Castellterçol: no hi vaig "kedar"

Jugant una mica amb el nom de la cursa d'aquest passat diumenge a Castellterçol, la "Kedada Trail", us he de dir que, finalment i malauradament, no hi vaig poder "kedar". I és que tot el dissabte vaig estar una mica fotut (cap i estómac) i preveient que no estaria en condicions de fer una cursa una mica digna i, sobretot, de passar-m'ho bé, vaig enviar un missatge avisant d'aquesta circumstància per mirar que una altra persona pogués beneficiar-se del meu dorsal, atès que havia llista d'espera. Ja ho veieu, sóc així de responsable! Bromes a banda, em sap greu haver-me perdut aquesta cursa perquè me l'havia plantejada com la primera oportunitat per posar en pràctica el meu repte de fer una cursa de muntanya d'una distància al voltant dels 20 km. i amb aquest objectiu al cap em vaig inscriure a aquesta opció (n'hi havien dues més, una d'11 km. i la més llarga de 30 km.). No n'he fet cap (no compto les mitges maratons en què he participat perquè eren bastant planes) i com ja he dit en alguna ocasió, i no en sé ben bé el motiu, ara ho tinc al cap. Tampoc, però, és aquesta una qüestió que em trenqui la closca i de ben segur que d'oportunitats en tindré unes quantes més al llarg de l'any.

D'altra banda, i malgrat que no m'ha arribat cap referència de ningú, després de veure les fotos penjades al web tot apunta que ha hagut de ser una cursa de les que dóna molt de gust de fer: sol (el dia abans pluja), ambient familiar, córrer sense pressió (no havia dorsals i per tant dedueixo que tampoc temps oficial i classificacions), gratuïta i solidària. En aquest sentit, i aquí hi vull posar una mica més d'èmfasi, es van recollir més de dues tones d'aliments i per això, em sap més greu no haver-hi pogut anar. M'agradaria pensar que això no ha estat flor d'un dia, que l'any vinent hi podré "kedar" i que la solidaritat en temps de crisis com els que estem vivint, és més viva que mai. Des d'aquesta modesta plataforma, doncs, la meva més sincera enhorabona per aquesta iniciativa.

Dit això, ara hem de pensar en la propera cursa de febrer -la Punk Trail de Castellbell i el Vilar-, una altra opció de córrer per muntanya, prop de casa, solidària amb el banc d'aliments i també gratuïta. I és que com ha dit més d'un cop el meu col·lega Frans, pagar per córrer és un "atràs". I a fe de Deú que cada cop ho veig més clar. Haurem de buscar en el calendari, doncs, opcions d'aquesta mena o que com a mínim suposin per a la butxaca casolana una despesa menor. I us ben asseguro que si regireu una mica, n'hi ha … de moment. Per exemple, sapigueu que de cara al primer diumenge de març ja tinc al cap fer la Transèquia Balsareny-Manresa. Mireu-hi la informació i potser ens hi trobarem.