Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaf. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de setembre del 2013

3 mesos i mig després ... Calaf

Doncs sí, tres mesos i mig després de la meva darrera cursa (a Castelltallat) ahir vaig participar de nou en una altra, malgrat l'entrada que vaig publicar fa un mes en què us deia que hi havia bastants números perquè Marathon man plegués definitivament o si més no, ho deixés estar sine die. I us ben asseguro que en aquell moment, no ho deia per dir-ho ni per-se fer-se l'interessat. No em faré pesat recordant-vos el perquè d'aquest pensament (més que decisió) però sí és cert que alguns dels motius que em van inclinar a escriure el que vaig escriure encara romanen (p. ex. la recorrent qüestió de la lesió al tendó d'Aquil·les), però també ho és que algun altre, no és que hagi desaparegut del tot, però potser el puc recuperar. En aquest sentit m'estic referint a intentar reviscolar el cuc, les ganes, de participar en una cursa -això de competir ja fa temps que ho vaig deixar enrere-, de veure i viure l'ambient, de retrobar-me amb col·legues (i comprovar com ells van a més i jo a menys) i en definitiva, de mantenir una certa activitat física regular que, amb moderació -i ja començo a tenir una edat com per no fer bestieses- no ha de ser dolenta. Això sí, el que tinc molt clar és que si de fa un temps sóc bastant selectiu amb les curses que trio, a partir d'ara ho seré encara més, si vull mantenir el cuc dins meu. I ja us avenço que sobre aquesta qüestió tinc en ment una propera entrada.


El cas és que ahir vaig participar a la 2ª edició de la Punk Trail de Calaf, després que malgrat estar-hi inscrit m'ho estigués rumiant fins el darrer moment. Però al final va poder més el cuc perquè vaig pensar que, al cap i a la fi, quina millor oportunitat que aquesta per intentar tornar al món de les curses populars amb ganes. I val a dir que l'"experiment" no ha estat amb gasosa sinó que crec que ha pagat la pena. Tot i que en el moment de redactar aquestes línies tinc el peu bastant adolorit -i això no és cap novetat- vaig acabar tan satisfet que allà mateix em vaig inscriure a la propera Punk Trail, que tindrà lloc al Pont de Vilomara i Rocafort en un dia tan "assenyaladament espanyol" com el 12 d'octubre. Però no avancem possibles futurs esdeveniments i anem a detallar la cursa d'ahir. Com l'any passat, ens presentem a Calaf jo i el Jordi (el Frans ja fa temps que ho deixat estar i el Xavi ja no està per aquestes "foteses" sinó que va per reptes de més envergadura). El dia acompanya per córrer perquè està tapat -però no va ploure- i tampoc fa gaire calor, i tenim ocasió de saludar coneguts: en Sergi (i un col·lega seu), en David, la Maite (dels Runners and Walkers) i uns quants més que feia temps no veia i ni tan sols sospitava que també haguessin començat a córrer. La febre s'escampa arreu. Mentre fem el cafè de rigor comentem el recorregut i distàncies a fer, sabent que no serà ben bé el mateix que l'any passat, sinó que pel que fa al recorregut curt serà un pel més llarg i també més dur (amb alguns trams bastant trenca-cames). Així que tant jo com el Sergi tenim clar que correrem junts al nostre ritme i sense gaires ganes de fotre'ns canya mútuament i de fet, vam sortir i acabar plegats (això, fora de context, sembla més aviat una història d'amor).

A tot això, amb un pèl d'endarreriment -potser l'organització va esperar la gent que estava fent cua a la porta del lavabo- es dóna la sortida. Per sort no em noto gaire el peu i d'entrada aconsegueixo un ritme de pas força còmode. No tinc al cap el perfil del recorregut però no m'amoïna gaire perquè sé que en més d'un tram haurem de deixar de córrer i posar-nos a caminar, com de fet així va ser. Anem fent, lents però sense pausa, ens repleguem de nou en arribar al primer avituallament i cauen els quilòmetres de mica en mica. Ara corrent, ara caminant perquè el tram és "corrioler" i costerut, i ens acostem al segon avituallament (km. 10) en què de l'animació i animadors que hi havien, a qualsevol se li treien les ganes de continuar la cursa: bona teca, bona música ... Qualsevol es posa després a córrer de nou. Però pel que estic veient, aquest és un dels punts més distintius d'aquestes curses Trail i de les quals, i no em cansaré de dir-ho, moltes altres n'haurien de prendre molt bona nota. Com ja s'ha dit més d'un cop, les Punk Trail are an attitude. Amb controls com aquests estic segur que a ningú li sap greu quedar-se més temps de l'habitual per recuperar forces; i és que al cap i a la fi, si no hi ha classificació del temps final no has de córrer contra ningú i ni tan sols contra tu mateix, i seria una gran irresponsabilitat fotre's a sobre més pressió de la justa i necessària. Però bé, ja que hem començat, haurem d'acabar. A partir del km. 10 comença la que potser és la part més dura de la cursa fins el nucli de Mirambell, després de gairebé un quilòmetre de constant pujada, i d'aquelles que "piquen". Un cop superat aquest punt, que no serà el més alt del recorregut, la resta fins a creuar la meta (uns 2,5 km) és molt més còmoda i un ja s'hi deixa portar.

Al final, em surt un temps d'1h:42' aproximadament per a una distància (segons GPS del Sergi) d'uns 13,2 km. No deixa de ser molt discret però no hem vingut a fer cas del rellotge. En termes de xifres, una distància ideal per a mi (menys també ho seria -perquè enganyar-nos- però amb una mica més potser ja es connectaria el llum vermell d'alarma), alhora que una durada més que suficient: sempre he pensat que córrer més de dues hores ha d'acabar fastiguejant-me i que no val la pena dedicar-hi més temps si l'has de treure d'altres activitats (oimés sent un cap de setmana). I en creuar la meta, una merescuda botifarra amb una bona cervesa i la fem petar entre els col·legues que ens anem trobant: descobreixo que en David encara conserva una mica de seny (de voler córrer la cursa de 24 km. va acabar fent la curta) i alhora em sento prou valent com per adreçar-me a la paradeta de la Punk Trail del Pont de Vilomara i com he dit al principi, inscriure-m'hi. I si seguíssim el guió estàndard que aplico a altres curses, arribats a aquest punt hauria de fer una crítica d'aquesta seguint un guió d'ítems més detallat. Però per això us remeto a l'enllaç de l'edició de l'any passat perquè diria el mateix i no em vull fer repetitiu (quant a facilitats, informació prèvia, logística, caliu, etc.). En molt poques paraules, una cursa fantàstica. D'altra banda, el fet de ser gratuïta però alhora amb aquest component solidari (de portar menjar per al banc d'aliments, i amb caràcter voluntari), fa que hagi de ser, encara més, una cursa molt ben valorada. I si a més es millora el que per a mi va ser el punt feble (i únic) de l'edició passada (el tram final del recorregut) per un altre de molt més agraït, aleshores què més es pot demanar?


En definitiva, una molt bona tornada a les curses que en el meu cas m'ha ajudat, com deia abans, a poder mantenir viu el cuc per voler fer-ne més (això sí, amb moderació i discreció). I perquè veieu que no sóc l'únic que diu meravelles d'aquesta (i de les punk trail en general), us deixo l'enllaç a un entrada d'un magnífic bloc sobre curses populars i que ja he citat més d'un cop en el meu (i és que encara tinc molt per aprendre). Per cert, aquí teniu una foto dels tres cracks manresans: el de l'esquerra (jo) que fa temps que ha petat, el de la dreta (el Jordi) que encara està on fire i el petitó (l'Stanis) que de tanta energia i vitalitat que té, apunta molt bones maneres.

