diumenge, 27 d’octubre de 2013

Rellinars: bona estrena i jo ... pufff!!

Efectivament, tal com diu el títol d'aquesta entrada, la primera edició d'aquesta cursa de muntanya ha estat molt reeixida i per tant, i sense caure en una mena d'autocomplaença, la meva elecció com a segona prova d'octubre crec que ha estat molt encertada. Tot i això, la meva pròpia actuació no va ser, però, gaire afortunada encara que aquesta qüestió ja fa temps que ha deixat de ser notícia i més aviat, va camí de ser una rutina cursa rere cursa. D'entrada jo ja anava una mica a l'expectativa de veure com em podria comportar amb una distància que, en muntanya, no havia fet mai (gairebé 16 km.) i tenint en compte que al maig del 2012 va ser la meva darrera mitja marató. Confiava, però, tal i com vaig dir en la crònica de la Punk Trail del Pont de Vilomara, que havent fet darrerament curses de distàncies semblants, no ho notaria gaire per allò que diuen que ja no en ve d'un pam. Després vaig comprovar que no és ben bé així. Però no avancem la crònica i anem per parts.

Ens presentem tots, jo, l'Octavi i ambdues famílies perquè el dia promet, amb sol i una temperatura agradable tant per córrer com per esperar els corredors. De seguida ens adonem que tot apunta que serà una cursa molt ben organitzada ja que res més entrar al poble, uns quants membres de l'organització ens indiquen on podem aparcar els cotxes. Després veurem que de voluntaris n'hi haurà un munt i que el poble s'ha implicat de valent en la cursa de tants que n'hi havien escampats per tot arreu. Ens dirigim al punt de trobada, un pavelló que es troba al mateix costat de la sortida i l'arribada, i on es concentren tots els serveis bàsics per a qualsevol corredor. D'altra banda, val a dir també que no hi ha dubte de la tendència política majoritària a Rellinars ja que ho trobem guarnit d'estelades per tot arreu; sort que portava la samarreta per la independència perquè si se m'hagués passat pel cap córrer amb una altra -posem que "constitucional"- potser encara estaria buscant la meta. Bromes a part, si mai s'arriba a celebrar la tan polèmica consulta no hi ha cap mena de dubte del resultat majoritari en aquesta vila.


Però tornem a la cursa. Ens fem les fotos de rigor prèvies a la sortida i apa, ja hi som posats: com sempre, em poso al darrera del gran grup doncs no vull entorpir el ritme dels més valents. Tinc el perfil més o menys retingut al cap i sé que fins el 7è quilòmetre el recorregut no farà més que pujar, amb un petit parèntesi entre el 2n i 3r de baixada, quan ens endinsem dins el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Lent però sense pausa, vaig fent i allà on puc córrer amb comoditat no m'estic de fer-ho i allà on el perfil s'enfila més del compte, em poso a caminar. De fet, en les poques fotos en què surto immortalitzat i que ha publicat l'organització a la web de la cursa, se'm veu caminant; m'agradaria pensar que és casualitat però no ens estem d'hòsties: hi havia trams en què el meu escàs seny em recomanava de prendre-m'ho amb calma. Oimés pensant que a partir del 8è quilòmetre el perfil em seria molt més favorable, amb un predomini gairebé absolut de baixada. O això era el que em pensava. En aquesta primera meitat de la cursa continuem pujant, amb un predomini de corriol fins que arribem gairebé al 7è km.

Arribem al punt més alt de la cursa i ens espera un tram més d'1,5 quilòmetres en què planegem. Salvada aquesta part s'inicia la segona meitat amb un predomini de pista i baixada; i en efecte, alguns trams tenen tant de pendent que un s'ha de frenar sota risc de sortir-se del traçat i perdre's ad infinitum. El que passa és que, o bé jo anava errat o el perfil publicat no acabava d'ajustar-se del tot bé a la realitat. O també podria ser que jo estigués més cansat del que estic disposat a admetre. Fos el que fos, vaig trobar que aquest perfil descendent estava alternat de massa trams plans o de lleugera pujada (allò que en termes ciclistes sents a dir per la televisió "falsos planells"), amb la qual cosa no em vaig sentir tan còmode com en altres curses anteriors en què, modèstia a part, a les baixades volava més que corria. Així, arriba un punt en què no puc mantenir el ritme i decideixo d'alentir-lo pensant en guardar forces per a la forta pujada final que m'espera. Segueixo sense sentir-me bé i els corredors que havia superat uns quants quilòmetres abans m'enxampen i em deixen enrere, sense que jo els pugui seguir. Tant se val perquè a poc a poc i amb la lletra petita arribo al, a priori, darrer quilòmetre però poc després em topo amb una petita sorpresa: un membre de l'organització ens diu que ens queda 1,2 km. i de fet arriba un moment en què passo de llarg el cartell que indica el 16è, amb la qual cosa calculo que al final la cursa supera de llarg els 16 km. Per cert, la pujada final se'm va ennuegar i no és que fos molt llarga però sí d'aquelles que fan "pupa": és a dir, si la victòria final del primer depèn de poder desempallegar-se del seu immediat perseguidor, val més que comenci a pujar amb un cert avantatge. I per a la resta de mortals i mindundis, és d'aquelles en què quan arribes un pèl tocat, tot se't va més costa amunt del que potser realment és.


