diumenge, 16 d’agost de 2009

Fent el Camí de Sant Jaume

Vagi per endavant que el títol és un pèl enganyós i no voldria que el lector es confongués. No és que m'hagi decidit a fer de pelegrí -de moment- però sí que la primera setmana d'aquest mes d'agost hem recorregut -en cotxe- una part d'aquesta famosa i mil.lenària ruta. Durant una setmana hem estat per les terres de Castella-Lleó i La Rioja visitant ciutats i pobles que són parades obligades dels peregrins que es dirigeixen a Santiago de Compostela. Entre altres, Astorga, Lleó, Sahagún, Burgos, Santo Domingo de la Calzada y San Millán de la Cogolla.

Molt s'ha dit i comentat sobre les motivacions de la gent que s'embarca en fer aquesta "aventura", bé sigui a peu o en bici. Que si per un sentiment religiós, que si per donar un tomb radical a la vida, simplement per un repte personal, esportiu, etc. Segurament entre tanta gent que fa aquest Camí (sobretot l'anomenat francès) trobarem una mica de tot, de la mateixa manera que la motivació religiosa està deixant pas a altres de més profanes. I si no, podeu consultar aquest article penjat a l'edició digital del diari "La Vanguardia" d'ahir diumenge en què s'identifica la ruta jacobea amb una manera de fer turisme de low cost i que tot allò que es massifica s'acaba degradant (i en aquest cas concret, "paganitzant-se") i fins i tot banalitzant-se; així, qui no ha sentit parlar alguna vegada de la picaresca que hi ha per aconseguir els segells de les etapes que garantitzen després la desitjada "Compostela" que acredita la realització de TOT el camí.

La veritat és que sigui com sigui deu ser una experiència única i confesso que veient els pelegrins pels camins i als albergs, més d'una vegada m'he plantejat de fer-lo, potser per etapes i en diferents anys. Segurament per disponibilitat de calendari la millor opció seria la de recórrer el camí amb bici i en aquest cas, substituir les butllofes als peus per les del cul. En qualsevol de les dues opcions, la infraestructura que s'hi troba és tan impressionant que em sembla que de l'únic que cal amoïnar-se és acabar l'etapa diària amb prou forces i ganes per continuar l'endemà. Ara bé, i posats a escriure en un blog la raó principal del qual són les curses, em plantejo el següent: per què no intentar fer el Camí (o una part) corrent? Al cap i a la fi seria com fer-lo caminant però una mica més ràpid i si el cos aguantés, fins i tot es podrien fer etapes més llargues. Clar que suposo que això exigiria una preparació prèvia diferent a la que estic acostumat (no sabia que estigués seguint una preparació determinada!) i una logística també diferent ja que una cosa és córrer sense motxilla i una altra és haver d'aguantar cada dia uns quants quilograms a l'esquena. Però com tot ja està pensat, segur que trobaria un servei de taxi que per un preu mòdic em trauria de sobre aquesta qüestió tan feixuga. Per si de cas, durant aquestes vacancetes no he perdut el temps i cada matí he sortit a córrer per les tres ciutats on hem fet estada (Lleó, Lerma i Santo Domingo de la Calzada).

Per cert, permeteu-me un comentari sobre aquesta darrera ciutat -a La Rioja- que per als que no la coneguin, pot sorprendre molt gratament. És un exemple de com una bona part del seu turisme gira al voltant del Camí de Sant Jaume i sobretot, del personatge que li dóna nom. Peregrins, excursionistes, turistes i demés la visiten atrets pel seu patrimoni monumental i històric (fins i tot diria que deu ser un dels pocs casos a la geografia espanyola amb la possibilitat d'escollir allotjament entre dos Paradors). Enguany hem tingut la sort de coincidir amb la celebració dels principals actes de l'anomenat "Año Jubilar Calceatense" entre els quals, destacar la visita teatralitzada per la ciutat (molt divertida) i la representació teatral a la plaça de l'ajuntament sobre la vida i miracles (mai millor dit) del Sant. I com a prèvia, val la pena una visita al Centre d'Interpretació del Pelegrí -al bell mig del casc històric- en què amb tècniques museístiques ben atractives un pot sentir-se com un pelegrí (això sí, una mica "descafeïnat"). I perquè ho pogueu veure, aquí em teniu portant la típica "esclavina" de temps antics. Per cert, estic llegint una novel.la històrica titulada, justament, "El Peregrino", d'en Jesús Torbado (Ediciones B, 2008) i té bona pinta, si és que us agrada aquest gènere literari i voleu tenir una certa idea de com era la peregrinació pel Camí de Sant Jaume a l'Edat Mitjana.

Tot plegat, a veure si de cara a un futur proper convenço a algú perquè m'hi acompanyi ja que per molt "antisocial" que sigui, crec que fer-ho sol deu ser molt avorrit. És clar que primer faltarà que em convenci a mi mateix.

3 comentaris:

  1. Un afegit: segons el col.lega Frans, ell pensa que per les nostres possibilitats podríem fer diàriament entre 65-100 km (en bici) depenent de la duresa de l'etapa. Un enllaç interessant el teniu aquí: http://www.revistaiberica.com/Grandes_Reportajes/elcaminodesantiago/el_camino_de_santiago_en_bicicle.htm

    ResponElimina
  2. Puc confirmar que és una bona mitjana i no pas massa agosarada. Jo el vaig fer el 2003 en bicicleta des de Roncesvalles en 11 dies. La mitjana s'ajusta a això que dieu.

    ResponElimina
  3. Hola Belart (i molt de gust), mercès per la teva confirmació de les dades. A veure si en un futur més o menys proper ens animem.

    ResponElimina