Aquest passat cap de setmana del pont de l'1 de maig hem estat a Praga, la capital de la República Txeca, i aprofitant que el temps que ha fet ha estat esplèndid, he "trotat" uns quants dies de bon matí pels seus carrers. De fet, no és la primera vegada que combino vacances i "escapades" com aquesta per fer-ho (p. ex. també es va donar el cas a Palerm, Atenes, Creta, etc.). Ben mirat, crec que és la millor manera de conèixer certs llocs des d'una altra perspectiva, si ja saps que per tractar-se de ciutats molt turístiques trobaràs un munt de gent deambulant en totes direccions, i que no disposaràs d'una mica de tranquil.litat per contemplar en sol.litari els monuments més importants. Així per exemple, en aquestes dues fotos podeu veure la gran quantitat de gent aplegada al voltant de l'estàtua més famosa del no menys conegut pont de Sant Carles, que travessa el riu Moldava (o Vltava en txec), així com també fent cua per entrar a la Catedral de Sant Vito.
Doncs bé, us ben asseguro que a les 8 del matí en aquests dos punts emblemàtics de la ciutat no hi havia gairebé ningú; si de cas algun grupet de turistes japonesos -aquests no fallen mai-, algun que altre individu amb un carregament etílic certament excessiu i altres "sonats" que com jo, aprofitàvem aquest moment del dia per córrer sense haver de fer una gymkana per anar esquivant la gent. Era un plaer pujar pel parc de Malá Strana en direcció al castell i la catedral, baixar per l'esmentat pont, endinsar-se pels carrers del barri jueu (Josefov), veure l'avinguda de Wenceslao o el rellotge astronòmic de l'Ajuntament de la ciutat vella sense la gentada que s'hi aplega poques hores després, etc. Això sí, com no coneixia la ciutat no havia pensat en com de fatigós per a les cames pot ser córrer sobre llambordes, ja que bona part dels carrers per on m'he mogut estan pavimentats d'aquesta forma. Per cert, és previst que el proper diumenge 10 de maig se celebri la coneguda Marató de Praga, una de les més importants del món. En aquesta imatge s'observa la corrua de corredors passant per la plaça de la ciutat vella (Staré Mesto) però no m'hi busqueu perquè no hi sóc. Primer, perquè aquesta foto pertany a una edició anterior (segurament de quan encara no m'havia donat la dèria per córrer) i segon, i més important, perquè com ja vaig dir en un "post" anterior no crec que estigui fet per a aquestes distàncies.
Doncs bé, us ben asseguro que a les 8 del matí en aquests dos punts emblemàtics de la ciutat no hi havia gairebé ningú; si de cas algun grupet de turistes japonesos -aquests no fallen mai-, algun que altre individu amb un carregament etílic certament excessiu i altres "sonats" que com jo, aprofitàvem aquest moment del dia per córrer sense haver de fer una gymkana per anar esquivant la gent. Era un plaer pujar pel parc de Malá Strana en direcció al castell i la catedral, baixar per l'esmentat pont, endinsar-se pels carrers del barri jueu (Josefov), veure l'avinguda de Wenceslao o el rellotge astronòmic de l'Ajuntament de la ciutat vella sense la gentada que s'hi aplega poques hores després, etc. Això sí, com no coneixia la ciutat no havia pensat en com de fatigós per a les cames pot ser córrer sobre llambordes, ja que bona part dels carrers per on m'he mogut estan pavimentats d'aquesta forma. Per cert, és previst que el proper diumenge 10 de maig se celebri la coneguda Marató de Praga, una de les més importants del món. En aquesta imatge s'observa la corrua de corredors passant per la plaça de la ciutat vella (Staré Mesto) però no m'hi busqueu perquè no hi sóc. Primer, perquè aquesta foto pertany a una edició anterior (segurament de quan encara no m'havia donat la dèria per córrer) i segon, i més important, perquè com ja vaig dir en un "post" anterior no crec que estigui fet per a aquestes distàncies.
Fa 26 anys, el Touriño em va suspendre gimnàstica. Fa 20 mesos no em vaig atrevir a còrrer el cross de L'Ametlla. Fa 15 mesos vaig fer mitja marató i vaig decidir que aquell era el meu sostre. Ahir vaig fer una marató. Tenim 43 anys, quan més triguis, més et costarà,
ResponEliminaEncara recordo el Tourinño de quan el vaig patir a l'EGB (que t'ho expliqui també el Guardiola)! Això que dius de l'edat és ben cert i com més tard em decideixi, més em costarà de fer el pas de la marató. Potser és que sóc un covard però és que tanta estona seguida corrent no em ve gaire de gust.
ResponEliminaSeguim en contacte.