dilluns, 24 de febrer del 2014

Març: cap dubte per triar

Deixarem aviat el mes més curt de l'any i encetarem un març amb cincs caps de setmana i per tant, amb un ventall més gran de possibles curses a triar i com veureu tot seguit a la taula, us en detallo set, amb l'esperança que n'acabaré fent dues. I de nou, aquest març ens ofereix -per aquells que ho busquin- la possibilitat de córrer sense haver de gratar-nos gaire la butxaca. I és que fins allà on el calendari em deixi, continuaré prioritzant les curses properes a casa, de muntanya, de mitja distància, gratuïtes o molt barates (no "molt gratuïtes" com se'm va escapar ahir en un àpat familiar, entre calçot i calçot). De les proves que detallo en conec tres, dues per haver-hi participat no fa gaire temps (la Transèquia i la Punk Trail de Sallent), i una tercera -la cursa de muntanya de Manresa- que sense haver-la fet crec que el recorregut és molt semblant al de la passada Punk Trail de Manresa, a més d'haver trepitjat aquesta zona uns quants cops, sigui en BTT o corrent pel meu compte. De totes formes, la de Sallent -considerada la "mare" de les Punk Trails per haver estat la primera, l'any 2012- és possible que sigui diferent quant als recorreguts i de moment, les distàncies i desnivells es desconeixen (potser serà una sorpresa fins el darrer moment), mentre que la Transèquia no és una cursa strictu sensu sinó que dóna l'opció de seguir-ne el recorregut caminant, corrent o en BTT (en aquest darrer cas amb tres distàncies a escollir). De fet, a aquesta ja fa temps que estic inscrit (algun ocellet em va dir que vaig ser el primer en la modalitat de córrer) perquè potser abans que participi en una cursa de muntanya que rondi els 20 km. (o més) fora bo que faci aquesta distància en pla per veure com em sento, atès que fa molt de temps que no la supero (ens hauríem de remuntar a quan encara feia mitges maratons).

De la resta de curses que incloc a la taula les úniques de les quals no en tinc cap referència són la dels Gitanos, a Taradell, i la de Berga, tot i que en aquest cas diria que se sembla bastant a una que vaig fer l'abril del 2010, en la que devia ser una de les meves primeres i anecdòtiques incursions al món de les curses de muntanya (crec que ara ho faria una mica millor, la qual cosa no és indicatiu de res perquè comparant-ho amb aquesta prova el més fàcil és millorar i no pas empitjorar). Tot plegat, no me'n vaig més per les branques i aquí us deixo la relació de curses per al març, amb el convenciment que en alguna o altra acabaré trobant-me col·legues i coneguts.


Per cert, i ja que surten esmentades, aquí us deixo els enllaços a les meves participacions passades en algunes d'aquestes curses:

dimecres, 19 de febrer del 2014

Punk Trail de Castellbell i el Vilar: olé tú!

Aquest proppassat dissabte vaig participar a l'única cursa (per dir-ho d'una manera) d'aquest febrer. El que havia de ser un mes amb alguna prova més s'ha quedat un pèl "orfe" després que com ja vaig comentar, no vaig poder assistir a l'estrena de la Kedada Trail de Castellterçol. Per sort, però, no quedarà en blanc ja que he tingut l'oportunitat de ser present, també, a l'estrena d'una nova Punk Trail, aquesta al municipi bagenc de Castellbell i el Vilar. I si a més a més el dia acompanya d'allò més, amb un sol espaterrant, poc fred i unes vistes fantàstiques de la muntanya de Montserrat, podem dir que va ser una matinal de dissabte (que no diumenge) molt rodona. I si no em creieu, fixeu-vos en aquesta primera foto que em van fer un cop coronat el segon cim, a punt de començar el tram més llarg de baixada: l'he publicat al meu mur del Facebook i diria que deu ser de les meves aportacions que han merescut més "m'agrada".


