dijous, 13 de maig de 2010

La Ruta de les Colònies: podrem córrer?

Com aquest cap de setmana no tenim prevista cap cursa m'acostaré de nou al Berguedà per participar a la 13a Caminada de la Ruta de les Colònies, des de Berga fins a l'Ametlla de Merola, amb un total d'uns 30 km. encara que jo faré un tram més curt d'uns 20, a partir de Gironella. La intenció no és tant caminar -que de vegades penso que ja em convindria- sinó prendre-m'ho amb calma i fer el recorregut corrent, com si es tractés d'una altra mitja marató (si més no quant a la distància). Per això crec que la millor opció serà fer el camí que segueixin els ciclistes ja que per evitar llocs de difícil accés l'organització ha previst trams alternatius. Tot sigui per no trobar-me en la mateixa situació que la caminada de Puig-reig. Però vaja ... no les tinc totes.

Per als qui no coneguin aquesta opció els diré que és una iniciativa organitzada pel Consorci Parc Fluvial del Llobregat, creat l'any 2003, tot i que el projecte ja es venia desenvolupant des de l'any 1998 sota la figura de Patronat del Parc Fluvial Navàs-Berga. El seu objectiu és treballar per al desenvolupament econòmic i turístic de les seves colònies tèxtils i preservar-ne el patrimoni natural, històric i cultural. El seu àmbit d'actuació s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i hi trobem 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX. Com es diu al Web, els impulsors d'aquesta iniciativa partiren d'una inquietud comuna: treballar per aquest territori on, durant més d'un segle, les colònies tèxtils han estat el centre de la vida social i econòmica. Amb la crisi del sector i el tancament de la majoria de fàbriques de la zona durant les darreres dècades, aquest territori va patir una sotragada molt forta. I amb la voluntat d'ajudar a superar aquesta situació de crisi va crear-se el Parc Fluvial.

Penseu que estem parlant d'una zona no gaire extensa amb una concentració de colònies tèxtils única en el món i que justament, per aquest tret "distintiu" s'ha plantejat en algun moment demanar la declaració de "Bé Patrimoni de la Humanitat" de la UNESCO, que deu ser l'etiqueta de reconeixement més prestigiosa a nivell mundial i que molts territoris cobegen. De moment, però, no ha estat possible. Perquè us en feu una idea, tenir aquest distintiu seria una gran fita si tenim en compte que de Béns declarats n'hi ha un fotimer escampats per tot el món, però molt pocs els que puguin considerar-se de caire industrial que, val a dir, és un tipus de patrimoni fins ara molt poc reconegut. En aquest enllaç podeu baixar-vos -si us interessa- un article escrit per mi mateix quan em dedicava a aquests temes (perdoneu aquesta pedanteria)- i que a l'any 1999 ja parlava d'aquesta possibilitat.

Però deixem de banda aquest vessant acadèmic de l'assumpte i anem al que ens interessa, la Caminada. Vaig tenir l'oportunitat de fer-la en una de les seves primeres edicions (potser a la primera?); la veritat és que crec que contribueix a donar a conèixer un patrimoni no gaire ben valorat, que més aviat ha estat vist durant molt de temps com un destorb i que si no és per uns quants "pioners" titllats de mil i una maneres, però cap d'elles positiva, s'hagués acabat per ensorrar del tot. Ajuda també a veure amb uns altres ulls un tros de territori, abans industrial i ara no se sap ben bé què, que encara està mirant què fer amb el seu present per saber com anirà el futur. Per tant, des de la meva més modesta posició, contribuiré a aquesta finalitat. Esperem, però, poder córrer més que caminar; quan sigui més gran i cobri la mísera pensió de jubilació que em toqui, ja tindré temps de fer-ho.

Per cert, si us va la lectura us recomano una novel.la titulada "Olor de colònia", (Edicions 1984), la primera de la Sílvia Alcántara i que ha estat un gran èxit, bo i més si es té en compte que ha debutat en aquest àmbit passats els 60 anys (enllaç a una entrevista al programa del C-33 "L'hora del lector"). Es veu que aquesta dona és originària de Puig-reig i l'obra, malgrat ser de ficció, deu tenir bastant de vivència personal perquè està ambientada en una colònia tèxtil. Una breu ressenya que he trobat pel Web la descriu com una obra que evoca la vida i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi. Potser que me la compri.

2 comentaris:

  1. Està bé això de fer "coses diferents" a més a més de preparar curses i aquesta no té mala pinta. De la recomenació bibliogràfica s'agraeix. El problema és que estic ara mateix amb tres llibres alhora... i estaria bé acabar-ne algun (no ho faig habitualment).

    Ja explicaràs què tal!

    ResponElimina
  2. Sí, suposo que com a activitat diferent va bé fer coses d'aquest tipus. No tot han de ser curses, encara que després les caminades les facis corrent. I potser sí que estaria bé que acabessis algun llibre que hagis començat.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina