Mitjans juliol: què hi perdo, què hi guanyo?

Hem deixat enrere les dues primeres setmanes de juliol i m'agradaria analitzar breument en quins aspectes he sortit perdent i en quins altres he guanyat. Si seguiu la meva trajectòria veureu que ja fa un mes d'ençà la darrera cursa, la de Bell-lloc el passat 13 de juny i com ja avançava a l'escrit de les meves previsions per a present mes, les meves sospites s'estan complint. Així, he deixat enrere un altre cop la cursa "Desértica Extrema" pels Monegres, de la qual ja en parlava l'any passat, amb l'esperança que enguany fos la bona però no ha estat el cas. A veure si de cara l'any vinent ... I això que aquesta edició presentava novetats importants que la feien força atractiva, en combinar vàries opcions de fer la cursa a peu, en BTT, amb parella, diferents distàncies, un o dos dies, etc. És a dir, un molt bon pretext per passar un cap de setmana en una zona que, de ben segur, no s'hi aniria per altres motius.

Molt més properes a casa, hi havia dues opcions, la cursa de REC-Race Igualada-Vilanova del Camí, en la seva primera edició, i la molt més veterana Cursa de Muntanya de Torrelavit. Pel que fa a la primera, no n'he pogut aconseguir gaire informació de com ha anat doncs la Web tampoc és que en sigui gaire prolífica i els únics comentaris que m'han arribat són d'uns quants participants en un fòrum. En general, no la deixen pas malament tret del tema de l'aigua (torna a sortir aquesta qüestió ja comentada en altres curses) i també la incomoditat d'algun tram del recorregut (entenc que els corredors van haver de passar per una passarel.la de fusta). Això sí, la Web publicitava la presència de dos corredors de cert renom com són la Noemí Moreno (crec que es del Club Atlètic Igualada) i el Roger Roca, tot i que aquest darrer no surt a la classificació final. Per cert, fins avui no l'han publicada, una setmana més tard. En total, 130 corredors.

Respecte la segona cursa, d'acord amb la classificació hi van córrer 236 persones però tampoc he pogut trobar gaire més informació. Igual que abans, els comentaris són tots positius i tinc la impressió que deu ser d'aquelles curses que als darrers anys s'ha consolidat en un mes que no és gaire propici, al voltant dels 230 corredors i si mireu les edicions d'anys anteriors, ha aconseguit créixer des d'unes xifres molt petites.

Aquestes són les tres curses que m'he perdut aquesta primera quinzena de juliol (tot i que dues es feien el mateix dia). Una altra cursa que segur em perdré serà la d'aquest proper diumenge a Ossera. Ja ens vèiem a venir que no podríem repetir l'experiència de l'any passat pel tema de l'Stanis però no estava del tot descartat fins no fa gaire. Ara bé, ja fa uns dies que la inscripció és tancada en arribar-se al límit màxim de 100 persones; segueix sent una cursa minoritària però estic convençut que si l'ampliessin de ben segur que acabarien omplint també. Ara bé, potser amb més gent el caliu que s'hi viuria ja no seria el mateix.

Fins ara el que m'he perdut i em perdré; ara el que he guanyat aquests darrers dies: primer de tot i per sobre de qualsevol altra cosa, la benvinguda a l'Stanis, que ja és un bon pretext com per deixar de córrer durant un temps. Ja no cal que argumenti mandra, cansament, manca de temps, etc; ara l'excusa per no sortir a córrer és haver de passejar el nadó, fer pràctiques amb el cotxet del nen (potser que em posi la placa de conductor novell), seure en una terrassa i prendre una orxata, presumir de nen preciós (com els pares!), etc. De fet, una segona cosa que he guanyat (per dir-ho d'una manera) és no donar l'opció a comprovar realment en una cursa que el meu estat de forma està, ara mateix, sota mínims. Sembla mentida com he davallat d'ençà la cursa de Bell-lloc, de sentir-me encara prou bé com per fer 10 km. en un temps al voltant dels 43'-44' a pensar que un mes després ja no sóc capaç. Tant que costa de guanyar-lo i tan poc de perdre'l. I tot i que en aquest canvi ha influït també que tinc en tendó dret tocat, els pocs cops que he sortit a córrer amb els col.legues he comprovat que em costa molt més tibar. Semblo una ànima amb pena! Estic convençut que fins i tot l'Stanis em superaria sense gaires problemes. A veure si durant aquest estiu recupero una mica el meu nivell d'abans.

I per acabar, una tercera cosa que he guanyat ho teniu a la foto: un magnífic pernil, regal d'un dels avis de l'Stanis. Si ja era bo el d'Olot, aquest encara ho és més. És d'aquells en què el greix regalima per totes les seves fibres. De pernil en pernil i tiro perquè em toca! Potser que ens animem i anem pel segon! Per cert, què hi ha de la pròxima cursa? Potser la de Bagà a finals de mes, ni que hagi d'anar coixejant.