Sobre un parell d'obsequis en curses

Fa uns dies vaig tenir una agradable sorpresa. Un dels blogs que tinc enllaçat a aquest és d'una antiga estudiant de la titulació d'Humanitats que es diu Irene Torra. Si hi feu una ullada veureu que té un cert talent per a la literatura doncs l'estil amb què redacta les seves entrades és d'aquells que fan pensar que tard o d'hora, si s'hi dedica, arribarà lluny. Vés a saber si en un futur en sentirem a parlar d'ella després que guanyi algun premi important, d'aquells amb què després et surten amics de sota les pedres i se'n fan grups d'admiradors al Facebook. Ja apuntava bones maneres a la universitat i veig que aquestes s'han mantingut. Doncs bé, la sorpresa a què em referia al principi va ser trobar-me sobre la taula del meu despatx un obsequi seu d'una cursa feta fa poc i en què em sembla que ella hi va ser-hi, tot i que crec que això de les curses populars no li va gaire. De quina es tracta? Us dono unes quantes pistes: es fa a la capital, aplega desenes de milers de corredors, l'he criticada més d'un parell de cops i en aquesta darrera edició van donar un regal, certament, una mica original ... Què, sabeu de quina es tracta? Doncs ni més ni menys que la Cursa de El Corte Inglés.

A l'escrit que en vaig fer parlava d'aquest obsequi i feia una paròdia (suposo que amb més desencert que cap altra cosa) aprofitant el ressò mediàtic i el cost polític de la passada consulta de l'alcalde Hereu sobre la Diagonal. L'Irene devia llegir el text i sospito que amb una mica d'ironia, em va regalar l'obsequi que ella es va ben guanyar amb la seva suor. I he de confessar que té el seu encant, un tros de tartà de l'estadi de Montjuïc de 5cm x 3cm x 1cm i dins una caixeta de cartró amb el nom de la cursa i que tot plegat, fa patxoca. El deixaré exposat el meu despatx de casa tot i que la veritat és que com no és gaire gran, tampoc hi destacarà gaire i potser fora més pràctic utilitzar-lo com a clauer. Gràcies, Irene.

I ja que parlem d'obsequis, deixeu-me que us en digui una altra. Recordeu que a la Mitja Marató d'Olot, a banda de no fer una cursa brillant, ens en vam treure un pernil? Recordeu també com no les teníem totes perquè havent pagat 16€ per la inscripció ens semblava un obsequi "sospitosament" massa generós? Però per sorpresa nostra, el pernil ha donat un molt resultat i tot i que tampoc és que fos un pernil d'una categoria de 5 Jotes, també és cert que a casa no som uns sibarites com per deixar-nos portar per aquestes exquisideses. Ara, després de gairebé dos mesos i mig ja no sabem com posar el ganivet per poder treure'n un tros que no sigui digne d'estar en un plat de cuina minimalista, no som capaços de tallar-ne un bocinet sense que el gat giri cua mig ofès per les engrunes que li oferim. Per tant, ha arribat el moment de donar-li el finiquit i llençar-ne l'os al contenidor de l'orgànica, perquè ni per fer bon caldo serveix ja. Com vaig dir al seu moment, aquesta deu ser la cursa amb la millor relació preu-qualitat de l'obsequi. Gràcies, doncs, a l'organització de la cursa per aquest tan saborós regal; així sí que dóna gust fer curses.

Si us fa el pes, podeu llegir aquestes altres entrades relacionades:

• Mitja Marató d'Olot (2010).
• Cursa de El Corte Inglés (2010).