Mitja de Tàrrega: bona cursa, temps discret

Ahir vaig fer la meva quarta mitja marató de l'any i tal i com vaig dir en l'entrada anterior, suposo que serà la darrera abans que acabi la temporada i arribi l'aturada estival. Va ser el torn de Tàrrega, l'única que he repetit des que vaig començar a participar en curses populars l'any 2009. I a fe de Déu que valdrà la pena tornar-hi l'any vinent, havent vist que la qualitat no ha minvat. Les expectatives inicials d'una cursa ben organitzada no han estat en absolut exagerades i haver donat el pas de pujar el llistó fins els 900 inscrits (entre la mitja i el quart de marató), quan l'any passat van ser bastants menys, crec que els ha valgut molt la pena. Per part meva, anava una mica a veure-les venir ja que porto dues setmanes en què gairebé no he sortit a córrer, llevat del Cros d'Artés del passat diumenge i un parell d'escapades en BTT i per això, com deia, no havia fet cap càlcul de quin podria ser el meu temps final, bo i més tenint en compte que la segona part del seu recorregut era diferent respecte el d'edicions anteriors.

Anem a pams, però. El dia abans contactem jo i el Carles Aguilar a través del Facebook (una de les coses bones que té això de les xarxes socials, no sé si l'única) i quedem per trobar-nos a la sortida o un cop iniciada la cursa (com de vegades passa en les pel.lícules jo el podria reconèixer per la samarreta i ell a mi pel meu dorsal a l'esquena d'en Marathon Man). Potser us demanareu qui redimonis és aquest Carles: doncs ni més ni menys que l'impulsor del Web BRT (Bloggers Running Team) i que vaig conèixer a la passada Mitja de Cunit. Si entreu al seu bloc (per cert, molt “currat”) veureu que ell es dedica més a curses de mitja i llarga distància i de resistència i que el seu pròxim repte és fer la marató dels Monegros, en ple mes de juliol (quasi res!). Això vol dir que aquesta va ser una de les poques ocasions en què vam coincidir doncs ja sabeu que declino fer proves molt dures. Però mentre poguem fer-ho, seguirem coincidint. En aquesta primera foto, i a manca de coincidències, em teniu amb l'Stanis tots dos cofois abans de la sortida.

No ens trobem a la sortida (certament érem molta gent i jo vaig arribar un pèl justet) però al cap d'uns quants quilòmetres l'enxampo i decidim de córrer a un ritme per intentar el sub 1:40h. I així anem fent als primers quilòmetres. Cap al qm. 8 es despenja una mica i en arribar a la Plaça del Carme (popularment coneguda com "El pati"), veient que vaig còmode i que el temps que pugui fer és secundari, decideixo esperar-lo, aprofitant també que en aquest punt em trobo la Sílvia i l'Stanis. Reprenem de nou la marxa però ell ja em deixa clar que no creu poder seguir el mateix ritme, tret que tingui una revifada. Després de passar pel punt intermedi de la cursa em diu que faci la meva i com sóc persona que no vol portar la contrària el començo a deixar enrere, just quan s'inicia la part més dura de la cursa, des del qm. 11 fins gairebé el 16, coincidint amb un tram de pujada, no gaire empinat però sí sostingut. Ja fa una estona que sóc conscient que em serà molt complicat fer un sub 1:40h però les cames responen i em sento còmode; així que després de fer el gir de 180º i tornar per la mateixa carretera que porta de Fonolleres a Tàrrega, dono gas i començo a avançar corredors. De fet, en els darrers 5 qms. no faig més que recuperar posicions, millorar el ritme i guanyar en velocitat i només al tram final sóc superat per un grupet de 5 corredors (que s'han cregut!).

Sense tenir les dades exactes, crec que aquesta segona part de la cursa l'he feta uns 3 minuts més ràpida que la primera i tal com em vaig sentir ahir, estic convençut que d'haver portat un ritme una mica més viu de bon principi hagués fet una marca inferior a l'1:40h. Esclar que també hagués pogut passar que tingués una de les meves habituals "pájaras" en els darrers qms. per no haver-me sabut dosificar abans. Qui sap, tot són ara especulacions. Tot plegat, aturo el rellotge amb un temps real d'1h:41':48" i ocupant la posició núm. 130 d'un total de 270. I això sí, havent acabat amb molt bones sensacions i, ja em perdonereu aquest petit toc de pedanteria, una mica relaxat. A destacar que el guanyador de la cursa -Otmane Btaimi- li va treure més de 6 minuts al segon i ara recordo haver-me'l creuat cap el qm. 13-14 anant com un coet. Reconec que en aquell moment vaig sentir una certa enveja sana. Per la seva banda, la cursa del quart de marató la va guanyar en Pol Guillen (tampoc va ser cap sorpresa) i 531 corredors que li van seguir. Per tant, ahir ens vam aplegar a Tàrrega la bonica xifra de més de 800 persones entre ambdues proves; no està gens malament, bo i més si es té en compte que en cap moment vaig tenir la sensació que fossin massa gent.

Per acabar, anem a valorar breument alguns aspectes de la cursa:

• Què m'ha agradat? doncs diria que gairebé tot. Les expectatives inicials han respost al que m'hi he trobat després i la seva logística crec que ha estat molt ben resolta en tots els seus aspectes. El punt de trobada, sortida i arribada (la zona esportiva) crec que és molt idoni i el canvi des de la Plaça del Carme ha estat un encert perquè afavoreix la comoditat dels corredors (pàrquing, recollida de dorsals, dutxes, serveis, etc. tot en un mateix punt). Potser per a la gent que els ha d'esperar no ho és tant perquè està un pèl lluny del centre però suposo que l'organització ha mirat més per al corredor. D'altra banda, crec també honestament que amb el canvi de recorregut la prova ha millorat molt ja que fer dues voltes a un circuit (com es feia abans), no deixa de ser avorrit. Ara en canvi, el seu atractiu és més gran, potser en detriment d'un perfil una mica més exigent. I per acabar aquest apartat, en tot moment tenies referència del quilòmetre en què estaves (estaven tots indicats) i els llocs d'avituallament molt ben distribuïts.
• Què no m'ha agradat? no és que vulgui quedar bé amb ningú però no em ve al cap ara mateix cap aspecte a criticar i que faci desmerèixer la valoració global de la cursa. Si de cas, i per dir quelcom, dues coses: primera, algú hauria de pensar en posar una dosi de paper higiènic extra als lavabos en dies com ahir (ja se sap que els corredors tenim els budells una mica fluixos abans d'una cursa). Encara rai que un ja té experiència en aquesta mena de situacions i es porta el paper de casa seva, no fos cas que ... I segona: m'estranya que s'anunciés que un dels obsequis era una capsa de galetes ("arrugats") que es veu que són una passada de bones però a la meva bossa d'obsequis no hi era pas. O bé va ser un oblit (no sé si puntual o general per a tothom), o bé algú se les va cruspir abans que jo. Tant se val, l'any vinent ja les comprarem en una pastisseria.
  

Per acabar, us recomano que entreu al bloc d'en Carles Aguilar on a part de la seva excel.lent crònica, poseu veure també el recorregut i el perfil de la cursa. I la foto de tots dos un cop acabada la cursa que no falti.