Ara que tenim envalentonats els col.legues ja tenen als seus caparronets una nova aventura, com és l'ascensió al cim d'Elbrus que, aquest sí, és el més alt d'Europa. Res, poc més de 5.600 m. d'altitud que s'ho fan rumiar. Que voleu que us digui jo, ni fu ni fa; molt pujar per després haver de baixar i no compto que m'hi afegeixi. I suposo que per anar entrenant caminades llargues en Xavi i en Jordi volen fer la travessa Matagalls-Montserrat. Igual que abans, no li trobo gaire sentit al fet de caminar una distància com aquesta, durant tantes hores i moltes de nit i matinada, i amb el risc que hagis d'abandonar i que en el millor dels casos, després d'arribar, hagis d'estar uns quants dies descansant i amb els peus baldats. Jo crec que l'esforç que s'ha de fer no paga la pena. Per mi no té gaire sentit fer aquesta mena d'activitats si l'endemà estàs més mort que viu; en canvi, amb una cursa com les que fem de 10 km. mitges maratons i fins i tot, una marató sencera, això no acostuma a passar, si s'està una mica preparat.
A veure si ara amb tantes aventures com aquestes acabaré canviant l'orientació del blog, i també el seu títol; potser enlloc de "Marathon Man" (que tampoc és que sigui gaire fidel a la realitat), podríem batejar-lo per "Mountain man", "Mad man", etc. S'accepten suggeriments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada