Crisi i curses: més reflexions (2)

A l'escrit d'ahir us vaig donar la tabarra amb una reflexió -sense cap més altra pretensió- sobre la percepció que teníem d'un possible excés de curses (sobretot de les de 10 km.) en el calendari i de com podria afectar-hi l'actual context de profunda crisi econòmica. Al final em comprometia a aportar algunes dades orientatives, tot i que com avisava seria aquest un exercici prou difícil. Tinc clar que la taula que segueix a continuació no té cap validesa "científica" i que les variables que inclou no són, crec, les més rellevants. Així, hagués estat molt millor tenir dades de l'evolució del nombre total de curses als darrers anys i també de l'evolució del nombre de corredors inscrits (si no de totes sí d'una bona tria). El que passa és que trobar aquestes dades és impossible si volem tenir una imatge prou àmplia de les curses organitzades a Catalunya; una altra cosa és que ens volguem centrar en algunes en particular i, amb una mica de sort, podríem disposar d'aquestes dades (sobretot si es tracta de curses amb xip de control de temps).

Doncs bé, després d'uns dies dedicant unes poques hores "mortes" a la recerca d'informació, la següent taula inclou una selecció de 24 curses de 10 km. i altres distàncies (inferiors a la mitja marató), fetes entre el setembre del 2009 i el primer cap de setmana de maig d'enguany. Les variables que inclou són:

• Edició, o quantes vegades s'ha fet la cursa? La idea original és veure si pot haver-hi relació entre la seva antiguitat (o "veterania") i un major o menor èxit.
  
• Nombre de corredors arribats, segons la classificació que es pot consultar al Web de les curses o altres (p. ex. algunes remeten al Web de "ChampionChip", que és l'empresa encarregada del control del temps amb xip). En aquest sentit de ben segur que hagués estat més útil la dada de corredors inscrits (que han pagat) però no ha estat possible. A més, què passa amb aquelles curses que accepten inscripcions el mateix dia?
  
• Límit màxim d'inscrits, d'acord amb la dada indicada al reglament de la cursa. Ens pot donar una idea del grau de "crida" que s'espera assolir i fins on pot créixer (per logística, costos, etc.). En alguns casos, aquest límit s'entén que s'aplica en vàries curses alhora (p. ex. una de 10 km. i una mitja marató), tot i que de vegades en el reglament no queda gaire clar.
  
• Preus, que varien en funció de si es té o no en propietat el xip, si es fa el pagament abans d'una data concreta, en un segon període o el mateix dia de la cursa (algunes no admetien aquesta darrera opció), descomptes per ser soci d'alguna entitat o club, etc. En aquest sentit, potser es podria pensar que alguns preus són més "prohibitius" que altres. També seria ideal disposar de la dada de l'evolució dels preus any rere any però això ja hagués estat "arrissar el rínxol".
  
• Percentatge, és a dir, la relació entre la segona i tercera variables. Ara bé, tot i que hagués estat millor la relació entre el nombre d'inscrits (no d'arribats) i el límit permès, hem de pressuposar que el decalatge entre la primera variable i el nombre de corredors arribats tampoc hauria de ser gaire gran.

A partir que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, si pot. Per exemple, moltes curses presenten una relació percentual superior al 50% i en aquelles que voregen el 90% es podria pensar que han arribat al màxim nombre d'inscripcions. D'altra banda, sembla que hi hauria una relació directament proporcional entre la "veterania" de la cursa i el seu grau de "crida", però també és cert que algunes de joves tenen un èxit destacat (Olot, Pont de Vilomara o Reus). En l'extrem oposat, destaquen casos com el d'Almacelles i fins i tot, crida molt l'atenció el de la cursa Gironella amb només un 10%. O són massa optimista o al reglament hi ha hagut una errata. És clar que també hauríem de tenir en compte que com més alt estigui el llistó més deu costar d'arribar-hi (és a dir, potser té més mèrit un 60% en una cursa de 1.000 corredors que un 80% en una altre de només 300). Pel que fa a la qüestió del preu tampoc se'n pot extreure una conclusió fefaent i no perquè la cursa sigui més barata ha d'atreure més gent (aquí entraria també la qüestió de si té més prestigi, potser també de l'obsequi, etc.). A més, algunes són un pèl més cares perquè són de més distància i per tant, la comparació grinyola més.

Tot plegat, que a partir d'aquí dir si la crisi econòmica actual afecta de més o de menys a l'èxit de les curses populars és, crec jo, una afirmació difícil de demostrar tot i que com a hipòtesi sembla de tot plausible. De totes formes, recordo que això és només una tria de curses feta a partir de les dades que he pogut trobar i que la intenció inicial era la d'una cerca més exhaustiva. Ara bé, o bé la informació no és fàcil de trobar (si és que n'hi ha) o bé no m'hi he dedicat prou temps (i com no em paguen, tampoc tinc perquè fer-ho). Com deia abans, potser millor si agaféssim unes quantes curses i veiéssim quina ha estat la seva evolució als darrers anys, la qual cosa procuraré que sigui objecte d'un altre escrit.