dimarts, 18 de maig de 2010

Berguedà: corrent entre colònies

Aquest passat diumenge vaig participar a la 13ª edició de la Ruta de les colònies, organitzada pel Consorci Parc Fluvial del Llobregat. No tinc dades exactes del nombre de persones que va aplegar però en un breu vídeo penjat al blog de l'organització es diu que oscil.là entre 850 i 900. Pel que fa a mi, ja vaig dir que la meva intenció inicial era fer el tram que va de Gironella fins el final, a l'Ametlla de Merola i anar resseguint colònia rere colònia. Amb aquest objectiu en ment, surto de la Font del Balç a les 8:45h per evitar en la mesura del possible caminadors i ciclistes i no trobar-me igual que a Puig-reig fa unes setmanes. I llevat d'algun curt tram que passava per corriols estrets i que vaig haver de seguir el ritme dels caminadors, diria que aquest recorregut és molt apte per fer corrent i a més, sense gaires alts-i-baixos i un pendent acumulat important (al cap i a la fi el trajecte és de baixada resseguint el riu).

Tot i així, i sense voler ser massa crític, no recordo aquesta ruta de la mateixa manera a quan la vaig fer en una de les seves primeres edicions. Crec que abans una bona part del recorregut passava pel marge esquerre del riu Llobregat i així veies les colònies en tot el seu conjunt i després t'hi feien passar per dins i veure-les amb més detall; en canvi, aquest cop inclou trams de carretera sense cap interès i que se'm van fer força avorrits (p. ex. del Guixaró a Cal Prat i després pel nucli urbà de Puig-reig). A més, crec que si més no en aquesta edició algun tram s'hagués pogut senyalitzar millor doncs en un parell de moments, tant jo com altres corredors hem hagut de mirar ben bé per on continuar. I és que posar de tant en tant unes quantes cintes de plàstic d'aquelles per indicar obres no ajuden gaire per a una bona orientació (de vegades algunes quedaven amagades per la vegetació). No entenc perquè si després l'organització les ha d'enretirar no hagués pogut posar-hi quelcom més visible. Tinc entès que la senyalització ha anat a càrrec de les diferents colònies i potser aquesta en seria una explicació ja que mentre alguns trams eren un pèl confusos, d'altres eren molt més clars.

Tot i això, aquesta és una molt bona oportunitat per visitar l'entorn d'un riu que sovint ha estat oblidat, del qual només ens recordem en època de sequera, i que té un conjunt patrimonial basat en el tèxtil que malgrat no li hem donat la importància que es mereix (com a part del passat de la comarca), és un molt bon exponent del procés industrialitzador de Catalunya i d'allò que es deia abans que aquesta era la locomotora d'Espanya. No m'estendré aquí sobre aquesta qüestió (us remeto al Web amunt indicat) però si m'agradaria destacar una de les colònies d'aquest Parc: la de Cal Vidal (a la foto). Aquesta va ser l'última colònia construïda al Berguedà i on després d'uns anys que tanqués la fàbrica (1980) es va posar en marxa el seu museu (1995), que permet conèixer amb molt detall què significava viure i treballar en una colònia tèxtil, amb una visita guiada per diferents elements representatius d'aquest espai com són la fàbrica, turbina, màquina de vapor, resclosa, habitatges (se'n visita un), botigues, escola i la biblioteca. A més, a la seva antiga estació -al costat mateix de la carretera C-16- podeu acostar-vos a l'Oficina de turisme del Parc Fluvial.

Per cert, no vaig acabar del tot la Ruta perquè en arribar a la colònia de Cal Riera vaig recular, pensant que com havia de tornar a Puig-reig també corrent, les meves cames ja en tindrien prou. De pas per Cal Vidal, vaig veure l'espectacle de com el riu, carregat com anava, baixava aigües avall per la seva resclosa (d'una alçada de 17 metres) i em vaig parar també una estona al museu. No hi vaig entrar però sí descobrir una proposta turística i cultural endegada per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XaTIC) molt interessant. Es tracta del "Geo-Xating", una activitat familiar inspirada en el geocaching, el popular joc de cerca del tresor amb GPS que sembla està triomfant a tot el món. En total, uns 24-25 km. dels quals les meves cames encara se'n ressentien ahir, quan vaig sortir amb el Frans a trotar una estona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada