dissabte, 21 de gener de 2012

Súria; qui acabarà amb qui?

Quan començo a escriure aquesta entrada se suposa que ja hauré acabat la cursa de muntanya de Súria, la quarta i darrera del nou circuit ARCS-Anbaso, i del qual al passat novembre ja en vaig fer la primera (a Rajadell). O potser seria millor dir que la cursa haurà acabat amb mi perquè ja sabeu que més d'un cop m'he declarat un corredor més aviat, de pla, a qui la muntanya i els grans desnivells se li ennueguen d'allò més, que pensa que els terrenys difícils i complicats millor deixar-los per a les cabres més agosarades i les pacífiques vaques perquè hi pasturin. Però qui sap si el cervell se m'ha capgirat del tot i sense adonar-me'n potser també estic fent el trànsit cap a aquesta mena de curses, les quals abans havia evitat sovint. També és cert que com deia en l'anterior entrada sobre les meves noves vambes, de tant en tant va bé canviar de registre, de ferm, perfil, nivell d'exigència, etc. per no acabar fent sempre el mateix tipus de proves i pensar en aquestes només en termes d'una possible millora de la marca personal. En altres paraules, ja que no he destacat gaire en curses més "convencionals" (p. ex. urbanes o rurals de 10 km. o distàncies semblants ni tampoc en mitges maratons), és qüestió de fer-ho encara menys en aquestes altres en què el temps assolit és molt relatiu perquè entre una i altra les diferències poden ser tan grans que no té cap sentit ni tan sols portar un rellotge.

La de demà és una cursa idònia per anar-hi amb aquesta mentalitat doncs com les altres d'aquest circuit, Súria no serà ni còmode ni relativament curta i perquè en tingueu una idea, aquí teniu les seves dades tècniques:
  • Distància : 12.5 km.
  • Desnivell positiu : 785 m.
  • Desnivell negatiu : -742,65 m.
  • Altura mínima : 253,6 m.
  • Altura màxima : 743 m.
Si accediu al seu web comprovareu que té un perfil semblant a la de Rajadell, pujar sense parar fins més o menys la meitat de la cursa i l'altra meitat de baixada forta fins creuar la meta. És a dir, que tot i la seva duresa innegable per a gent com jo, el seu perfil no és, a priori, el típic "trenca-cames" com sol ser habitual en altres curses de muntanya (sense anar més lluny, les altres dues del circuit, Aguilar de Segarra i Callús). Aquí sí que us asseguro que pateixo, i molt, perquè arriba un moment que no saps si baixes, si puges, si encara et queden trams de fort desnivell, etc. Com a mínim, demà, quan hagi arribat al punt més alt de la cursa -i caminant- sabré que el que em queda és de baixada i serà quan espero poder gaudir de la cursa i de les vambes. És clar que sempre em queda l'opció d'afegir-me a la iniciativa dels Centres excursionistes de Súria i Callús de participar a la caminada per arribar al cim de la cursa i després esmorzar-hi. I quan hagi enllestit, fer la resta corrent. Tampoc és un mal plan!

Sigui com sigui, segurament demà serà la primera i darrera cursa d'aquest gener, ja que les opcions per al proper i darrer cap de setmana de mes no em semblen gaire atractives. Si la Cursa de l'Oli de les Borges Blanques s'hi celebrés suposo que la faria perquè és una molt bona cursa però fa dies que les inscripcions estan tancades i a més, coincideix amb la de Súria. I com no sóc Déu no tinc el do de la ubiqüitat. I per a la setmana vinent hi ha la dels 10 km. de Vilafranca del Penedès però el seu recorregut no em convenç i també té les inscripcions tancades. Sigui com sigui, demà serà el primer cop que corri a Súria, després de l'intent fallit de la cursa de Santa Bàrbara Race, a finals del 2009, i que es va haver de suspendre pel conflicte sindical entre treballadors i empresa minera (crònica), que n'era l'organitzadora. Estant a pocs qms. de Manresa com a mínim no hauré de matinar gaire. Una cosa per l'altra.

Tot plegat, ja podeu deduir fàcilment que demà tinc, de nou, tots els números per fer el paper de la trista figura però hem de pensar que qui fa el que pot no està obligat a res més. Al cap i a la fi, un motiu més per prendre'm al peu de la lletra allò que ja he dit més d'un cop que abans entrenava per córrer després i ara corro per entrenar una mica. Passat demà, la crònica.

2 comentaris:

  1. QUi fa el que pot... i amés disfruta fent-ho ! Que més volem! :-)

    ResponElimina
  2. Hola Malfieten,
    Tens raó, aquestes curses són, més aviat, per gaudir-les més que no pas per estar pendent de si es millora el temps. El que passa és que de vegades, encara que un se les agafi amb una certa tranquil.litat, una certa dosi de patiment és inevitable. I aquesta d'ahir ... uf! se les portava.
    Gràcies i seguim en contacte.
    JC

    ResponElimina