diumenge, 25 d’agost del 2013

Setembre: la gran incògnita

Després del meu darrer escrit de fa un parell de setmanes en què gairebe m'acomiadava sine die de les curses populars, reconec que no sé si aquest que ara llegiu té gaire sentit perquè com diu el seu títol, ara mateix és per a mi, una gran incògnita si tornaré a participar en alguna altra cursa i si això passa, quina serà l'"afortunada". Durant aquest mes d'agost, a banda que la calor no convida gaire a córrer si no és que sigui d'hora al matí o ja cap el capvespre, no és que hagi tingut gaires ocasions per fer-ho, per la qual cosa heu de deduir que el meu estat de forma és, francament, pèssim. Però com això ja comença a ser habitual, cap sorpresa. Tot i això, i per mantenir un bri d'esperança, fa uns dies vaig fer una ullada al calendari de curses per al setembre per comprovar si n'hi ha alguna tan d'interessant que em faci posar les vambes, tot i els factors que juguen en contra (la lesió, un cert "avorriment", etc.). En l'escrit del meu possible comiat ja us apuntava la possibilitat que fes una aparició (no sé si fugaç) a la cursa Punk Trail de Calaf i hores d'ara, no la descarto pas. Però no ens avancem i detallem tot seguit aquelles curses que bé per un motiu, bé per un altre, us recomano que les tingueu en compte. Per descomptat que totes no les podreu fer però si hi voleu fer una ullada, aquí us les apunto. Són les següents:
  • Cursa on faré acte de presència: com us acabo de dir és probable que el dissabte 7 em presenti a Calaf, per a la seva Punk Trail. És gratuïta -això sempre s'ha de tenir present- i té un caràcter solidari (això també). A més, si llegiu la web veureu que el bon ambient està més que assegurat. D'altra banda, sent dissabte hi ha mercat i el d'aquesta vila té una certa fama -fins i tot ha donat lloc a una dita popular- i és per això que potser m'hi presenti amb la família. Per cert, si em decideixo a prendre la sortida ja heu de donar per fet que optaré per l'opció del recorregut "curt", de 14 km.
  • Curses que em rumiaré (i molt): n'hi incloc dues, tot i que la segona no ho és strictu sensu. En primer lloc, una de molt familiar que ja conec una mica per haver-hi participat fa uns anys; és tracta de la Ruta dels Molins de Calldetenes: barateta (encara), de no gaire desnivell, 9,5 km. i sense gaires més pretensions. I després, tindríem un bon pretext per acabar de passar el diumenge per terres vigatanes. I la segona opció és una caminada (o pedalada) que es farà per la Diada de Catalunya a la zona entre Puig-reig i Casserres, en concret per Fonollet, amb motiu de la seva festa major: hi ha dues distàncies però si m'hi presento (només tindria quatre dies per recuperar el peu després de Calaf) triaré la de 15 km caminant o la de 25 km en bicicleta. Ja ho veurem.
  • Curses que estan bé però que jo descarto: n'inclouria unes quantes però per no fer una llista llarga, i si us van les curses amb desnivell i de mitjana distància, hauríeu de tenir en compte la dels Volcans d'Olot (diumenge 22) que amb poques edicions ja ha agafat una gran esbranzida; la Cursa del Sot de Monistrol de Calders (dissabte 28); i per últim, la Trail Senders de Les Cabanyes del Penedès (diumenge 29). Tret de la de Monistrol les altres dues les conec per haver-les "patit" i us les recomano: no són molt llargues, tampoc no gaire dures (més Olot que l'altra) i encara es mantenen en uns preus continguts (si ho relacionem amb la distància).
Tot plegat, a partir de la setmana vinent ja ho aniré veient de si em veig amb cor de fer-ne alguna o si com us deia abans, he de deixar-ho estar definitivament.


I com sempre, aquí us deixo uns quants enllaços de les meves participacions a algunes de les curses que us he citat. Espero que us siguin d'interès i comprovareu que, com es diu en aquests casos, temps era temps:
  • La meva única participació a Calaf (2012).
  • La meva única participació a Calldetenes (2010).
  • Les meves dues participacions a Olot per la Volca als volcans (2009 i 2010).
  • La meva única participació a la Trail Senders del Penendès (2012).

dijous, 6 de setembre del 2012

Punk Trail de Calaf: que n'aprenguin!

