dissabte, 9 de maig de 2009

Casem-nos en una cursa!

Vagi per endavant que sobre la qüestió que comentaré a continuació cadascú és lliure de fer el que vulgui. Faltaria més! Ara bé, això no exclou que la resta tinguem la nostra pròpia opinió. M'explico. Fa uns dies vaig llegir en un número endarrerit de la revista Runners'World un curiós article sobre la celebració de 28 casaments a Las Vegas, simultàniament a la realització de la seva marató (edició del 2006), en concret en el seu quilòmetre 8,8. Com deia el capellà, "podeu deixar que el vostre company vagi endavant o per darrera però si voleu acabar junts haureu de romandre units tot el camí". Vaja, com a la vida mateixa; de fet, què millor que comparar el matrimoni amb una cursa de fons. Podeu pensar que això només passa a Las Vegas (d'on correspon aquesta imatge) però res més lluny de la realitat. Casualment va sortir publicat a principis de maig un breu article sobre aquest mateix fet a la Marató de Londres d'enguany (de la qual ja en vaig fer esment en el primer "post" dedicat al cinema, a la pel.lícula "Corredors de fons").

Doncs bé, això em porta a reflexionar breument sobre la cerimònia del casament per la qual tothom hi ha passat, bé com a nuvi o núvia, bé com a convidat, familiar i parent, capellà o jutge, cambrer o cuiner, etc. Qui no ha pensat més d'una vegada que de tan repetitives les cerimònies acaben sent clòniques unes de les altres, que un ja sap què passarà i a cada moment perquè segueixen un ritual que no se sol apartar en absolut d'un guió establert, etc. De fet, estic convençut que sovint els mateixos nuvis es veuen abocats a una mena de roda que ni gosen variar per por al què dirà la gent (sobretot els pares i sogres), perquè cal seguir la tradició (no sigui que després hi hagi imprevistos en el dia suposadament més important de les seves vides) i perquè potser en el fons la gent és masoquista (és a dir, com més complicat i sofisticat sigui tot plegat hi ha més probabilitats que hi hagi, justament, imprevistos).

Vist això, potser que siguem una mica "valents" i ens sortim del guió pre-establert. Si aquest ha de ser el dia més important de la nostra vida, aleshores perquè no decidim que sigui diferent i intentem combinar l'afició per córrer amb la cerimònia del matrimoni. Així doncs, aquí teniu unes quantes propostes per afegir unes quantes variacions:
  1. El comiat de solter hauria de ser una sessió d'entrenament amb els amics (els que no corrin que es fotin). Val més fer salut que no el ridícul passejant pels carrers més transitats de la ciutat amb tites al cap, nines inflables, xiulets que anuncien la bona nova, etc. De fet, tinc la impressió que hi ha gent que no acaba de fer el pas cap a l'altar per por a trobar-se en aquesta situació tan "cutre" i espantosa. I més avui dia que tot es publica a Internet.
  2. Adapteu els vestits a les necessitats de la cursa: fora sabates de taló i vestits llargs amb cua; sabatilles esportives (això sí, de marca que el dia s'ho val), s' ha acabat això que la núvia hagi d'anar de blanc (símbol de puresa) i el nuvi de negre i poseu-vos samarretes tècniques de colors ben vius i llampants. Això de córrer amb la vestimenta tradicional no crec que sigui gaire còmode ni pràctic. O una cosa o altra però no fem invents.
  3. En lloc que el padrí porti el típic ram de flors i llegeixi el poema (ho trobo una cursilada) no estaria de més que li regali la inscripció a alguna de les maratons més importants del món, que per cert, no són gens barates. I si insisteix en la lectura, doncs aleshores que s'ho manegui per fer d'speaker de la cursa i el llegeixi quan la parella arribi a la meta.
  4. Penseu que com segurament poca gent voldrà assistir a la cursa-cerimònia (hem de pensar que la gent no és tan "friky" com nosaltres), això que us estalviareu en la tarifa del restaurant. I per als que es decideixin d'afegir-s'hi es podria aprofitar els punts d'avituallament (més o menys cada 5 km.) per acompanyar les begudes isotòniques amb un aperitiu i un assortiment de canapès ben saborosos i imaginatius (res de foie-gras, xoriço i mortadel·la, patates i olives amb pinyol).
  5. Si tot i buscar una cerimònia diferent voleu mantenir un cert to tradicional, podeu convidar tothom a un tros del pastís nupcial i deixeu-vos dels típics entrepans i botifarres, ampolles d'aigua i llaunes de refresc. Més d'un us ho agrairà -sempre hi ha "gorrons" que estan al cas d'on pispar una mica de menjar- i qui sap si estareu fent el primer pas cap a una cursa que amb els anys s'acabi consolidant en el circuit (p. ex. "XV edició de la cursa dels casaments" o "X edició de la cursa Renovació dels vots de casament").
  6. Una bona cursa no exclou un bon descans. Arribats a aquest punt, i després de tota una jornada maratoniana (en tots els sentits) sigueu el més tradicional possible i passeu en un magnífic hotel una inoblidable nit de noces (si encara us queden forces, és clar). I que el nuvi entri a l'habitació amb la núvia als braços, faltaria més!
  7. I a mal dades, si durant la cursa algú de vosaltres s'ho rumia i es desdiu, que pensi que ja hi està posat per sortir corrent i a veure qui és el valent que us atrapa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada