divendres, 6 d’abril de 2012

Un molt bon libre: "Correr"

Amb aquesta entrada us vull fer partícips del llibre que fa uns dies vaig acabar de llegir i que en la meva més que modesta opinió de corredor aficionat i alhora àvid lector allà on n'hi hagi, crec que és molt bo, sempre i quan combineu les dues aficions, la de córrer i la lectura. Es tracta d'un llibre que vaig descobrir mercès un comentari fet per una de les meves amistats agregades al Facebook (com veieu això de les xarxes socials també té, de vegades, els seus avantatges) i que té un títol tan curt i simple com entenedor -"Correr"-, de Jean Echenoz. Com es diu a la contraportada, no és ni cap novel.la històrica i ni molt menys una biografia. I heus aquí on hi ha el seu interès perquè té un estil d'escriptura que fa molt amena la seva lectura, no es fa gens pesat de llegir, amb capítols no gaire llargs i tot plegat, són només 140 pàgines (en l'edició d'Anagrama del 2010) que te les pots cruspir en un obrir i tancar d'ulls.

En essència, es tracta de la vida (repeteixo, tampoc és cap biografia) del mític corredor de fons, el txecoslovac Emil Zátopeck, que va anar acumulant rècords un rere l'altre en proves 5 i 10 km. i també en alguna que altra marató. A través de la seva vida (o d'una bona part), l'autor ens endinsa en el context polític de l'època, d'aquella vella Europa dividida en dos blocs i com el règim polític del seu país -i sota la tutel.la de l'antiga Unió Soviètica- l'utilitza com un titella, ara el puja dalt un pedestal i el fa córrer una prova concreta perquè guanyi i es vegin arreu els èxits del comunisme, ara el baixa i el desterra per les seves desavinences polítiques. Però sobretot, és un llibre que retracta la passió d'una persona per córrer i gairebé per a res més, que des que va descobrir que córrer li agradava ja ningú el va poder aturar. I si voleu una mostra del que podeu llegir, aquí us ofereixo uns quants tastos:

"Algún día se calculará que, sólo entrenándose, Emil habría dado tres veces la vuelta a la Tierra. Hacer que funcione la máquina, mejorarla sin cesar y arrancarle resultados, eso es lo único que le importa, y es sin duda lo que hace que, para ser sinceros, verlo no sea nada bonito. El caso es que todo lo demás le importa un pimiento. Esa máquina es un motor excepcional en el que se ha omitido montar una carrocería ... De manera que aunque no quede muy bonito, se limita a correr como más le conviene, como menos le canse, y se acabó". (pàg. 54). I és que resulta que era un corredor excepcional però amb un estil gens elegante, bastant matusser, amb la cara sempre deformada per un rictus ja que com ella mateix deia, "No tengo suficiente talento para correr y sonreír a la vez, correré cuando se valore la belleza de una carrera según un baremo, como en el patinaje artístico. Pero yo, de momento, lo que tengo que hacer es correr lo más rápido posible." (pàg. 62).

I per acabar, i dedicat als i les corredores de la pasada marató de Barcelona, dos fragments més de quan va guanyar la marató de les olimpíadas de Londres (el primer) i quan va ser derrotat a la de Melbourne (el segon): "Ese hombre contorsionado, imagen del dolor, ha transformado en paseo la lid del drama, del sufrimiento supremo. Se ha burlado de ella: el agotamiento (...), el sudor, las lágrimas, la camilla y los enfermeros (...) todo eso son bagatelas. Se equivocan, los denigradores. Emil acaba de vivir exactamente el mismo martirio que los demás pero no deja que ello se trasluzca, es discreto, por más que su sonrisa, en el momento de cruzar la meta, sea la de un resucitado." (pàgs. 85 i 86). I el segon és aquest: "Emil no cesa de perder terreno y sólo ofrece ya el espectáculo de una zancada rota, mal escuadrada, inconexa, y pasa a ser un autómata lívido y desarticulado, cuyos ojos se hunden y se orlan de surcos cada vez más profundos". I després d'un avituallament segueix "Pero ya sale como un títere desarticulado, zancada rota, cuerpo dislocado, mirada extraviada, como si su sistema nervioso lo hubiera abandonado." (pàgs. 124 125). Ara ja entendreu perquè no vull córrer cap més marató.

En fi, que tenint en compte que queden poc més de dues setmanes per Sant Jordi, aquí teniu un bon suggeriment per regalar un molt bon llibre, o per auto-regalar-vos-ho. I ja posats, podeu afegir-ne un altre a la llista: "Córrer enmig del paradís", d'en Pere Pinós i del qual ja us en vaig parlar en aquest bloc fa un temps (enllaç). I és que avui mateix m'he assabentat que ha sortit una segona edició. Aviam si resultarà que us estic recomanant un futur best-seller. És clar que també podeu optar pel segon de l'Arcadi Alibés -"Les petjades dels herois"- dedicat al món de la marató però si voleu un consell, si us va més la lectura amb un estil més literari, compreu un dels altres dos que us he recomanat (o tots dos). Eps! això és una opinió personal, no de cap crític literari, que no ho sóc pas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada