o en el millor dels casos, dietes o una trista beca de la Federació). Però no ens enganyem, estic convençut que si finalment aquesta mesura s'aplica no compto que els jugadors se n'adonin. Ja s'encarregaran uns i altres perquè això no passi, els seus representants amb la negociació de contractes més alts que compensin la pèrdua d'ingressos (potser primes de fixatges) i els clubs amb un increment del preu dels abonaments, entrades, drets de televisió, etc. I si al final s'aconsegueix que el futbol per televisió sigui només de pagament, doncs aleshores que ningú es queixi: qui pagui qui vulgui veure'l o se'n vagi al bar de la cantonada.

Com deia abans, des d'aquí animo els presidents agreujats a que no s'arronsin i facin la vaga i si ho creuen convenient, fins i tot un tancament patronal a la seu del seu "xiringuito". I perquè no s'avorreixin els suggereixo que per matar l'estona es dediquin als jocs de taula. Per exemple, ara em ve al cap un de concret, com és l'Scrabble, aprofitant que a Manresa tindrà lloc el proper 21 de novembre el 2n Campionat obert dels Països Catalans. Ara bé, potser és un suggeriment arriscat ja que de ben segur que més d'un dirigent quedaria retratat pel seu ínfim nivell cultural, doncs al cap tenen sempre una pilota de futbol en lloc de les habituals neurones.

Disculpeu-me per aquesta dosi de demagògia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada