Copa, Lliga i Champions!

Ahir a la nit el Barça va fer història guanyant la Champions League davant el Manchester United i aconseguint el triplet que tan famós s'ha fet amb la cançoneta popularitzada pel programa "Crakòvia". Bé, des d'aquí la meva més sincera enhorabona als culés de part d'un escèptic en això del futbol. No he entès mai la passió que desvetlla un esport que pot acabar sense gols i que a grans trets, es limita a veure 22 jugadors en un camp de gespa darrera una piloteta, i controlats per un senyor que abans anava de negre i ja cada cop més va uniformat al més estil Agata Ruíz de la Prada. I tampoc entenc el seguiment mediàtic que ha adquirit darrerament, tant sigui per TV, ràdio, premsa, Internet, als bars, etc. ni el tracte de Déus que hom li dóna a uns jugadors mimats que moltes vegades demostren tenir, com aquell qui diu, neurones de low-cost. A casa nostra, que no som gaires seguidors de la graella televisiva, ja sabem que durant els propers dies no veurem gairebé cap programa sense que d'una manera o altra faci referència al futbol. Si fins i tot, després que ahir guanyés el Barça el canal Intereconomia (agg!!) en parlava.

És més, trobo injust tant parlar del futbol (en general) quan al cap i a la fi, si ho mirem en termes objectius, és un esport que tampoc és que ens doni molts moments de glòria, tant a nivell de clubs com de seleccions. Deixant de banda els triomfs del Barça i del Madrid a la Champions a la darrera dècada, i de l'Eurocopa de seleccions de l'any passat, algú em podria dir què més s'ha guanyat en aquest esport? En canvi, en d'altres sempre cau alguna cosa i fent una repassada breu i ràpida esmentaríem el bàsquet, futbol-sala, handbol, hoquei sobre patis i herba, tennis, waterpolo, ciclisme, etc. Accepto l'argument tant típic que el Barça és més un club, que representa una nació i tota aquesta pesca però malgrat això confesso que se m'escapa a la meva lògica tot aquest rebombori. Fixeu-vos sinó en el bloc d'esports dels telenotícies i compareu el temps i tipus de notícies que dediquen al futbol del que ho fan a d'altres esports (tinc la sensació que en aquest país la professió més fàcil és la de periodista especialitzat en futbol). Però bé, tampoc és que vulgui convèncer ningú que abandoni la seva passió futbolística perquè qui no té un all, té un ceba i jo també tinc la meva passió esportiva, encara que certament més comedida (el bàsquet en general i el Bàsquet Manresa en particular). Però bé, si amb aquest triomf el país ha d'anar millor, doncs endavant. Al cap i a la fi, de què hauríem de parlar aquests dies? Potser de la crisi econòmica, que ja se'n parla massa i no volem deprimir-nos encara més? Potser d'unes eleccions europees que ningú sap quan es fan i de què ni tan sols els polítics en fan gaire referència?

Arribats a aquest punt, potser us estareu demanant que té a veure aquest "post" amb el meu blog dedicat a les curses. Doncs molt i poc, depèn de com ho vulgueu veure. I m'explico: resulta que ahir a la tarda vaig sortir a córrer tot sol (els altres dos companys estaven a Roma i no precisament veient museus i conjunts arqueològics) i com tenia temps i no feia molta calor, vaig decidir de fer una tirada llarga. Així, vaig triar un recorregut que inclou dos punts que a partir d'ara hauran de ser considerats uns "tòtems" pel club i l'afició culés (ja m'estic imaginant els autobusos de "peregrins" fent el recorregut). El primer és la vila de Santpedor, molt a prop de Manresa, d'on és originari en Pep Guardiola l'Ajuntament de la qual caldrà que faci alguna cosa ben aviat per agrair-li que gràcies a ell se'n parli tant (un monument, la dedicatòria d'un carrer o un poliesportiu, etc.). I el segon punt d'interès són les instal.lacions del Gimnàstic (a Manresa), on va jugar de petit en Pep (molta gent pensa equivocadament que va jugar a les categories inferiors del C.E. Manresa). Bé, tard o d'hora alguna cosa bona havia de sortir del Pla de Bages, a part dels seus vins!

I ja posats, el Barça no s'hauria de quedar aquí sinó que ha d'intentar guanyar totes les altres competicions que se celebrin, atès que sembla que amb el "noi de Santpedor" no hi ha qui aturi aquesta rauxa triomfal: la Copa d'Àfrica, la Copa Libertadores, la Copa del Generalísimo, la Copa Danone, etc. Per cert, crec que la temporada vinent la final de la Champions es jugarà a l'estadi Santiago Bernabeu (per als no "futboleros", a Can Reial Madrid). Us imagineu el que m'està passant pel cap ara mateix?

Visca el Manchester ... City.