dimarts, 17 d’abril de 2012

La Fageda: cursa del tot recomanable

Apunteu-vos aquesta cursa a les vostres agendes per a l'any vinent, sobretot si busqueu opcions de les seves característiques i amb una excel.lent, per a mi, relació qualitat-preu. Però abans d'explicar el perquè d'aquesta opinió, que ho deixo per a la segona part de l'entrada, deixeu-me que us faci cinc cèntims de la meva experiència. Ens presentem per la tarda jo i el meu "seguici" familiar amb la incertesa de si ens acabarà plovent o si el cel ens donarà una treva, ja que no les teníem totes atès que venint des de Girona ciutat els núvols cada cop eren més foscos i vam topar amb algun que altre ruixat. Però com a bon català que sóc anava pensant pel camí que amb la inscripció pagada, n'havia de caure un de ben gros per deixar-ho estar. Al cap i a la fi, només és aigua i l'únic que podia passar és que el circuit estigués tan impracticable que fos arriscat pel tema de caigudes, lesions, etc. Però en aquest sentit no va haver-hi problemes, si més no per a la gent que va arribar abans de l'hora i mitja després d'iniciada la cursa, ja que a partir de les 18:30h sí que va començar a ploure amb una mica de ganes. Imagineu-vos els que van triar la mitja ...

Però abans d'això, em planto a l'esplanada del càmping La Fageda des d'on començava i acabava la cursa i ja es veu que el risc esmentat de pluja deu haver fet enrere poca gent ja que entre les dues curses, compto unes 500 inscripcions (gairebé 400 a la "curta" i uns 150 a la mitja). No em paro a comptar els que hi som realment -faltaria més- però vaja, no som pocs els que ens hi hem aplegat. I entre aquests em trobo a dos estudiants meus -l'Eva i l'Èric- i encara tinc temps de saludar i fer-me una foto amb el Raúl Muñoz, un company blocaire amb qui ens anem seguint mútuament i que per un dia -esperem que no sigui flor d'estiu- ha canviat el pla i l'asfalt per la pista i el desnivell. I a fe de Déu que se'n va sortir prou bé (a la mitja) atès que va arribar en una molt meritòria 18ª posició (d'un total de 148 corredors). Però imitant a aquell escriptor que ja és mort, "aquí hem vingut per parlar del meu llibre", és a dir, de la meva cursa que ja veureu que va ser agradable però no exempta d'una certa discreció.

Com sóc conscient de les meves limitacions en aquesta mena de curses, i com l'Eva tampoc m'engresca a prémer el gas, ens ho agafem amb calma durant els primers quilòmetres, oimés si sortim des del final i en alguns trams ens topem amb taps de tanta gent que s'ha anat acumulant. La cosa va rutllant i em sento molt bé afavorit pel fet -val a dir-ho- que el nostre ritme és molt suau ja que l'Eva no es troba gaire fina (el dia abans havia fet una altra sortida i potser ara ho estava pagant). Però com sóc un cavaller (¡!) i m'hi he compromès, decideixo esperar-la uns quants cops i seguir el seu pas. En certa manera, podríem dir que li faig de "llebre", això sí, una mica justeta també! Van caient els qms. al sac i després d'un primer tram una mica costerut però que salvem sense gaires dificultats, en ve un segon que ens ha de portar al cim de la cursa, el volcà de Santa Margarida a uns 740 m. d'altitud. Abans, però, cap el 7è ens trobem la divisòria de les dues curses però tant jo com ella tenim molt clar que hem de continuar amb el nostre objectiu, és a dir, completar la cursa "curta" i deixar els reptes més llargs per a més endavant.

És en aquesta part quan decidim seguir cadascú pel seu camí i la deixo enrere. La meva tasca de "llebre" s'ha acabat i estic ara "lliure" i en disposició de pujar el meu ritme. Tiro milles en plena pujada i començo a avançar uns primers corredors que després seran uns quants més, sobretot en el moment que s'inicia la baixada del volcà -molt empinada, per cert. En aquesta segona part de la cursa és quan les cames funcionen bastant bé i no faig més que recollir "cadàvers" (fent servir una terminologia maratoniana), de tal forma que fins creuar la meta hauré recuperat gairebé una quarantena llarga de posicions, la qual cosa em porta a pensar que hauria pogut reduir el meu temps final en uns 5 minuts aprox. Això, però, no m'importa gens ni mica perquè tot i anar més ràpid, continuo gaudint de l'entorn, malgrat no poder veure massa bé el tret més espectacular del segon volcà per on transcorre la cursa, el Croscat i la seva "esquerda", ja que la perspectiva del recorregut no ho permetia (i això que vaig estar al cas girant el cap contínuament cap a la meva esquerra, com si semblés que estigués corrent amb torticoli). Al final, com us deia abans, una cursa en què em vaig sentir bastant bé durant tota ella, encara que suposo que això respon més aviat a la tranquil.litat amb què me la vaig agafar i no tant a un estat de forma òptim, que no és el cas. Com podeu veure a la classificació final, vaig ocupar la posició núm. 151 d'un total de quasi 300 corredors, amb un temps d'1h:17'. Així doncs, qui no es consola és perquè no vol.

I com deia al principi de l'entrada, argumentem tot seguit el perquè de la meva excel.lent valoració de la cursa
  • Què m'ha agradat? No sé si després d'uns quants anys fent curses tinc un bon olfacte per trobar-ne només de bones, perquè tinc la sensació que les darreres que he fet han merescut una valoració molt bona, en tots els seus aspectes, i per tant, no voldria fer-me pesat. Sóc conscient que potser la gent la podrà veure com una mica esbiaixada, atès el meu més que declarat "amor" per aquestes curses però us ben asseguro que en aquesta en concret, i de nou, m'ha agradat tot el que l'ha envoltada. La seva logística ha estat ajustada a les necessitats de la gent i sense sorpreses (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és molt maco, l'entorn natural per on transcorre convida, potser, més a gaudir corrent i badar una mica i no tant a estar pendent de si es fa una cursa més o menys ràpida. I això per a gent com jo que anem una mica justos en aquesta mena de proves, és ideal per no capficar-nos-hi gaire. Com deia a la prèvia, la possibilitat de córrer entre volcans, fagedes i gairebé no haver de trepitjar l'asfalt per a res, ja dóna un al.licient que no trobes en gaires més curses, sobretot si no es resideix a la zona i aquests trets paisatgístics no te'ls trobes quan surts de casa teva. I suposo que una prova de tot això és que el nombre de participants en aquestes tres edicions no ha fet més que pujar
  • Què no m'ha agradat? Repeteixo, no voldria que se'm mal interpretés però és que si em poso a comparar-la amb altres curses que conec directament, o de què en tinc referències més o menys fidedignes, aquesta és una de les millors, si més no, de les darreres. Algú podria agafar les meves paraules d'entrades anteriors i criticar en part el seu preu -15€- però no el trobo encara massa car si ens fixem més en la relació qualitat-preu. I ja posats a fer qms. recordeu que hi havia l'opció de fer-ne uns quants més pel mateix preu.
En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds (el mateix cap de setmana de la cursa del Corte Inglés i una setmana abans de la dels bombers de BCN, per citar dos casos que estan a les antípodes de tot això), que no li importi gaire el cronòmetre i valori molt mes un molt bon ambient, així com la possibilitat de passar una jornada en família (si es té nens també per allò de les curses infantils) i en un entorn paisatgístic que és fantàstic, amb o sense pluja. Per acabar, en aquesta foto em podeu veure amb el Raúl, moments abans de la sortida; jo vaig arribar sec però crec que ell, al final, va acabar una mica xop. És el que té fer una mitja, que pots trigar més temps en acabar. Gràcies per la foto i encantat de poder-te saludar personalment. Espero coincidir en d'altres perquè em puguis fer de llebre!


6 comentaris:

  1. Ei! bona crònica Joan Carles! Me l'apunto per l'any que ve, que m'has fet venir ganes de tornar per terres garrotxines! Aquest diumenge, post FCB-RMA vaig a "apagar foc" (llegeixi's foc com flamarades de gent corrent desbocada per paral·lel, gran via i via laietana...!) jaja i és que com bé dius, qui no es consola i qui no riu és perquè no vol! ;)

    Segueixo rondant pel teu blog!!

    ResponElimina
  2. Dani,
    Doncs ja ho saps. Aquesta crec que és de les que t'agradaran i venint des de Manresa, et surt millor i més a compte anar a Olot que no a Barcelona. Vagi bé els bombers però com ja he dit més d'un cop, aquesta cursa no em fa ni fred ni calor.
    Salutacions ben cordials.
    JC

    ResponElimina
  3. Gràcies, Joan Carles, per haver-me "apropat" a una cursa singular i, com tu dius, ben organitzada i amb una bona relació qualitat-preu. I encara no has fet esment de la botifarrada posterior. Suposo que o bé vas marxar, o no hi has pensat, però després de 21,097km per la muntanya (només els 3 últims amb una pluja fina) vam agrair molt la botifarra amb seques i amb patata de la Garrotxa (farcida de carn, especialitat de la comarca), tot regat amb vi, aigua i pa.
    Tot un plaer haver coincidit amb tu encara que només fos una estona. M'ho vaig passar molt bé i, evidentment, no descarto repetir, no només aquesta sinó alguna altra.
    De moment, el dia 28 d'abril en tinc una altra mitja, pels voltants de la serra del Garraf.
    Una abraçada, fins una altra i bona cursa, per cert. Bon resultat en un bon ambient.

    ResponElimina
  4. Raúl,
    De res, a tu per col.laborar amb la teva presència que hi hagués una mica més d'ambient. Però sàpigues que no em vais obligar: em vaig menjar la botifarra acompanyada de la patata garrotxina. El que passa és que no ens vam trobar a l'arribada perquè poc després que jo acabés es va posar a ploure i vam buscar ràpidament l'aixopluc. Per cert, espero que la teva companya també ho fes però per les fotos que et va fer a l'arribada, també devia quedar una mica xopa.
    Espero que la cursa per la serra del Garraf (potser la de l'Atalaia, de Vilanova) et vagi bé i ja veig que el salt cap a aquesta mena de proves va a més. Per part meva, el 28 seré més amunt de Solsona, en una altra de muntanya.
    A veure si coincidim de nou. Serà un plaer.

    JC

    ResponElimina
  5. Bona cursa JC, en positiu!, de menys a més. Es nota que t'ha agradat i l'has disfrutat.

    ResponElimina
  6. Jordi,
    Doncs sí, tens molta raó. En positiu i amb una segona part molt més ràpida que la primera, és clar que el seu perfil també hi va ajudar, tot sigui dit. Però sobretot, la vam gaudir. Suposo que aquesta mena de curses és més per això que per altres objectius.
    Salutacions ben cordials.
    JC

    ResponElimina