Ens presentem relativament d'hora jo i en Sergi (Sanz) i de seguida ens adonem que allà s'hi aplegarà molta gent (després, un cop acabada la cursa, sentiré comentaris que parlen d'uns 450 corredors). No sé si això és bo o dolent -per allò de confondre "popular" amb molta gent- però com a mínim veus que el lloc per deixar les bosses de menjar destinat al banc d'aliments fa patxoca. Com altres cops, aquesta mena de curses són una bona demostració de com de solidaris amb la gent que les està passant magres podem ser els que encara estem una mica millor. O potser és per allò que diuen "avui per tu, demà per mi". Sigui com sigui, ja només per això val la pena presentar-s'hi i després ja suarem la cansalada com Déu mana. Per sort, la lucidesa no ens ha abandonat encara i tant jo com el Sergi decidim que no en tenim gaire, de cansalada per suar, i per això optem pel recorregut curt, d'uns 14,5 km. El llarg el deixem estar per a una altra ocasió que haguem de purgar pecats més grans.

De tanta gent que ens hi hem reunit l'organització es veu una mica desbordada pel que al registre de les inscripcions i la sortida s'endarrereix mitja hora. Tant se val, ho hem de veure com si ens donessin més temps per parlar amb amics i coneguts que anem trobant (en Gerard, el Jordi i altres que em deixo). I encara menys mal que s'està molt bé amb el sol que comença a fer. Suposo que si es tractés d'una cursa més "seriosa", de pagament, d'aquelles que vas amb xip i tenen un esperit més competitiu, etc. això seria una qüestió bastant inadmissible però per sort aquest no és el cas: a sobre que tenim l'oportunitat de córrer gratuïtament, a sant de què ens hem de queixar per aquests "detalls"? A tot això, es dóna la sortida, "puntualment" a les 9:30h i no passen gaires metres per veure que als primers quilòmetres haurem d'anar amb molta paciència dels taps que s'hi fan. Es el que té fer voler que passi tanta gent per corriols estrets i llocs un pèl complicats. Pugem fins el Vilar, baixem pel Rasot del Puig i pugem de nou fins el Burés. Aquí ja ens trobem un primer avituallament, necessari perquè després de travessar el riu Llobregat, en breu començarà la pujada cap el Turó del Marquès (358 m i venint dels poc més de 150): és una autèntica paret que, irremeiablement, fa que haguem d'anar tots en corrua, un rere l'altre i en aquesta part són molt pocs els trams on es pugui córrer, bé per la gent, bé pel pendent, bé per les dues coses.

Coronem el cim (segon avituallament) i baixem tot seguit fins trobar-nos el Torrent dels Abadals. Aquí, però, comença l'ascens al segon turó, més alt que l'anterior (s'enfila fins els 425 m.) i passem pel que, de ben segur, deu ser el tram més preciós de la cursa ja que segueix bona part del mateix torrent d'abans, i transcorre per una zona del tot ombrívola on el sol no es deu veure ni en fotografies. Aquesta pujada, però, se'ns fa més suau que l'anterior, potser perquè tot i que amb alguna que altra aturada, podem córrer ja que el pendent és més suau i per descomptat, el gran grup ja està del tot dispers. Fem cim al turó -d'aquí és la primera foto que il·lustra aquesta entrada- i … a gaudir: gairebé no deixarem de baixar fins arribar de nou al Burés, a l'entrada del poble. Un darrer avituallament perquè encara que ens sembli que el més dur ja s'ha acabat, res més lluny de la realitat: ens fan pujar pel camí del Burés en un darrer tram d'aquells que "piquen" (uns 75 m. de desnivell) fins arribar de nou al poble del Vilar i d'aquí a l'arribada. En definitiva, una prova (més que una cursa) que dóna l'ocasió de retrobar-se amb gent i córrer junts per un entorn on no hi aniríem ni coneixem, amb uns bons avituallaments i un ambient del tot festiu (vegeu la foto del barrufets).


No valoraré la cursa perquè no crec que a allò que se'ns ofereix de forma gratuïta se li hagin de buscar les pessigolles. De totes formes, i havent vist la munió de gent que estan aplegant darrerament les Punk Trails, i si se'm permet l'opinió, potser caldria buscar recorreguts més aptes o amb suficient cabuda com perquè no s'arribin a formar taps. En aquesta darrera, però no és l'única, vaig tenir la impressió que de vegades ens feien passar per tram molt complicats (un corriol molt estret, baixar per un pendent molt relliscós, etc.) quan al costat mateix veies que hi havia una pista que portava al mateix lloc i no gaire més lluny. Eps, tan sols és un suggeriment i no voldria que ningú s'ho agafés malament; potser és que no se'm donen gaire bé els recorreguts molt tècnics. Gràcies, doncs, a l'organització de la Punk Trail de Castellbell i el Vilar per haver-me donat l'oportunitat de passar una bona matinal de dissabte i si no em falla la previsió, ens veurem a la següent: Sallent.

Per cert, l'endemà vam acostar-nos a la vila segarrenca de Sant Ramon amb motiu de la segona edició de la cursa SantRunmon, on hi va córrer el nostre nebot putatiu, l'Octavi. Recordeu que fa un temps deia que volia fer una cursa de muntanya que tingués una distància que voregés els 20 kms. i que aquesta me l'havia plantejada com una bona opció per estrenar-me. No va ser així perquè la Punk Trail va tenir prioritat i … uf! menys mal que hi vaig anar com a espectador perquè de tanta pluja que havia caigut no crec que el record que m'hagués quedat fos bo. El repte d'aquesta distància el mantinc però esperaré altres oportunitats. I per acabar la crònica, no em puc deixar de posar la imatge dels dos "cracks": val a dir que el "punyetero" d'en Sergi està en forma, a la darrera pujada, poc abans d'arribar a meta, em va deixar en un tres i no res. Disculpeu-nos per les ulleres "carnavalesques", van ser una gentilesa de l'organització de la cursa.











dijous, 6 de febrer del 2014

Castellterçol: no hi vaig "kedar"

Jugant una mica amb el nom de la cursa d'aquest passat diumenge a Castellterçol, la "Kedada Trail", us he de dir que, finalment i malauradament, no hi vaig poder "kedar". I és que tot el dissabte vaig estar una mica fotut (cap i estómac) i preveient que no estaria en condicions de fer una cursa una mica digna i, sobretot, de passar-m'ho bé, vaig enviar un missatge avisant d'aquesta circumstància per mirar que una altra persona pogués beneficiar-se del meu dorsal, atès que havia llista d'espera. Ja ho veieu, sóc així de responsable! Bromes a banda, em sap greu haver-me perdut aquesta cursa perquè me l'havia plantejada com la primera oportunitat per posar en pràctica el meu repte de fer una cursa de muntanya d'una distància al voltant dels 20 km. i amb aquest objectiu al cap em vaig inscriure a aquesta opció (n'hi havien dues més, una d'11 km. i la més llarga de 30 km.). No n'he fet cap (no compto les mitges maratons en què he participat perquè eren bastant planes) i com ja he dit en alguna ocasió, i no en sé ben bé el motiu, ara ho tinc al cap. Tampoc, però, és aquesta una qüestió que em trenqui la closca i de ben segur que d'oportunitats en tindré unes quantes més al llarg de l'any.

D'altra banda, i malgrat que no m'ha arribat cap referència de ningú, després de veure les fotos penjades al web tot apunta que ha hagut de ser una cursa de les que dóna molt de gust de fer: sol (el dia abans pluja), ambient familiar, córrer sense pressió (no havia dorsals i per tant dedueixo que tampoc temps oficial i classificacions), gratuïta i solidària. En aquest sentit, i aquí hi vull posar una mica més d'èmfasi, es van recollir més de dues tones d'aliments i per això, em sap més greu no haver-hi pogut anar. M'agradaria pensar que això no ha estat flor d'un dia, que l'any vinent hi podré "kedar" i que la solidaritat en temps de crisis com els que estem vivint, és més viva que mai. Des d'aquesta modesta plataforma, doncs, la meva més sincera enhorabona per aquesta iniciativa.


Dit això, ara hem de pensar en la propera cursa de febrer -la Punk Trail de Castellbell i el Vilar-, una altra opció de córrer per muntanya, prop de casa, solidària amb el banc d'aliments i també gratuïta. I és que com ha dit més d'un cop el meu col·lega Frans, pagar per córrer és un "atràs". I a fe de Deú que cada cop ho veig més clar. Haurem de buscar en el calendari, doncs, opcions d'aquesta mena o que com a mínim suposin per a la butxaca casolana una despesa menor. I us ben asseguro que si regireu una mica, n'hi ha … de moment. Per exemple, sapigueu que de cara al primer diumenge de març ja tinc al cap fer la Transèquia Balsareny-Manresa. Mireu-hi la informació i potser ens hi trobarem.