divendres, 22 de maig de 2009

Descobrint la Vall del Flequer

Vagi per endavant que aquest comentari no té gaire relació amb cap cursa en concret, malgrat que la zona de què parlaré podria ser una molt bona opció per fer-ne una, això sí, de muntanya. D'altra banda, no tot ha de ser sortir per entrenar-se per a la propera cursa sinó que sempre va bé compaginar aquest esport amb un altre. Dit això, el passat dimecres, i aprofitant les poques possibilitats que tenim jo i el Frans de coincidir una bona estona per fer bici i que a més feia una tarda fantàstica, vam agafar els trastos en direcció a les anomenades "Baumes roges". I com en el cas de Vallhonesta de fa unes setmanes, per a mi va ser una altra troballa. Es tracta d'una zona del sector sud-est del Bages, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort i dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Deixant de banda la certa duresa del recorregut i que no vam poder assolir l'objectiu d'arribar al peu de les Baumes perquè no vam saber trobar el camí correcte -sembla mentida que jo sigui geògraf i el Frans un bon coneixedor de la zona!- l'excursió sí ens va permetre "descobrir" una contrada per a la qual, si més no jo, no hi tinc gaire tirada. De fet, el camí de tornada va ser per la Vall del Flequer i en general, aquesta zona és molt bona per adonar-se del seu passat vinícola i de com qualsevol pam de terra estava dedicat abans al conreu de la vinya. És per això que encara hi podem trobar algunes restes de barraques i, sobretot, de tines. Es tracta de construccions que no estaven lligades a cap habitatge sinó que es trobaven aïllades en racons ben feréstecs que el pagès va construir per disminuir despeses i temps de transport, donat que els mitjans de què disposava i l'allunyament dels nuclis urbans feien difícil el transport del vi a l'època de verema, a més de la complicada orografia del terreny.

Les tines són una mena de dipòsit generalment rodó i impermeabilitzat amb rajoles, amb una reixa de fusta sobre la qual es trepitjava el raïm; a la part superior hi tenien l'accés per facilitar al pagès la disposició del raïm mentre que a la part més baixa un forat servia per extreure'n el vi. Al costat d'algunes tines es construïa també una barraca a mode de refugi i per guardar les eines, deixar-hi el matxo, etc. En poques paraules, unes obres d'enginyeria rural que durant anys han restat en el més absolut oblit i que des de fa poc temps, tornen a sortir a la llum mercès a les iniciatives que, entre altres, tiren endavant entitats com el Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau (si voleu llegir una mica més d'informació, cliqueu en aquests dos breus articles 1 i 2).

Així, pels diferents camins i ramals descobrirem les tines del Ricardo (esquerra de la foto), d'en Bleda (a la dreta), de l'Escudelleta, les de l'Olla i les del Baumes Roges; aquestes darreres surten una mica del model pel fet d'estar construïdes aprofitant el sostre d'una llarga bauma (fotos inferiors). Per tant, aprofito l'avinentesa per animar la gent que recorri aquesta zona (a peu, en bici, corrent, a cavall, etc.). Val a dir que ja s'organitza al Pont de Vilomara i Rocafort una cursa de 10 km (el 2008 va ser la seva 3ª edició) que combina asfalt i pista. Desconec, però, el seu recorregut perquè no l'he feta (encara).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada