dilluns, 26 d’abril de 2010

Olot: pernil guanyat amb molta suor

Ahir diumenge va ser el torn de la Mitja Marató d'Olot, el mateix dia que se celebraven dues altres mitges com són la de Tossa de Mar i la de Balàfia-Lleida. I és que hem entrat en l'època de l'any en què el calendari està cada cop més farcit de curses populars, després de deixar el fred hivernal i abans d'entrar a la rigorosa calor de l'estiu. En el nostre cas, però, no vam tenir gaires dubtes en triar aquesta -sense desmerèixer les altres dues; només per gaudir del paisatge dels voltants d'Olot ja val la pena d'anar-hi i a més, teníem el bon record de la passada cursa dels volcans. A més, vam reeditar el "Team" de l'anterior vegada però sense poder comptar amb el "fixatge" del Jordi en ser baixa de darrera hora (de ben segur que hagués afegit un plus de qualitat).

La cursa es presentava amb uns bons prolegòmens ja que el dia era radiant, sense cap núvol i sol a dojo (després, però, això seria un inconvenient). Des del punt de vista logístic, els preparatius de l'organització han estat molt correctes i tenir tot -sortida i arribada, recollida de dorsals, dutxes, etc.- en un mateix lloc (les instal.lacions del Club Natació d'Olot) ha estat un gran encert. En certa forma, això compensa la sensació agredolça que m'ha quedat de la meva actuació personal a la cursa que, no ens enganyem, ha estat discreta. A l'escrit previ ja anunciava que aquesta no seria una cursa fàcil (si és que n'hi ha alguna) perquè tot i que el seu perfil no és molt dur, tampoc és del tot pla i no ha ajudat a córrer amb un ritme còmode i, sobretot, constant. En paraules d'un col.lega que vaig sentir a les dutxes (no penseu malament!), el tram de baixada no ha compensat els tobogans de la pujada. A tot això, ens ha sorprès la calor que ha fet -déu n'hi do per l'època- i més d'una vegada he pensat mentre corria en el que faltava per arribar al proper punt d'aigua. Estic convençut -i així mateix ho he pogut llegir en algun fòrum- que entre un factor i altre, molta gent s'hi ha deixat uns quants minuts.

Si entrem una mica en detall de la nostra actuació, tots tres anàvem convençuts que aquesta no seria la nostra millor mitja -poc entrenament, perfil, etc.- i que ens conformàvem amb un temps al voltant de l'1:40h-1:45h. Això volia dir fer un ritme d'uns 4' llargs/km. I en general diria que ho hem aconseguit, primer tirant un, després un altre. Als darrers quilòmetres, però, i coincidint amb el teòric tram de baixada, jo no m'he sentit gaire còmode, les cames em pesaven més del compte i no he pogut seguir el ritme dels companys. Pensant en aquella frase de l'escriptor japonès Haruki Murakami que en una cursa el dolor és inevitable però el patiment opcional, he preferit despenjar-me una mica i prendre'm amb calma el tram final. Fins i tot, no he cregut convenient donar gas per millorar el temps quan veia que superaria la barrera de l'1:45h. A més, el genoll em llançava algun avís de tant en tant com per dir-me "ep, no em forcis que m'acabaré trencant". Al final, tots tres hem arribat amb una diferència de menys de 2 minuts i el meu temps ha estat d'1:46:13h. De totes formes, si feu una ullada a la classificació veureu que en conjunt, diria que la nostra actuació ha estat correcta ja que de 500 corredors arribats, hem quedat per sota de la meitat, en les posicions 204 (Frans), 221 (Xavi) i 233 (jo). Per la seva banda, les marques dels primers tampoc és que hagin estat cap meravella (sense restar-los cap mèrit). Això vindria a confirmar el que es deia abans sobre que la duresa de la cursa ha fet augmentar els temps de tothom.

Després vindria el premi pel qual hem hagut de suar -i de valent- a la cursa (d'aquí el títol de l'escrit): el pernil, que després d'encetar-lo hem comprovat que és més que correcte. A la foto podeu veure com fins i tot el gat té ganes de clavar-li els dents. I a la tarda, un cop dinats, una visita a l'àrea recreativa de Xenacs que és una molt bona opció per si mai voleu fer un pícnic (i més si el dia acompanya com ahir). A més, des d'aquí es pot pujar al Puig Rodó (909 m.) amb un sender molt ben marcat i des d'on es contempla una fantàstica panoràmica de bona part del Parc Natural de la Zona Volcànica.

Com altres vegades, si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu en aquesta icona. El mateix programa us el permet veure (en versió Beta) en 3D. Proveu-ho a veure com va.

View Interactive Map on MapMyRun.com

2 comentaris:

  1. Moltes felicitats per la cursa i pel pernil!!!. Ostres, reconec que ho passo malament llegint cròniques de curses "xules" perque com estic "en el dique seco" em moro de sana enveja, jejeje.

    ResponElimina
  2. Hola Ernest,

    L'enveja serà pel pernil, oi? Per cert, ha sortit bo. I respecte això del "dique seco", no pensis que jo estic com per llençar-hi coets. Ara m'ho prenc amb més calma, no surto tant a córrer com abans i intento racionalitzar les curses, triant aquelles que siguin més o menys "còmodes" (si és que n'hi ha alguna) i si és possible, que et donin obsequis com aquest.

    Recupera't bé que després vindrà el premi amb marques estratosfèriques.

    Salutacions.

    ResponElimina