dilluns, 7 de novembre de 2011

Estem parlant d'un futur best-seller?

En més d'una entrada m'he referit al llibre escrit per en Pere Pinós ("Córrer enmig del paradís"), corredor popular com molts de nosaltres, tant per donar la meva opinió com per fer una ressenya de la seva presentació a Manresa. Li'n vaig comprar un coincidint amb la passada Cursa del Cargol de Linyola i tot i que estigui fent honor al nom de la cursa pel que fa al meu ritme de lectura del llibre, ja us avenço que m'està agradant, i molt. Tot just vaig per la meitat -ja veieu que no tinc moltes estones "mortes" que dedicar-li- però de moment, us asseguro que detall més, detall menys, m'hi sento plenament identificat amb el que diu: els inicis en això del córrer, els primers itineraris i sensacions, la primera cursa, etc. Quan arribi al final i creuï la meta ja faré la meva pròpia ressenya però ja us avenço una de les meves conclusions: no només és un llibre escrit per un corredor i per a corredors sinó que és altament recomanable per tota aquella gent que encara no s'hagi iniciat en el món de l'atletisme popular, però que tingui intenció de fer-ho i vulgui saber, amb tota seguretat, què li pot passar.

I perquè veieu que no exagero ni un bri en la valoració, ni em deixo portar per una exagerada subjectivitat, ni tampoc per cap opinió esbiaixada perquè tingui alguna comissió (no sigueu mal pensats), heu de saber que el passat divendres va tenir lloc a Tàrrega una altra presentació d'aquest llibre, organitzada pel club dels Fondistes de Tàrrega. I com no podia ser d'una altra manera, la sala estava plena de gom a gom, amb més de mig centenar de persones, unes quantes més de les que van assistir a Manresa (aquí la cosa va flaquejar una mica, per a què negar-ho). Jo no hi vaig ser present però tot s'hi val per continuar fent promoció d'un bon llibre i per això us reprodueixo part de la crònica publicada ahir diumenge al web atletisme.com. Diu el següent:

"Divendres 4 de novembre, al vespre, al Centre d'Entitats de Tàrrega, organitzat pel Club d’Atletisme 100x100 Fondistes de Tàrrega, va tenir lloc la presentació del llibre "Córrer enmig del Paradís", editat per pagès Editors. L'autor, Pere Pinós, davant d'una bona munió de públic, va explicar, d'una manera distesa i agradable, els perquès d'aquest llibre que narra la peripècia vital d'un corredor de fons. La narració s'inspira i transcorre en les Terres del Ponent català, hi surten els camins, els monuments, la gent i els nostres fets més entranyables, botànica, geologia, cultura, antropologia i esport, tot això que s'arrela a la terra propera, als nostres llocs, al Paradís, en diu el llibre, Hi apareixen les curses d'atletisme que s'organitzen a les nostres contrades. Hi ha escenes que transcorren per Lleida, Agramunt, Mollerussa, Tàrrega, Balaguer, Les Borges Blanques, Maials, Ponts; s'hi pot trobar doncs, descripcions força acurades d'aquestes poblacions. A més, en la lectura hi suren valors ben reivindicables, que cada cop convé fer més ostensibles: l'esforç, la solidaritat, el concepte d'amistat, la superació personal, la cura per l'entorn, l'ecologia, les ànsies de descobrir el món, la sensibilitat davant la bellesa del paisatge. En definitiva: hi descobrireu un sentiment de catalanitat lletraferida i un oferiment de lectura distret i elaborat. També hi ha l'afany literari, és clar, i la retòrica de la senzillesa, tot plegat: una alenada optimista que fa esclatar l'alegria de viure. Per tot això, i perquè l'autor també és un enamorat de les Terres de Ponent, val molt la pena d'endinsar-se en les seves pàgines i fer-ne una lectura pausada i distesa, sense la pressa que s'ha de menester en les curses".

Ergo, a veure si ens estarem avançant a esdeveniments futurs i estem parlant ara d'un futur èxit de vendes a les llibreries. Per si això passa, jo ja m'apunto un dels primers granets de sorra, no pas en la redacció del llibre sinó com a part activa de la seva difusió; això sí, dins les modestes possibilitats d'aquest modest bloc. I torno a repetir, si voleu passar una bona estona de lectura amb un llibre que es llegeix ràpid i sense fer-se tediós en cap moment, aquesta és una bona opció (condició sine qua non: que us agradi llegir). Qui sap si per al proper Sant Jordi, tindrem el seu autor fent hores extres en una paradeta de tantes demandes de la gent per fer dedicatòries. A la foto el teniu tot cofoi acompanyat de ... umm ... crec que d'en Marc Rosselló, un dels membres de l'entitat targarina de corredors a qui encara no conec personalment (només via Facebook) però no descarto fer-ho en properes curses per Ponent. Ja sabeu que aquestes són les meves preferides.

Per acabar, us enllaço les dues entrades que he fet sobre el llibre en qüestió (n'hi ha una tercera que em salto), que no es digui que no n'hagi parlat. La primera és de quan en vaig tenir coneixement (a la passada cursa de Cervera de principis de setembre) i la segona és de la presentació que se'n va fer a Manresa fa unes setmanes.

5 comentaris:

  1. Jo l'estic llegint massa ràpid, gairebé l'estic acabant, tot i que intento anar a poc a poc per gaudir de totes les paraules. No és només un llibre de córrer, és un llibre de córrer molt ben escrit. Gràcies, Pere!

    ResponElimina
  2. Arantza, tens tota la raó del món. Potser si dius que l'estàs llegint massa ràpid deu ser influència de com de ràpida vas a les teves curses! I coincideixo amb tu, està molt ben escrit, amb paraules i expressions molt ben buscades.
    Gràcies a tu per l'opinió. A veure si encara fent un club de lectura.
    JC

    ResponElimina
  3. de la mateixa manera que sense corredors no hi ha cursa, sense lectors no hi ha llibre. Us agraeixo la sensibilitat que heu posat en la lectura, segur que en llegir-lo hi heu afegit els detalls que jo em vaig descuidar quan el vaig escriure.

    ResponElimina
  4. Ep! No sóc anònim. Sóc el Pere.

    ResponElimina
  5. Pere,
    Sense escriptors amb bona literatura com la teva, molts corredors populars com nosaltres no tindríem una lectura de referència com és el teu llibre. Més enllà d'altres obres més mediàtiques, la teva la trobo molt ben escrita, amb paraules i expressions molt ben triades (potser derivada de la teva formació, crec recordar de filòleg) i, sobretot, m'hi sento (ens sentim) molt identificats perquè descrius les fases per les quals molts de nosaltres passem. I això que encara no l'he acabat.
    Gràcies. Vaig fer una bona adquisició, sens dubte.
    Seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina