dijous, 21 de febrer de 2013

Cursa dels Colls: passarem fred!

Esperant que comenci un mes de març que com deia, es mostra ple d'incerteses, acabaré aquest febrer amb la Cursa dels Colls de Vilanova i la Geltrú. Després de dues curses en el que portem d'any que per mi han estat dures (Sant Joan de Vilatorrada i Matadepera) no està de més alternar-ho amb una altra que, a priori, ha de ser més suau. Si més no, si comparem el recorregut i el desnivell acumulat això sembla i el que és ben segur, és que serà més curta: poc més de 10 km. Si feu una ullada a la descripció del web, és diu el següent: "Un trail de nivell fàcil en una zona natural molt popular entre els habitants de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Ribes i Les Roquetes. Totes dues modalitats -també s'hi fa un canicroos- comparteixen un mateix recorregut de 10 kms i uns 200 metres de desnivell positiu. Els corredors passaran per camins i senders entre les vinyes i el mar, en un paisatge mediterrani per poder gaudir no només de l’esport, sinó també de la natura". Per tant, si ens hem de creure això tocarà córrer amb un ritme més viu del que ho he estat fent darrerament -perquè el recorregut ho ha de permetre- però sense perdre de vista el meu objectiu bàsic: gaudir de la cursa i córrer per uns paratges que poden ser realment atractius des del punt de vista paisatgístic. I el mateix deuen pensar altra gent perquè a dia d'avui, les inscripcions ja estan tancades; i estem parlant de 300 per a la cursa de muntanya i 150 per als que corren amb gos. Aquí us adjunto una imatge del recorregut:


Si regireu pel web podreu veure com la cursa comença i acaba a la platja de Sant Cristòfol (al costat del port) i se'ns farà anar cap a Sitges, en concret al seu extrem oest, vorejant el camp de golf Terramar. Abans haurem de pujar a un parell de turons de poc més de 100 m. tots dos amb el topònim de Miralpeix (en un encara hi haurà l'oportunitat de veure les restes d'un antic castell). Després, a partir del quilòmetre 6 el recorregut passa més a prop de la costa i vés a saber si des de l'alçada, veurem l'onatge del mar a les cales dels Gegants, la Xica  del Barco. Sens dubte que, en principi, això ja pot ser un gran al·licient i per un cop canviarem la muntanya de les contrades de l'interior per uns quants turons del litoral. Així doncs, tot apunta a una cursa interessant en què hem de trobar tots els ingredients perquè després en poguem fer una bona valoració. Potser aquesta serà la primera en què em decideixi a donar una puntuació a partir dels criteris que ja us vaig publicar fa uns dies (i d'uns quants més que publicaré properament).

D'altra banda, ja sabeu que per mi fa temps que la qüestió de la durada que esmerci en una cursa ha deixat de ser una qüestió prioritària (si és que algun cop ho ha estat), i més que res perquè en les curses en què darrerament he participat, no té cap sentit capficar-s'hi. En aquesta altra, potser la cosa no és ben bé així tot i que tampoc goso de fer un pronòstic quant al cronòmetre. Posats a comparar, per distància i desnivell, potser ho podríem fer amb la Cursa de la Navarclina o la Sant Silvestre d'Avinyó i per tant tot el que sigui moure's al voltant dels 50'-55' ja em semblarà bé. Ara bé, una cosa a tenir en compte: el terreny serà pedregós, típic de la costa del Garraf, i en el recorregut ens trobarem diversos canvis de desnivell, pujades i baixades d’una intensitat variada. I si d'entrada no em sento gaire bé i vaig més lent, estigueu tranquils que el fred que farà em donarà un bon impuls per no badar gaire. I és que les previsions meteorològiques apunten a això, fred, fred i més fred. I qui sap si encara haurem de córrer entre alguna bolva de neu. Una llàstima: un cop que ens acostem al Garraf i planifiquem de passar-hi el dia, i aquest potser se'ns gira en contra. Ja ho anirem veient. Encara sort que no em vaig decidir per córrer a Sant Ramon (a la cursa de Sant Runmon) perquè trobant-se on es troba, allà sí que en farà, de fred!

2 comentaris:

  1. Sens dubte, terreny pedregós i, depèn de lloc, incòmode, per tant, ideal per no buscar marca, sinó per acabar amb dignitat i passar-t'ho bé, tot i el fred (sort que no és dissabte perquè per aquelles contrades hi ha, sembla, més opcions de neu que en d'altres). Sort, a abrigar-se bé i a gaudir tot el que es pugui.

    ResponElimina
  2. Gràcies Raúl.
    Haurem d'anar amb compte per això del ferm. De fet, ja n'avisen al web i per tant, a trepitjar amb compte no sigui que tornem pitjors de com haurem arribat.
    Vagi bé i records.
    JC

    ResponElimina