dijous, 5 de gener de 2012

La meva carta als Reis

Doncs sí, malgrat haver superat l'equador de la quarantena, encara mantinc la il.lusió dels més petits en això dels Reis d'Orient. Potser és que ja m'estic preparant per quan em toqui anar amb l'Stanis a fer cua per la foto de rigor amb el patge reial, la cavalcada, etc. Encara sort que de moment és massa petit per saber de què va el tema però ja no em queda gaire més marge i quan arribi el moment, no me'n podré escapolir. D'altra banda, com ja tinc una certa edat i no m'atreu gaire el món de les noves tecnologies ... què hi ha de més maco que continuar fent la carta en paper, com s'ha fet tota la vida, i deixar-nos d'històries més modernes i enviar-la al Facebook, Twitter, amb un What's up, Blackberry, Smartphone, i altres collonades d'aquestes. A més, algú em podria dir el número de mòbil o els comptes de correu o de les xarxes socials dels Reis d'Orient?

Per tant, aquí ús deixo la meva carta, feta amb bona lletra, d'aquelles de dictat d'escola d'abans, perquè observo que la gent cada cop més té una cal.ligrafia que espanta (de vegades, quan estic corregint exàmens manuscrits dels meus estudiants, tinc la sensació que deuen pensar que més que professor, sóc un expert en desxifrar jeroglífics). Ja podeu veure que no m'he passat amb les meves peticions doncs, afortunadament, no em cal gaire cosa per ser feliç i intento seguir aquella màxima que diu que un no és més feliç per tenir més coses sinó per necessitar-ne menys. De fet, es redueix a un parell de mitjons de running (es veu que la planta dels meus peus es molt agressiva i els gasta molt ràpidament) i un paravent (el que tinc és de quan vaig començar a córrer -a l'estiu del 2006- i el pobre ja està molt gastat). Del tema de les sabatilles ja me'n cuidaré jo (seguint allò de "zapatero, a tus zapatos") perquè és d'aquelles coses que sempre he pensat que se les ha de comprar un mateix. Tot plegat, que no penso m'hagi passat ni un pèl en les meves peticions i espero que una o altra caigui. Ja procuraré fer bondat (encara més) aquests propers dies.

Evidentment també demanaria bons desitjos de l'estil d'aconseguir millorar els meus temps a les curses, acabar les mitges maratons amb més facilitat que les darreres, que no se m'ennueguin les curses de muntanya, etc. Però és clar, els Reis poden ser màgics però no tot ho poden i si no hi poso de la meva part, miracles pocs i potser només a Lourdes, Fàtima o Montserrat. Apa doncs, que tingueu una bona diada de Reis i que no us portin gaire carbó. I si resulta que al final us en deixen molt, senyal que alguna cosa haureu fet.


2 comentaris:

  1. A veure si has tingut sort. Jo, sense demanar-ho, m'han caigut d'aquests mitjons llargs comprepress o com es diguin que van molt bé, o això diuen. També malles i unes sabatilles (provades abans, això sí) a una botiga del carrer Muntaner (Ashi Sports, et sona?) Unes NB 890 que diuen que són la "repera", com tu deies.
    Que hagi anat molt bé!!!

    ResponElimina
  2. Raul,
    Enhorabona pels teus Reis. A mi no m'ha caigut res del que vaig demanar -deu ser la crisi!!- Ja veig que enguany, si els vull m'hauré de disfressar. I per començar d'aquesta setmana no passa que em faci amb les sabatilles.
    Que vagi molt bé, igualment.
    JC

    ResponElimina