Cursa de El Corté Inglés: més covards!

No satisfets amb la reunió de "covards" que va aplegar la Cursa de Bombers de Barcelona del passat mes d'abril, ja en tenim una altra de les multitudinàries i per a mi, mal anomenades "populars". Així és, la 31ª edició de la famosa Cursa de El Corte Inglés celebrada avui ha estat capaç d'aglutinar durant els 11 km del seu recorregut pels carrers de Barcelona la no gens menyspreable xifra de 55.000 persones inscrites, superant de llarg els gairebé 44.800 de l'edició anterior. Fixeu-vos, però, que no esmento la paraula "corredors" ja que dubto que amb tanta gentada es pugui córrer com Déu mana, llevat que et situïs al capdavant de la línia de sortida i deixis enrere la marabunta a les primeres de canvi. Potser per als corredors que s'ho agafen com una cursa en el sentit estricte de la paraula sí que els interessi fer-la, tenint en compte que passa ara a formar part de l'anomenada Challenge Barcelona 10 kilómetros, que reuneix les 5 proves ciutadanes d'aquesta distància: la cursa de San Silvestre, la de Sant Antoni, la dels Bombers i la Cursa de la Maquinista. De fet, la mateixa organització ja preveu que els corredors que disposin de xip tinguin un accés específic a la sortida i que se'ls tingui en compte el seu temps real, no pas l'oficial. Si accediu al Web (secció "Córrer amb xip") es diu, i reprodueixo textualment, que "la prova barcelonina, tot i el seu tarannà festiu i multitudinari, mai ha renunciat al seu rigor i al control de tots els aspectes organitzatius i sempre ha estat tutelada per la Federació Catalana d’Atletisme". Menys mal que es té aquesta consideració!

Ara bé, per a la gran majoria de la gent sospito que de "cursa" no en té gaire i per això potser fóra més encertat canviar-li el nom, atès que hi predomina el caràcter lúdic i festiu que no pas altra cosa. I sisplau, no em malinterpreteu: no tinc res en contra d'aquesta mena de proves tan massivament populars (malgrat que com ja he dit en algun que altre comentari anterior no m'hi trobareu mai), però crec que una cursa ha d'estar pensada, primer de tot i justament, per poder-hi córrer. Ara bé, si en lloc d'això un s'ha de limitar a caminar o trotar durant bona part del recorregut doncs aleshores no és, segons el meu parer, una cursa; diguem-li "caminada popular", "trotada", "aplec de caminadors compulsius", etc. Per exemple, en aquest blog que he trobat pel Web podeu veure unes quantes fotografies que penso il.lustren força bé de què estem parlant. I per acabar-ho d'adobar serà el mateix alcalde de la ciutat Jordi Hereu qui doni el tret de sortida i lliuri els premis als vencedors. Doncs bé, si realment s'aposta per una cursa popular, aleshores per què no demanar que sigui l'altre Hereu -el del Polònia- qui se'n faci càrrec d'aquest protocol? Al cap i a la fi fa més riure i crec que té més acceptació entre els barcelonins que el de veritat. Aquí el podeu veure en un gag del programa que no tracta tant de la cursa però sí sobre el bicing que, posats a fer esport popular, no estan tan lluny un de l'altre.

I per acabar aquest comentari, una breu reflexió: si la inscripció a la cursa fos de pagament (per si no ho sabeu és gratuïta) penseu que hi hauria tanta gent? Jo estic convençut que no, i no tant per si la crisi econòmica fa que la gent s'ho hagi de pensar dues vegades abans de pagar per córrer una cursa (al cap i a la fi estaríem parlant d'una quantitat en absolut desorbitada si ens fixem amb les tarifes normals d'altres curses d'aquesta distància). Més aviat crec que el preu fa de filtre "psicològic", si es pot qualificar d'aquesta manera. Sempre he pensat que la millor manera d'evitar aglomeracions en un lloc o recinte (estadis, locals d'oci, museus, etc.) és posar una barrera d'entrada que dissuadeixi a aquella gent que no està gaire convençuda del que va a veure o fer. Altrament dit, un preu elevat faria que hi anés només aquella gent que per un motiu o altre, n'estigués plenament convençuda (i pensés que val la pena pagar el preu). Al cap i a la fi, permetre el lliure accés a tothom no assegura que tothom pugui gaudir de l'experiència del que està fent o observant. De ben segur que hi haurà persones a qui això del "gaudi de l'experiència" li relliscarà però potser seran els primers en dir allò de: "renoi, quina merda, aquí sobra gent".

Com bé ha dit un corredor en el fòrum dedicat a la propera Cursa dels Templers a Lleida (juny) i que comparteixo plenament, tota cursa té un nombre òptim de participants i en la majoria dels casos augmentar any rere any aquest nombre l'únic que fa és transformar una bona cursa en una cursa on la sortida pot convertir-se en una odissea per a tothom. De vegades cal dir "prou, ja s'ha arribat al topall màxim".