Encara cueja la "mítica" ascensió de 3/4 parts del "Team". En Frans ha estat prou amable de passar-me un enllaç web amb una explicació detallada de l'expedició, amb fotos, dades tècniques, perfil i mapa i track GPS. L'enllaç és de la pàgina "engarrista" que és un espai web dedicat a esports i activitats de muntanya, en principi centrada a la comarca de Berguedà i veïnes, encara que com és lògic, depenent de l'activitat en qüestió, hagi d'anar una mica més enllà. Hi trobareu cròniques de curses de muntanya, pedalades, duatlons, raids, alpinisme, rutes, etc. és a dir, justament una bona part d'aquelles activitats de les quals pretenc allunyar-me perquè no compto que el meu cos estigui capacitat per fer-les amb una certa mínima dignitat (i la meva ment encara menys). Aprofito l'avinentesa d'aquesta entrada per publicar una de les nombroses fotos penjades al Web, i que correspon a moments després d'haver fet el cim, a on hi van arribar 8 de les 12 persones de l'expedició. Suposo que no els coneixeu però fixeu-vos en els tres del mig i dempeus i amb ulleres fosques.
Ara que tenim envalentonats els col.legues ja tenen als seus caparronets una nova aventura, com és l'ascensió al cim d'Elbrus que, aquest sí, és el més alt d'Europa. Res, poc més de 5.600 m. d'altitud que s'ho fan rumiar. Que voleu que us digui jo, ni fu ni fa; molt pujar per després haver de baixar i no compto que m'hi afegeixi. I suposo que per anar entrenant caminades llargues en Xavi i en Jordi volen fer la travessa Matagalls-Montserrat. Igual que abans, no li trobo gaire sentit al fet de caminar una distància com aquesta, durant tantes hores i moltes de nit i matinada, i amb el risc que hagis d'abandonar i que en el millor dels casos, després d'arribar, hagis d'estar uns quants dies descansant i amb els peus baldats. Jo crec que l'esforç que s'ha de fer no paga la pena. Per mi no té gaire sentit fer aquesta mena d'activitats si l'endemà estàs més mort que viu; en canvi, amb una cursa com les que fem de 10 km. mitges maratons i fins i tot, una marató sencera, això no acostuma a passar, si s'està una mica preparat.
A veure si ara amb tantes aventures com aquestes acabaré canviant l'orientació del blog, i també el seu títol; potser enlloc de "Marathon Man" (que tampoc és que sigui gaire fidel a la realitat), podríem batejar-lo per "Mountain man", "Mad man", etc. S'accepten suggeriments.
Ara que tenim envalentonats els col.legues ja tenen als seus caparronets una nova aventura, com és l'ascensió al cim d'Elbrus que, aquest sí, és el més alt d'Europa. Res, poc més de 5.600 m. d'altitud que s'ho fan rumiar. Que voleu que us digui jo, ni fu ni fa; molt pujar per després haver de baixar i no compto que m'hi afegeixi. I suposo que per anar entrenant caminades llargues en Xavi i en Jordi volen fer la travessa Matagalls-Montserrat. Igual que abans, no li trobo gaire sentit al fet de caminar una distància com aquesta, durant tantes hores i moltes de nit i matinada, i amb el risc que hagis d'abandonar i que en el millor dels casos, després d'arribar, hagis d'estar uns quants dies descansant i amb els peus baldats. Jo crec que l'esforç que s'ha de fer no paga la pena. Per mi no té gaire sentit fer aquesta mena d'activitats si l'endemà estàs més mort que viu; en canvi, amb una cursa com les que fem de 10 km. mitges maratons i fins i tot, una marató sencera, això no acostuma a passar, si s'està una mica preparat.
A veure si ara amb tantes aventures com aquestes acabaré canviant l'orientació del blog, i també el seu títol; potser enlloc de "Marathon Man" (que tampoc és que sigui gaire fidel a la realitat), podríem batejar-lo per "Mountain man", "Mad man", etc. S'accepten suggeriments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada