Curses de 10 km a Barcelona ciutat

Estrenem el mes de novembre amb un escrit breu que va en la línia del que ja s'ha dit en altres ocasions sobre la popularització de les curses de 10 km. Tafanejant pel web d'Atletisme.com trobo una entrada amb data del 31 d'octubre d'un tal Andreu Ballvé -que no tinc el gust de conèixer- sobre l'èxit que estan tenint les curses d'aquesta distància a la ciutat de Barcelona. Així, a més d'esmentar-ne algunes (el Clot, la Verneda, etc.) i fins i tot d'identificar-les amb alguna línia de metro o d'autobús, la imatge que acompanya el text ens remet a l'enllaç de la II Challenge BCN 10k Divina Pastora, que inclou 7 de les curses que es fan pels carrers de la ciutat comtal. A saber: la Cursa de la Mercè, Open Jean Bouin, Cursa dels nassos, Cursa Sant Antoni, Nike-Bombers, Cursa El Corte Inglés (d'11 km.) i La Maquinista. Curiosament no n'he fet cap d'aquestes i la veritat ... què voleu que us digui, tampoc m'atreuen especialment. Potser és que no tinc gaire tirada per al cap i casal de Catalunya. Sóc més de comarques!

Més enllà d'aquesta relació de curses, l'autor apunta com a factors principals d'aquest fet la "passió" de la gent per estar en forma i que aquesta distància és relativament fàcil d'assumir per una persona amb una mínima preparació atlètica. Per entendre'ns, que si fa pocs dies feia un escrit sobre la marató luctuosa de Detroit, no tinc cap notícia de res semblant en curses de 10 km. (si de cas, alguna lipotímia, defalliment i para de comptar). Arribats a aquest punt, ningú nega aquesta premissa perquè té força lògica. Ara bé, en certa forma discrepo del que diu posteriorment quan se sorprèn per aquestes altes dades de participació en temps de crisi i tants problemes que arrossega avui dia la societat actual. No vull entrar en cap discussió bizantina i de caràcter més aviat sociològic. Jo no sóc pas sociòleg (ni ganes que en tinc) però posats a opinar -i no compto que la meva opinió sigui forassenyada- potser justament un dels motius que explicarien el "boom" de les curses d'aquesta distància sigui precisament, aquest, el de la crisi. El raonament ve en el sentit que la pràctica d'activitats esportives a l'aire lliure, propiciaria la "desconnexió" durant una estona del món més quotidià, el qual per a molta gent que les està passant morades no deu ser com per aixecar-se cada dia del llit amb un somriure. Si a això afegim un factor estrictament econòmic -córrer és un esport molt barat i les quotes d'inscripció a les curses encara són assequibles- aleshores tindrem un altre element de judici per entendre millor aquest creixement espectacular. Una altra cosa és la participació en proves de més volada (mitges i maratons senceres, duatlons, curses de muntanya, etc.) que ja només per tenir un preu més elevat que les altres, restarien fora de l'abast d'una part de la gent (sobretot si es planteja fer-les amb una certa freqüència i/o a una certa distància que "obligui" a fer nit a fora). No té perquè ser una cosa molt prohibitiva però si si vas sumant mes rere mes, al final de l'any pot resultar que això de les curses no sigui tan barat com ens ho venen.

Finalment, sí estic amb l'Andreu Ballvé en dues coses; primera, quan afirma que l’edat mitjana dels participants està al voltant dels 35 anys (si m'he de basar en la meva pròpia experiència, i posats a parlar d'extrems, diria que més aviat acostumo a veure gent madura que no pas gaires joves); i segona, l'escassa presència de dones, encara molt per sota d'altres països europeus amb més tradició "runner" que nosaltres. I si voleu comprovar la veracitat d'aquesta afirmació, feu una ullada a les classificacions de les darreres curses en què he participat (i de moltes altres). Així doncs, ja ho sabeu dones: a córrer!! que segur que ho fareu molt millor que molts homes.