Jo hi tornem a ser! Torno a anar endarrerit pel que fa a la publicació de les meves cròniques ja que la meva darrera cursa va ser el passat dissabte, a Calaf, i fins avui que no m'hi he pogut posar. I és que l'inici d'aquest setembre m'està portant més feina de la prevista en principi i ho he hagut d'anar deixant davant d'altres prioritats. Però a base d'esgarrapar unes quantes hores a altres temes, aquí em teniu de nou, al peu del canó "blocaire". I espero no passar de nou per un "temps de silenci" com van ser els mesos de juny i juliol. Dit això, anem al tema que per això m'esteu llegint ara mateix.

Efectivament, el passat dissabte vaig començar la temporada de curses 2012-2013 (aviam fins quan em dura!) amb la Punk Trail de Calaf de la qual ja en vaig parlar no fa gaires dies en aquesta entrada, amb motiu de l'organització de més curses noves a la Catalunya Central. En qualitat de "Punk Trail", i si heu fet o seguit les anteriors dues que s'han fet (a Sallent i Fonollosa) vaig poder comprovar que mantenia el seu mateix esperit, és a dir, una cursa no competitiva -sense classificació- amb dos itineraris a escollir, gratuïta -però alhora convidant la gent a portar birres i menjar per als bancs d'aliments- i un ambient genuïnament popular. Per tant, s'hi van donar els ingredients per no deixar-hi de participar, amb o sense lesió al peu. De fet, sobre aquesta mateixa qüestió us avanço una propera entrada per comentar-vos el diagnòstic del metge i teràpia recomanada. A Calaf ens hi vam presentar jo i el Jordi, l'autèntic "crack" del "Team", que com més va, va cada cop a menys, amb el Frans i el Xavi que per un motiu o altre s'han apartat una mica d'aquest món. Però com a mi em continua agradant, aprofito qualsevol escletxa en el meu baix nivell de forma per no seguir el mateix camí i en canvi, mirar de ser present en aquelles curses s'ajusten més a les meves noves preferències i alhora escassa capacitat (física). Un cop arribats al pàrquing i res més sortir del cotxe, ens adonem que en pocs dies hem passat de la calor més intensa de bon matí a una fresca que convidava a dur una peça de màniga llarga; sort que ja érem conscients que després entraríem ben aviat en calor. Encara tenim temps de saludar uns quants coneguts -en el meu cas al David (Masfret), en Sergi (Sanz), l'Albert (Comaposada) i alguns membres de l'equip Runners and Walkers (la Maite, l'Orlando, en Ferran) i del qual, i encara que no ho sembli, en formo part. Deu ser que al seu moment els hi devia faltar gent perquè no compto que ara, amb els que són, m'acceptessin. Ja ho va dir en Marx (en Grouxo, no en Karl) que no formaria part de cap club que l'acceptessin a ell com a membre.

Puntuals sortim a les 9 del matí i com a les darreres curses ja em col·loco al final del grup de corredors per començar tranquil i després, amb el perfil de la cursa al cap, fer i desfer en funció de com m'aniria sentint. Em sento el peu una mica entumit i prefereixo no fotre-li més canya de l'estrictament necessària. Al poc de començar em trobo el Sergi i un col·lega seu i com veig que van a un ritme que em resulta còmode de seguir, no els perdo de vista. Després de travessar la carretera de l'Eix Transversal ens topem amb una primera sorpresa, agradable, com és dos membres de l'organització disfressats de parella de la Guàrdia Civil. Ja s'ha dit més d'un cop que les Punk Trails are an attitude. A mida que van queient els qms. el peu se'm va escalfant i puc córrer més segur, que no més ràpid doncs el meu nivell de forma és, per què negar-ho, molt discret (utilitzaria altres adjectius més rotunds però no és qüestió de llençar pedres a la meva pròpia teulada). Comprovo que el perfil no és excessivament dur i els trams de pujades els puc fer amb una relativa facilitat, mentre que seguint l'esperit de la cursa, així que arribo a un control, m'aturo i m'ho prenc amb calma bevent i menjant una mica. Al cap i a la fi, si no hi ha classificació no has de córrer contra ningú altre i ni tan sols, contra un mateix. A més, per què fotre'ns pressió a sobre si un pot córrer gaudint alhora de l'entorn que, val a dir-ho, és del tot rural. No és que sigui maco d'allò més -no ens enganyem, aquestes contrades ja ho tenen això i la ruralitat té la seva pròpia bellesa- però no deixem de córrer per pistes i corriols que, m'imagino, és el que més deu agradar a la gent que participa en aquesta mena de curses.

Deixem enrere el darrer control em despenjo del Sergi i el seu col·lega i decideixo anar a la meva. Ja no ens queda gaire per arribar al final i poc després ja veiem de nou els carrers de Calaf. Aquest darrer tram, però, el trobo una mica pesat, no tant per estar cansat sinó pel fet que tinc la sensació que se'ns fa fer una volta una mica innecessària, no sé si perquè la distància final faci aquests 12 km. o perquè per motius organitzatius no va ser possible una alternativa més directa. Tant se val, vaig fent tranquil·lament i creuo la meta en mig dels aplaudiments de la gent. És un dels molts bons ítems que tenen aquestes curses: la familiaritat fa que et sentis com a casa. Al final em surt al voltant d'1h:20', més o menys dins la meva previsió abans de començar i si fa o no fa, una actuació en la línia de curses com la de La Fageda o Castelltallat, amb una distància i perfil bastant semblants. Per tant, no costa gaire deduir per on aniran les properes que faci.

I com sempre, passo a valorar breument la cursa:
  • Aspectes que m'han agradat: gairebé tot però amb més detall diré que la informació publicada al web ha estat sempre ajustada quant al reglament, procediment d'inscripció, recorreguts i perfils, els controls, etc. Òbviament la seva gratuïtat és un gran aspecte a valorar -oimés en aquests temps de crisi- però tal i com està muntada, estic convençut que molta gent pagarà amb molt de gust per repetir-hi (ara em callo no sigui que estigui donant idees per al proper any). Crec que l'ambient, caliu i  familiaritat que vam viure no té preu. Això sí, clau va ser posar un límit en les inscripcions (crec que de 300).
  • Aspectes que no m'han agradat (tant): gairebé cap però com he dit abans, crec que el tram final del recorregut es va fer bastant pesat per a molta gent (segons vaig sentir mentre em cruspia la botifarra de rigor, i ja no cal dir-ho per als corredors que van optar pel recorregut llarg). Però com també deia, no parlo gaire alt perquè desconec què suposa haver de preparar un itinerari que passi pels carrers d'una ciutat. No crec que sigui quelcom fàcil.
En definitiva, una molt bona cursa que val la pena tenir molt en compte per a properes edicions, tot i que a mi em va suposar haver d'estar amb el peu adolorit durant la resta del cap de setmana. La meva més sincera enhorabona a l'organització i espero trobar-me'ls l'any vinent: serà senyal que jo continuaré corrent, tot i que potser amb un caminador!! Us deixo un parell de fotos i l'enllaç a un vídeo força bo per gentilesa dels col·legues dels Esbufecs de Mollerussa (cap al minut 6':30" podeu veure la brometa de la parella de la Benemérita a què feia referència al principi). I si voleu veure més fotos, connecteu-vos al bloc de la cursa.



divendres, 17 d’agost del 2012

Catalunya Central: més curses noves

Com en algunes entrades anteriors, dedico aquesta a detallar unes quantes curses noves que han aparegut en el calendari i que són previstes que es facin (de fet, una ja s'ha celebrat) aquest agost i el setembre. Això deriva de la cerca que he fet de possibles opcions a escollir a les properes setmanes per les pàgines web que acostumo a consultar. Altrament dit, tot i que no estic recuperat de la lesió al peu (i disculpeu-me si em faig repetitiu amb això), sí crec que estic recuperant les ganes per participar de nou en més proves. I això és bo perquè per molt bé que un se senti físicament, si falla la motivació no val la pena ni calçar-se les vambes; i si en canvi un no està gaire fi però manté viva aquesta flama (això m'ha sortit una mica pedant, ho reconec), potser una cosa compensa l'altra. Tot plegat, aquí teniu el detall de quatre curses noves que he trobat i que es fan per comarques de la Cataluya Central. Per tant, absteniu-vos les persones que no vulgueu moure's per aquestes contrades.
  • La Cursa de Festa Major de Prats de Rei (Anoia): de fet, aquesta ja s'ha celebrat (el passat dissabte) i pel que he pogut veure al seu Facebook, ve a substituir la duatló que es feia també amb motiu de la festa. Per tant, dedueixo que la d'enguany ha estat la primera edició de la prova. Si voleu dades, circuit més o menys planer, d'uns 11 km. i hi van córrer un total de 71 persones. De ben segur que la calor que feia aquell dia devia espantar a unes quantes més (jo entre elles) i potser també el fet que si no tinc mal entès, el mateix dia i una mica abans i no gaire lluny es feia també el Cros de les Coromines. Us poso l'enllaç d'un vídeo per gentilesa del company Albert Comaposada (en el món dels bloggers, en Malfieten). Per cert, és gratuïta i ja només per això cal tenir-la en compte per al proper any (llàstima que l'agost no convidi gaire a córrer).
  • La Punk Trail de Calaf (Anoia): al darrera està el company Malfieten i ve a continuar amb l'esperit de les anteriors curses Punk de Sallent i Fonollosa. Això vol dir, entre altres coses, participar-hi sense cap ànim competitiu, obligació de passar-s'ho bé i ganes de suar una mica la cansalada acumulada a l'estiu. I tot això a un preu de 0€: què més es pot demanar! Això sí, si voleu podeu ajudar fent una aportació en forma de productes per al banc d'aliments del poble. Pel que he pogut veure al fòrum dels Corredors.cat, les inscripcions ja fa uns dies que s'han exaurit. Per aquella gent més valenta hi ha preparat un recorregut de 25 km. i per als que van més de "tranquis" un altre de 12 km. Jo ja hi estic inscrit i per descomptat haureu deduït que he triat aquesta segona opció. Com he llegit ara no record ben bé on, les punk trail are an attitude. Per cert, se celebra el primer dia de setembre (dissabte), coincidint també amb un dia de mercat així que no hi ha excusa perquè no us hi deixeu caure, per un motiu o altre.
  • La I Cursa dels Vigatans (Vic, Osona): pel que he vist es tracta d'una prova organitzada per un gimnàs i no crec que tingui gaire més història que la que pretén l'organització: un itinerari urbà de 6 km. per un preu de 8€. M'ha cridat l'atenció tant el nom de la cursa -suposo que a Vic se'n fan més, de curses- així com el mapa del recorregut, traçat a ma sobre un plànol de carrers, i el mateix recorregut -fixeu-vos-hi que quan transcorre pel nucli anti és bastant sinuós. Tot plegat, una cursa més en el calendari però que no crec que passi als annals de la història, ep!! sense voler ofendre ningú. Si us hi animeu, estigueu allà el diumenge 2 de setembre.
  • I per últim, la Trail senders del Penedès (Les Cabanyes, Alt Penedès): no és que aquesta comarca pertanyi estrictament al que sempre s'ha entès per "Catalunya central" però amb la nova carretera (l'Eix Diagonal) que comunica Manresa amb aquestes contrades i la costa del Garraf, anar-hi ara és un moment. Com es diu al web de presentació és una prova molt suau d’iniciació en el món de les curses de muntanya, però molt atractiva ja que transcorre per senders envoltats de vinyes i zona boscosa. Hi ha dues distàncies, 12,7 km. i 5,5 km. amb desnivells bastant suaus. Es farà el darrer dia de setembre i a un preu de 12€ (11 si es disposa de xip groc). Com fa mesos que no me'l puc posar, potser que ho aprofiti. És a dir, si el peu em respecta aquesta té moltes butlletes de ser la segona cursa que faci al setembre.