Barça-Madrid: a qui li importa?

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Manresa la Fira de Sant Andreu però ha passat amb més pena que glòria perquè ... com no, aquest capvespre també s'ha fet un intranscendent -per mi- partit de futbol entre el Barça i el Madrid. Feia una mica de pena veure els carrers i les parades de la fira gairebé buits i en canvi, els bars plens de gent -majoritàriament homes- tots aplegats davant la pantalla de televisió. Parlant amb una castanyera es planyia que aquest partit coincidís amb un dia com avui que, si hagués sigut més "normal", tenia el jornal més que assegurat. Ja sabeu que sóc un apassionat del bàsquet -per sort controlo encara aquesta passió- i alhora que també odio cada cop més això del futbol -i sortosament sense cap intent per mitigar aquesta opinió. I el que em fot més és que un partit de futbol (que no deixa de ser un més de la lliga) hagués condicionat el partit de bàsquet del Suzuki Manresa davant el potent Caja Laboral de Vitòria (l'antic Tau), ja que per no coincidir en el mateix horari s'ha vist "obligat" a avançar el seu a una hora tan intempestiva com les 5 de la tarda. Això ha fet que no hagi pogut fer una bona migdiada i que també m'hagi perdut la divertida pel.lícula de TV3 "Ice Age 2". Evidentment a ningú se li ha passat pel cap d'endarrerir el futbol fins més tard!!

Cap a les 7 de la tarda hem sortit jo i la meva companya a fer un volt pel centre de la ciutat i hem pogut comprovar com és impossible abstreure's del futbol. A cada passa que fèiem, una cosa o altre ens ho recordava (ara la tele d'un bar, ara la d'una botiga oberta, una conversa en una botiga de roba, el volum de la ràdio d'una parada, un coet, etc.). El dia que vegi aquesta mateixa expectació per un partit de bàsquet ja em podré morir!! Casualment, aquests dies estic llegint una biografia d'en Karl Marx a qui se li atribueix una d'aquelles frases que ha passat a la història per la seva rellevància: "la religió és l'opi del poble" (entre que no m'agrada el futbol i els meus gustos literaris, deveu pensar que tinc un cargol fluix). Doncs bé, és ben cert que avui dia el futbol ha substituït l'opi com a substància psicotròpica; potser arribarà un moment que la societat haurà de menester clíniques de desintoxicació futbolística.

Per cert, sabeu que finalment el Bàsquet Manresa ha guanyat el partit per 73 a 70? Però és clar si estic convençut que molts aficionats al futbol que anessin a veure un partit de bàsquet es deixarien la veu de tan cridar penalty! El món n'està ple, de gent inculta. Ara són gairebé les 11 de la nit i si bé tinc constància que ha guanyat el Barça (és impossible no saber-ho) no tinc ni idea del resultat. Me la porta molt fluixa.