Crisi i curses: més reflexions (3)

En la línia dels darrers dos escrits aquí us deixo el tercer (podríem dir-ne "trilogia"?) que segueix el mateix model de l'anterior, amb la diferència que aquest se centra en les mitges maratons. La tria que he fet també conté, casualment, 24 curses fetes entre el setembre del 2009 i aquest maig, tot i que la intenció inicial era haver-ne inclòs unes quantes més (p. ex. les de Gavà-Castelldefels, Roda de Ter, Terrassa i Sitges per acabar la relació de mitges que formen part de la Challenge de la Diputació de Barcelona) però no he trobat totes les dades. També he pensat en la d'Empúries, que té lloc conjuntament amb la seva Marató i una cursa de 10 km. Però com vaig dir en l'escrit anterior sobre aquesta qüestió, en aquest cas no tenia gaire clar si el límit màxim d'inscripcions del reglament és per a les tres opcions o per a una en concret, amb el risc que pot suposar això de cara a l'exposició de dades incorrectes.

D'altra banda, malgrat que he publicat abans aquestes reflexions en relació a les curses de 10 km, he de dir que el primer cop que hi vaig pensar va ser a la Mitja Marató d'Olot, quan aquell cap de setmana se'n feien dues més en punts tant distants com Lleida i Tossa de Mar. Ara bé, mentre a Olot vam ser 501 corredors, a Tossa s'hi van congregar 324 i a Lleida poc més de 250. I el que més em va cridar l'atenció és que en aquestes dues altres mitges el límit màxim d'inscripcions era de 500 a Lleida i ... 1.500 a Tossa! Per la seva Banda, Olot va fixar el topall en uns "modestos" 750.


I ja que parlem de xifres, m'estalvio l'explicació del que és cada ítem de la taula doncs són els mateixos d'abans. I també com abans, cal tenir clar que les conclusions són una mica d'arriscades de defensar (vaja, que no posaria les mans al foc per elles). Ara bé, potser destacar com sembla que el nombre màxim d'inscripcions permeses és més alt que en les curses de 10 km. Aleshores, podríem deduir d'això que és perquè tenen més interès? o que ja posats a organitzar una cursa, que sigui més llarga? Al cap i a la fi, de curses de 10 km. n'hi ha per triar i remenar i en canvi, de mitges n'hi ha moltes menys (podríem pensar en una mitja marató com un "fet diferencial"). Una segona conclusió és que hi ha algunes que per poder ser-hi t'has d'inscriure amb força antelació (el cas conegut de Granollers però també el de Mataró o Vilafranca del Penedès) i a l'altre extrem -a part dels dos casos citats- tindríem també el de Cunit, Berga o Balaguer en què suposo que ja els agradaria aplegar més gent.

Tot plegat, teniu la taula amb les dades i que cadascú extregui les conclusions que cregui més útils.