Tot plegat, us confirmo que la cursa se'm va fer un pèl llarga i que més enllà dels 13-14 km. el meu cos ja comença a flaquejar més del que seria desitjable i decorós. Prova d'això és que vaig perdre bastant de temps en els seus darrers quilòmetres i, sobretot, a la darrera pujada, un cop creuada la riera de Rellinars. Al final, la posició núm. 158 d'un total de 238 arribats a la classificació, amb un temps de poc més d'1h:42' quan per distància i perfil m'havia fet el pronòstic d'estar-hi al voltant d'una hora i mitja. Tant se val, com diem aquells que procurem veure l'ampolla mig plena, si un s'ho passa bé mentre està corrent, aleshores per què arribar abans? I ja en aquest punt de la crònica, us detallo tot seguit la meva valoració que ja avenço d'entrada que serà bastant positiva, llevat d'algun petit defecte fàcil d'esmenar per a futures edicions que, estic convençut, se'n faran i de més exitoses. Per això, seguiré l'esquema que acostumo a utilitzar i si em demaneu que la puntuï ho faria amb un 8,5 (en una escala de 10 punts) o el que seria el mateix, fregant l'excel·lent. Com podeu veure en la següent justificació a partir dels serveis més bàsics, crec que bona part dels ítems tenen una avaluació ajustada a aquesta nota:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada d'aspectes rellevants (llistat dels inscrits, possibilitat d'inscripció on-line, reglament, recorregut i dades tècniques). També molta rapidesa en la publicació dels resultats tot i que un cert retard en la de les fotos. El recorregut, però, es troba indicat amb una imatge estàtica i no està vinculat amb el perfil, amb la impossibilitat que suposa això de relacionar distància i altimetria. Correcte.
  • Entrega de dorsal: gens de cua per recollir-lo malgrat que no hem estat pocs els que ens hi hem presentat (uns 350 corredors). Una recomanació: cal indicar amb una certa visibilitat (p. ex. amb uns cartells a la paret) les franges de dorsals a lliurar per tal que la gent no es confongui a l'hora de posar-se a la cua que li pertoca. Correcte.
  • Obsequi: samarreta de record i un avituallament final més que complet, coherent amb preu bastant raonable de 12€. Molt correcte.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: correcta senyalització de l'accés i molta facilitat d'aparcament. El fet que tot estigui concentrat al voltant del pavelló esportiu facilita molt la feina dels corredors. Molt correcta.
  • Reglament: clar i disponible en la pàgina web. Molt correcte.
  • Puntualitat de la sortida: res a dir, molt correcte.
  • Guarda-roba: disponible al pavelló i igual que abans, res a dir en contra, molt correcte.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: crec que en aquest cas no n'hi havia. I confesso que no hagués estat pas malament que hi fos.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: disponibles al mateix pavelló. Comoditat al complet. Molt correcte. 
  • Marcatge del recorregut: senyalització de tots els punts quilomètrics, tot i que vaig trobar a faltar de tant en tant la indicació d'en quin punt de la cursa et trobaves. Cap possibilitat de perdre-s'hi perquè als possibles punts "conflictius" hi havia voluntaris orientant els corredors. Molt correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: tres i diria que molt ben situats. Molt correcte. 
  • Contingut dels avituallaments: suficient, ampolla d'aigua i algun amb fruita. L'avituallament final, també complet i variat (una coca casolana molt saborosa). Molt correcte.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Un ambient molt familiar, alguns dirien "de poble" (afortunadament!) i un grup d'speakers que vam saber animar la festa. Com afirmava al principi, hom tenia la impressió que bona part del poble s'hi havia implicat. Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema tot i que si es vol fer un bon temps s'ha de sortir dels primers per no trobar-se un tap en algun tram de corriol i de pujada. Com no és el meu cas, per mi cap problema. Molt correcte.
  • Recorregut: agraït, molt poc asfalt (inici i final) i predomini de pista i corriol, el perfil no és monòton i alhora el seu desnivell és força assumible si s'està un pèl en forma. De totes formes, convindria revisar la distància perquè crec que s'acosta més aviat als 17 km. Correcte.
  • Classificacions: publicació en web molt ràpida dels resultats (l'endemà mateix) i en paper gairebé al moment. Molt correcte.
  • Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, amb èmfasi en el reglament de la recollida selectiva dels residus. A més, tot i que sense cap concreció, al reglament s'indica que l'import de les inscripcions va destinat a finalitats socials. Molt correcte.
  • Sorteig: n'hi van fer de material esportiu però com sóc afortunat en l'amor no ho he de ser en el joc. No es pot tenir tot.
En definitiva, si busqueu una cursa de mitja muntanya no gaire exigent quant a distància i desnivell acumulat, de les que un cop acabada encara us quedin forces per passar una bona jornada dominical, amb un preu raonable (que esperem és mantingui), us ben asseguro que aquesta és una molt bona opció en aquestes contrades del Vallès Occidental. Així doncs, la meva més sincera felicitació a l'organització tot i que ja veurem si l'any vinent ens hi retrobarem. Més que res perquè potser està un pèl per sobre de la meva escassa capacitat física i, com sospito, no compto que en un any vagi a més sinó més aviat el contrari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada