dijous, 28 de març del 2013

Torà: temps era temps!

Doncs sí, aquest títol de l'entrada vol deixar ben clar que temps passats foren millors, si ho mirem des del punt de vista dels resultats assolits en les curses. Per descomptat, els actuals són pitjors però com sempre hem de procurar veure l'ampolla mig plena -no cal afegir-nos pedres al fetge nosaltres mateixos- no és qüestió de encaparrar-nos en intentar millorar-los. M'explico perquè sapigueu de què redimonis estic parlant: com ja vaig dir a la crònica prèvia, he participat dos cops en la cursa rural de Torà (2009 i 2011) i si la primera em va anar bé, la segona encara millor (malgrat que "sospito" que en aquesta darrera el recorregut va ser més curt), amb uns temps força destacats, per ser jo, és clar. Si abans em vaig moure al voltant dels 45' en aquesta tercera participació vaig superar els 52', la qual cosa ja dóna testimoni de com ha baixat el meu nivell de forma. Ja he dit per activa i per passiva que fa temps que aquesta ha deixat de ser una qüestió important, fins el punt que de vegades de no pensar-hi, m'oblido del meu rellotge. Per tant, posats a continuar destacant cada cop menys en aquest aspecte, posem en evidència el meu declivi atlètic en aquelles curses de les quals ja tinc una referència anterior. Això ho podré posar de nou de manifest a la propera, el Cros de Sant Jordi de Navàs del 20 d'abril. Però fins que arribi, encara queden unes quantes setmanes.


A la d'aquest passat diumenge l'objectiu era, com ve sent habitual, simplement passar-nos bé en una jornada que apuntava -com així va ser finalment- bones maneres. I encara més quan, per primer cop, el petit de la família es va animar a fer els darrers metres i creuar la meta amb mi. Però anem a pams. Ens presentem amb certa antelació i com altres cops, recullo el dorsal en un lloc tan emblemàtic de la vila com el monestir de Sant Antoni de Pàdua i ens adonem que la dels grans no serà una cursa gaire multitudinària (com les edicions anteriors). Això, però, no treu ni un bri de bon ambient ja que entre nosaltres i els nens que després han de fer les curses infantils, aquest està més que assegurat. Tenim temps per fer-la petar una estona, escalfar el just i necessari que exigeix el protocol -no sigui que em cansi més del compte- i també per conèixer un seguidor -en Pep Bruch- que m'ha conegut a través del bloc i el Facebook (després descobriré que està una mica millor que jo, la qual cosa tampoc és que sigui un gran mèrit seu sinó més aviat un demèrit meu). Parlem de possibles curses a fer a les properes setmanes i gairebé sense adonar-nos, es dóna el tret de sortida a la cursa.

En aquestes que comencem a fer gambades. Tinc el recorregut més o menys al cap i sé que fins el km. 3,5 ens tocarà un primer tram de pujada dels que "piquen". M'ho agafo amb calma però confesso que se'm fa més llarg del previst i tot i que no m'aturo per caminar en cap moment, sí que el meu ritme és més lent del que ho devia ser en les dues meves participacions anteriors. Temps era temps. De fet, estem pujant pel camí que circula paral·lel a un dels vessants de la Serra de Cellers i que "tanca" la vall del torrent del mateix nomque després haurem de creuar. Arribem al punt més alt (fregant els 600 m.) i ara sí, toca la part més descansada de la prova, un tram d'una forta baixada -d'aquelles que has d'anar posant el fre de tant en tant- en què gairebé et poleixes tot el has pujat abans. Travessem el torrent i comencem a atacar el segon tram costerut, a priori més suau però que ens farà pujar de nou fins poc més del km. 6. Un cop superat ja sé que ens espera la part final de la prova en què llevat d'algun que altre tobogan, la tendència és de baixada progressiva fins la meta. Aquí és on puc augmentar el ritme i avançar uns quants corredors que abans ho havien fet amb mi a les pujades. Fins i tot, els darrers dos quilòmetres em permeto el "luxe" de fer de llebre d'un!! És ben bé que si s'hagués de refiar de mi, ho tindria molt magre. I ara sí, després d'unes quantes curses intentant-ho, l'Stanis s'atreveix a fer els darrers metres amb mi, com es pot veure en aquestes dues fotografies. Això no té preu.


I després, per acabar d'arrodonir la jornada dominical, un molt bon àpat en un restaurant de Sant Ramon (aquest cop li hem fet el "salt" a Torà), això sí, prèvia missa de benedicció del ram al monestir de Sant Ramon Nonat. Això és el que té el diumenge de rams. En definitiva, una cursa més al sarró i amb molt bon regust de boca. Aquest retorn parcial als orígens sembla que ha valgut la pena.

I feta tota aquesta crònica un pèl llarga, anem a valorar la cursa d'una forma més o menys metòdica, seguint el procediment que vam aplicar per al cas de la Cursa dels Colls de Vilanova i la Geltrú. D'entrada, i pel que estic veient darrerament en curses similars, el preu que vaig pagar (12€) comença a ser bastant habitual (1€ més respecte a fa dos anys); en aquest sentit diria que la relació qualitat-preu és bastant correcta i posats a atorgar una puntuació, ens mouríem al voltant d'un 7 o notable baix (en una escala de 10 punts). I ara justifiquem aquesta nota a partir dels serveis més bàsics que jo vaig utilitzar:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada però cap llistat dels inscrits, tampoc un enllaç al track (sí una imatge del circuit i del perfil), possibilitat d'inscripció on-line (però no de fer el pagament). Millorable.
  • Entrega de dorsals: sense llistat de dorsals publicat allà mateix, una mica de cua -tot i la poca gent- perquè el llistat estava ordenat per ordre d'inscripció (no alfabètic). Millorable tot i que el fet de no haver-hi gaire gent va fer que aquesta qüestió no tingués gaire incidència.
  • Obsequi: la típica samarreta d'un disseny no gaire cridaner (això sí, de màniga llarga) i el típic tetrabric de caldo Aneto. Correcte. 
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: senyalització de l'accés i facilitat d'aparcament. Molt a prop del lloc de sortida (de fet, gairebé al costat mateix). Molt correcta.
  • Reglament: de fàcil consulta, clar i bastant detallat. Correcte. 
  • Puntualitat de la sortida: sortida força puntual. Molt correcte. 
  • Guarda-roba: no el vaig utilitzar.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no n'hi havia. De fet, per aquesta mena de proves que no suposen un esforç "titànic" no es considera necessari.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: paper higiènic disponible, sense cues, ben indicats. Molt correcte.
  • Marcatge del recorregut: clar (el circuit tampoc donava peu a perdre's). Correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: un i coherent a la distància, cap a la meitat del recorregut. Si la cursa es fes en una època de més calor seria aconsellable un segon. Correcte.
  • Contingut dels avituallaments: suficient, una ampolla d'aigua. Al final, això sí, una bona botifarra amb beguda a escollir (refresc, aigua i vi) i possibilitat de repetir. Correcte.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema, malgrat que hi van córrer 110 participants, el topall de 300 hagués estat també molt assumible ja que el recorregut i la infrastructura de la cursa ho permetien. Correcte.
  • Recorregut: agraït, interessant, sense trams monòtons i amb un desnivell no gaire exagerat però el suficient com per fer-te suar la cansalada abans de menjar-te-la. Correcte.
  • Classificacions: manca d'agilitat en la publicació dels resultats en la web (tres dies més tard), a data d'avui no hi ha encara fotos publicades. Molt millorable.
  • Extres: no disponibles.
  • Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, tot i que desconec (no se n'informa al web) de si part de les inscripcions anava destinada a finalitats socials. Correcte.
En definitiva, crec que va ser una cursa bastant correcte però alhora amb uns quants detalls per polir. Si busqueu una cursa que us permeti fugir de l'asfalt, tot pista, amb un cert desnivell com perquè el circuit sigui una mica distret, bon ambient familiar i sense gaires complicacions, aquesta n'és una bona opció.

dilluns, 25 de març del 2013

Abril: poca tria interessant

Després de la cursa d'ahir a Torà (aviat en publicaré la corresponent crònica) dono el mes de març per finiquitat ja que el proper cap de setmana la gent estarà més pels grans àpats pantagruèlics (amb mona de Pasqua inclosa) que no pas altres històries. Això dóna més marge de temps per a la propera cursa que, en el meu cas, serà ja ben entrat el mes d'abril. I és que després de fer una ullada al calendari confesso que les opcions a escollir no són gaire atractives, sempre i quan d'acord amb els meus propis criteris i preferències per triar-ne una i descartar-ne unes altres (és allò del canvi d'estratègia que vaig explicar no fa gaire). Per aquest motiu, i si les coses no canvien molt, només tinc clara una cursa i com a molt deixo la porta oberta a inscriure'm en una caminada per fer-la corrent, a mode d'entrenament. De la resta de proves que us llisti no us cregueu que les pensi fer, ni molt menys, sinó que les incloc per si hi ha alguna persona despistada. Així doncs, haurem d'esperar el maig perquè la tria sigui més lluïda i ja us dic d'entrada que tindré molts més dubtes per una o altra atès que les opcions seran més nombroses i encara més atractives.

Tot plegat, aquí us deixo la meva relació de curses per aquest mes d'abril:
  • Cursa que faré: com altres vegades ho dic en singular perquè només n'he trobat una que s'ajusti a aquestes noves preferències, i es tracta d'una que en poc temps ha assolit al Bages un cert reconeixement i en què ja hi vaig ser fa al 2011: el cros de Navàs del dissabte 20, una prova on predomina la pista, amb uns quants petits desnivells i que està bastant ben organitzada. I tot això a un preu que sense ser del tot barat (12€), és encara prou ajustat i pel que estic veient, bastant habitual de trobar cada cop més en curses d'aquest perfil (si més no és el mateix que vaig pagar fa dos anys).
  • "Cursa" que em rumiaré: ho poso entre cometes perquè no és una cursa sinó una caminada, la de Puig-reig i en què, casualitat, també hi vaig participar al 2010. No és una mala opció sempre i quan m'ho agafi com un entrenament ja que si no recordo malament, té alguns trams costeruts i /o altres que potser no s'acaben d'ajustar gaire a les meves capacitats. Però com no hi haurà cap "esperit competitiu", tampoc estaré "obligat" a res.
  • Curses que no faré: si busqueu asfalt, un circuit planer per fer marca i un ambient que encara es manté en uns nivells "humans", no us podeu perdre la dels bombers de LLeida (diumenge 7), tot i que tinc la impressió que s'està deixant portar per aquesta dèria de com més gent, millor (es vol arribar als 2.500 corredors). Una altra cursa apta per fer marca és la dels 10 km. de Girona (diumenge 14); i per descomptat, amb qualsevol d'aquestes dues estic segur que en sortiríeu més que satisfets i són més recomanables que la celebèrrima Cursa dels Bombers de BCN, per mi un robatori (però tot és opinable). I per acabar, teniu la Cursa de Muntanya de La Talaia, a Vilanova i la Geltrú (diumenge 14) que amb dos circuits (12,8 km. i 22 km.) no seria una mala opció si no fos que ja vam ser en aquesta vila no fa gaire. És clar que si cap d'aquestes quatre opcions us crida l'atenció, sempre us quedarà la Cursa (¿?) de El Corte Inglés, de la qual ja m'estalvio qualsevol comentari ja que amb els signes d'interrogació que he posat, deixo ben clar que per mi pot ser qualsevol cosa menys una cursa strictu sensu.

I ja que les he esmentades, us deixo aquí les cròniques d'algunes d'aquestes curses en què he participat més alguna que altra crítica. Espeo que us siguin d'interès.
  • Crònica del Cros de Navàs (2011).
  • Crònica de la Cursa de Bombers de Lleida (2011).
  • Crònica de la Cursa dels 10 km de Girona (2009).
  • Crítiques a la Cursa de El Corte Inglés (2009, 2010 i 2011).
  • Crítiques a la Cursa de Bombers (20092012).

divendres, 22 de març del 2013

Tornem als inicis: Torà

Doncs sí, si res ho impedeix aquest diumenge faré la quarta cursa en el que portem d'any i un mes després de la darrera, a Vilanova i la Geltrú. A l'anterior entrada ja us anunciava un canvi d'estratègia (això sona un pèl exagerat i fins i tot pedant), per referir-me simplement a escollir a partir d'ara unes determinades curses i descartar-ne unes altres a les quals m'hi havia començat a aficionar, més que res per donar una treva al meu peu dret. En aquest sentit ja no vaig participar a la Cursa Saltamarrades de Santa Maria d'Oló de fa uns dies (i casualitats de la vida, just ahir em vaig trobar al Sergi Sanz que sí hi va anar i pel que va dir, em va confirmar l'encertada que va ser la meva decisió). Alhora, tampoc seré a Sallent, amb motiu de la segons edició de la Punk Trail, recomanable de totes totes si voleu una mica de "tralla" (o una mica més si opteu pel circuit llarg) i a un preu molt econòmic i fins i tot, gratuïta. En aquesta hi vaig ser l'any passat i malgrat passar-m'ho molt bé, coneixent de quin pal va es millor que de moment, no hi torni. I suposo que el mateix passarà amb altres curses Punk que es faran als propers mesos (la de Fonollosa i la novetat de Salelles). I per descomptat tampoc em veuran el pèl a Manresa amb motiu de la seva Cursa de muntanya, pujada al Collbaix, més que res perquè aquest turó ja el tinc una mica trepitjat i tant per tant, posats a escollir, em quedaria amb la de Sallent. I per cert, diria que aquesta darrera veurà mermada la seva inscripció perquè la de Sallent suposa una forta competència.

A tot això, on sí em veuran el pèl serà a la vila segarrenca de Torà i repetirem presència després de dues participacions, al 2009 i 2011. A aquest pas ja podem pressuposar que la propera serà al 2015, el següent any imparell. I per què aquesta? doncs perquè com ja la conec m'he volgut assegurar de trobar allò que, com deia abans, estic buscant ara en el moment de triar una cursa i descartar-ne una altra. Potser és allò de més val boig conegut que savi per conèixer. Més en concret, i com detallo tot seguit,
  • El circuit de la cursa s'ajusta a les meves limitades capacitats físiques, tant per l'estat del peu com pel meu baix nivell de forma: si no ha canviat, predomini de pista, un desnivell acumulat no gaire exagerat (p. ex. res a veure amb la Punk Trail de Sallent o la Cursa de muntanya de Manresa), no gaire trenca-cames i de 10 km. una distància que no dóna temps a cansar-se gaire. Us adjunto la imatge del recorregut que penja del web de l'organització.
  • La possibilitat de passar-hi una bona jornada familiar: mare i fill i un parell d'avis ho han d'assegurar a la vegada que també l'ambient popular que s'entreveu hi haurà. Penseu que en les tres edicions de les quals hi ha dades al web (2008, 2009 i 2010) aquestes indiquen que van aplegar-s'hi entre 120 i 150 persones, mentre que del 2011 no n'hi ha i l'any passat tinc entès que la cursa no es va celebrar. Així doncs, un pretext més per agafar-se la cursa amb calma i estarem a l'expectativa de si finalment, l'Stanis s'anima a creuar la meta amb mi.
  • Derivat de l'anterior, la possibilitat de fer un bon àpat en un conegut restaurant de la vila, com a cloenda d'una més que previsible bona jornada. I tot apunta que el temps (meteorològic) també ens hi acompanyarà.

En qualsevol cas, ja us avenço que no faré la marca del 2011 (uns 45') en una actuació personal de la qual jo mateix em vaig quedar sorprès. Llàstima que en aquella edició sembla ser que va haver-hi una errada tècnica amb el control del cronòmetre i no es va publicar la classificació. Per acabar, us adjunto les cròniques de les meves dues participacions anteriors per si voleu un tast de la cursa (2009 i 2011) i després ja en faré la crònica amb la corresponent avaluació.

dilluns, 18 de març del 2013

Nova cursa al Bages: val la pena?

Sóc conscient que d'entrada, el títol d'aquest escrit pot semblar un pèl provocatiu i ... què voleu que us digui, la veritat és que ho he fet amb aquesta intenció. Ara bé, deixeu-me que m'expliqui abans que em crucifixeu! Primer, sempre he dit que l'aparició d'una nova cursa popular en el calendari és una bona notícia perquè és un reflex de com més va aquest esport, més ciutats i pobles s'hi volen apuntar. Ja veiem, però, que això no acaba repercutint sempre en un major nivell de qualitat i/o rebaixa dels preus de les inscripcions (per allò que es diu de la llei de l'oferta i la demana). Val a dir que jo no jutjaré a priori aquesta cursa sense que ni s'hagi celebrat i molt menys sense que hi hagi participat (que ja us avenço que no ho faré). Ara bé, i en segon lloc, això últim no treu que de la informació a què he tingut accés no me'n puguem fer una idea del que ens podríem trobar. En aquest sentit, es tracta d'una cursa en asfalt amb dues voltes a un recorregut que, sense voler ofendre ningú, no té cap interès afegit de caire paisatgístic (això ja ho tenen moltes curses urbanes) ni tampoc monumental. Però és que a més, la vila de Sant Joan de Vilatorrada, no ens enganyem, no té cap indret pels seus carrers d'aquells que si ets de fora t'hi has de parar a fer el badoc. I sinó, algú me'n podria dir algú ara mateix?

D'altra banda, si feu una ullada al seu circuit, a més de les seves dues voltes que per a mi no deixa de ser un pèl monòton, aquestes implica passar dos cops per la carretera que en direcció a Manresa, uneix la vila amb el polígon industrial on trobem dues empreses emblemàtiques de la zona, la Hayes-Lemmerz i la Pirelli (una amb problemes i l'altra que ja no els té perquè està més morta que enterrada). Per tant, ja podeu donar per fet que entre una cosa i altra, la gent que hi participi no ha de buscar cap altre motiu que la de poder córrer tan ràpid com es pugui. I res més. Perquè això sí que ho té aquest circuit: si voleu fer marca aquest és molt idoni per aconseguir-la ja que us ben asseguro que és molt pla. I en aquest sentit, la informació del web no enganya: segurament aquesta deu ser una de les curses més ràpides que s'organitzen a la Catalunya Central. Per tant, poseu-vos unes vambes "voladores" i a veure si sou capaços de superar la vostra millor marca en la distància dels 10 km.

I quant al preu de la inscripció, opineu el que vulgueu: 12€ (si teniu xip propi) o 15 (si no el teniu). Jo penso que és un pèl excessiu perquè crec que l'entorn hauria de ser un element més a tenir en compte (si voleu, un "intangible") i com ja he dit, en aquest cas no és gaire, diguem-ne, "engrescador". Una altra cosa és que després els serveis estiguin a l'alçada de l'esperat (dutxes, obsequi, aparcament, etc.) però és clar, això no se sabrà fins un cop celebrada la prova. A tot això, resulta com a mínim curiós, que es faci aquest cursa a l'abril quan no va gaire temps se'n va fer una altra, malgrat que de característiques del tot diferents (la del circuit ARCS al gener).


Tot plegat, a mi no m'hi trobaran pas: té tots elements que darrerament evito a l'hora d'escollir una cursa: el seu perfil, ferm, circuit, preu, etc. A més, que estigui organitzada per una penya barcelonista ja seria per mi el que m'acabaria per enfonsar, tenint en compte que sóc una persona declaradament anti-futbol. Recordeu que ja vaig participar fa uns anys a la que organitzava la penya blaugrana de Santpedor i no hi he tornat. Per alguna raó deu ser. I és una llàstima perquè com altres cops, a la de Sant Joan em podria acostar escalfant des de casa meva. Això sí, no em feu gaire cas de tot això que acabo de dir perquè dec ser jo que sóc molt rar. Feu el que us vingui més de gust i si al final us acabeu decidint per aquesta, endavant i que us vagi molt bé. Per part meva, a l'abril espero trobar alguna opció una mica millor però després de fer una repassada al calendari, la veritat és que la tria no és, tampoc, gaire encoratjadora. Això sí, sempre seguint els meus criteris de tria.

I ja que les he esmentades, potser us interessarà llegir les cròniques d'aquestes dues curses:

dilluns, 11 de març del 2013

És car córrer per BCN o rodalies?

Ja sabeu que amb el meu esperit crític que em caracteritza, alguns dels escrits publicats en aquest bloc es refereixen a la qüestió dels preus de les curses populars i, sobretot, de com es té la sensació que l'auge d'aquest esport és un fantàstic pretext per apujar -sovint injustificadament- el preu de les seves inscripcions. Alhora, i mirant-ho des de fora de l'àrea d'influència de la corona metropolitana (per entendre'ns, la ciutat de Barcelona i rodalies), com també pot resultar més car participar en moltes de les curses que s'hi fan. Doncs bé, fa uns dies vaig topar casualment amb la web del club que organitza la cursa dels 10 km. de Vilafranca del Penedès (una d'aquestes que en només tres edicions ha crescut com l'escuma) i, en concret, amb una notícia que dóna peu a aquesta reflexió que esteu llegint: a partir d'un estudi en què es comparava totes les curses de 10 km que es fan i desfan a Catalunya, es feia esment especial a com aquesta de la capital del Penedès se situava en la 16ª posició quant al nombre de corredors arribats a meta. Aquesta notícia venia acompanyada d'una taula amb el rànquing de les 30 primeres curses, i que us adjunto aquí amb l'afegit meu de la seva darrera columna, la dels preus. Efectivament, com bona part de les curses llistades transcorren per l'àrea d'influència barcelonina, m'he entretingut a consultar les seves webs per obtenir la dada dels preus, amb la intenció de reflectir (o no) la creença que participar en curses populars en aquestes contrades és, en general, més car que a la resta del territori català.


De la taula, veiem en primer lloc que a la ciutat comtal -i si no m'he equivocat- es fan 11 curses, de les quals les 5 primeres i 7 dins del que seria el top ten. Per descomptat que això no és cap sorpresa tenint en compte el mercat potencial de corredors que suposa el fet que hi visquin (també a les rodalies) uns quants milions de catalans. Segon, si ens allunyem de la corona metropolitana (entenent per aquesta no només l'àmbit estricte de l'Àrea Metropolitana sinó una mica més enllà, amb el Garraf, Vallès Oriental i Maresme), trobem tan sols quatre curses (dues a Lleida i dues més a Girona i Manresa). I en tercer lloc, i quant als preus, a la columna s'han indicat totes les opcions possibles en funció de si es té xip groc, de quan es fa la inscripció dins els terminis fixats per l'organització i/o si hom es soci d'alguna entitat en concret. Doncs bé, tret d'alguna de gratuïta i altres amb uns preus realment baixos (suposo que aquí els patrocinadors hi tenen molt a dir), una bona part de la resta es mou per sobre dels 10€. I si fem una mitjana (sense comptar la que fa la núm. 30) tenim que el preu mitjà és de 10,6€ agafant els preus més baixos i de 13,2€ per la banda alta.

Depenent de com ens ho agafem podem pensar que els preus són cars, una mica per sobre de la mitjana desitjada, o que no n'hi ha per tant i que la creença que córrer per aquestes contrades no té perquè suposar un càstig excessiu a la butxaca del corredor (llevat d'excepcions en què crec que els preus freguen la presa de pèl, com la cursa dels Bombers o la Sant Silvestre de Sant Cugat del Vallès). D'altra banda, fixeu-vos com la cursa més cara és la que alhora atreu més gent  (i després ens queixem!!). També és cert que seria interessant fer aquesta mateixa anàlisi però amb una perspectiva temporal d'uns quants anys enrere, per veure si els preus s'han mantingut en aquests mateixos nivells o s'han apujat (crec que difícilment trobaríem un cas en què el preu s'hagués abaixat). Per descomptat que jo no ho faré per manca de temps. Tot plegat, potser no és gaire més car córrer en un lloc que un altre i això sí, si un té intenció de participar en una cursa determinada, que no badi perquè després el "càstig" de fer una inscripció més tardana sí li pot fer treure les ganes de continuar corrent. De totes formes, fa temps que vaig predicant en el desert que fer pagar més de 10-11€ per una cursa de 10 km. ja és posar el llistó un pèl alt, tret que hagi realment motius de pes que ho justifiquin. En aquest sentit, jo mateix intento no caure en aquest parany llevat que la cursa en qüestió em permeti després arrodonir la jornada atlètica amb una sortida en família; aquest va ser el cas de la cursa de Vilanova i la Geltrú i ho serà també el de la meva propera, a Torà. Dit en altres paraules, pagar més d'una certa quantitat de diners per només participar en una cursa de 10 km. i tornar després cap a casa, fa temps que ha passat a la història; ja no feia gaire abans i ara tampoc.

Feta aquesta reflexió, que cadascú faci el que vulgui amb els seus diners: tothom és lliure de gastar-se'ls o malbaratar-los en allò que cregui més convenient. Per exemple, aquest proper diumenge se celebrarà la marató de BCN i si no me n'he informat malament, els preus de la inscripció són de 55€, 65€ i 75€ (variaven a partir d'un nombre d'inscripcions ja assolit). Fa unes setmanes es va fer la de Sevilla, amb preus ostensiblement inferiors -l'ordinària i més baixa de 21€- i també amb descomptes per a col·lectius específics (discapacitats, jubilats i aturats). Per mi, sobren les comparacions.

dissabte, 9 de març del 2013

Canvi d'estratègia: tornem als orígens?

En el que portem d'any no és que m'hagi prodigat gaire a l'hora de fer curses, tot i que més o menys em mantinc en una mitjana de "normal, tirant cap a baixa", amb tres de realitzades i que si no em fallen les previsions seran quatre en acabar el març. De totes formes el temps transcorregut en aquests tres mesos i els darrers de l'any passat m'ha fet adonar de la conveniència de no forçar la màquina si vull continuar corrent per més temps i que pugui fer-ho encara amb una certa dignitat. Darrerament m'havia inclinat per les curses que podríem qualificar de mitja muntanya, amb un cert desnivell i d'una distància no superior als 15 km, aproximadament. A la pràctica això vol dir que en bona part dels seus trams s'ha de córrer per corriols tècnics de ferm bastant irregular, quan no pedregós i altres trets que fan que aquest tipus de curses no siguin gaire òptimes per al meu peu. No repetiré de nou per no fer-me cansí -només allò que sigui imprescindible per posar en context de què va el tema- que no tinc el peu dret gaire sencer i que després d'una cursa, sovint he d'estar aturat uns quants dies perquè deixi de fer-me mal. Cap el setembre de l'any passat ja vaig visitar un especialista que no em va prohibir de continuar participant en curses però sí em va dir que m'ho prengués amb una certa calma, i que les que fes no fossin gaire exigents. Per sort em va desaconsellar l'asfalt però alhora també córrer sobre terreny que impliqui un "càstig" immerescut i innecessari per al peu.

I tot i que en part he seguit els seus consells -també seria de ximple visitar el metge i després no fer-li cas només perquè no m'agradés el diagnòstic i/o la teràpia a aplicar- reconec també que he estat un pèl "indisciplinat". És cert que per una banda, he reduït els meus entrenaments i el nombre de sortides i que també m'ho agafo amb més calma, però per l'altra he alternat curses més o menys senzilles amb altres de més exigents, tant quant a desnivell com a nivell de tecnicisme. I això és el que no m'acaba de fer el pes perquè veig que les molèsties del peu no acaben de desaparèixer. De fet, el metge ja em va avisar que aquestes seguirien i que l'únic que podria fer són determinats exercicis d'estiraments i massatges per mitigar-les. Perquè us en feu una idea, avui he fet una sortida de les habituals, de poc més de 10 km. i a un ritme molt tranquil i les molèsties han reaparegut (també és cert que ahir en vaig fer una altra de molt semblant i potser dues de seguides és el que no va bé gens bé). D'altra banda, hi ha també un segon motiu de molt de pes per, com diu el títol d'aquesta entrada, canviar d'estratègia: com vull prioritzar les curses com un pretext perquè m'acompanyi la família i si l'ocasió s'ho val, també per passar el dia fora, no em sembla gaire lògic que aquesta m'hagi d'estar esperant molta estona fins que pugui estar per ella, i de vegades sense gaire res a fer; o dit en altres paraules, què fer mentre jo estic corrent durant més d'hora i mitja pel cap baix?

Sigui com sigui, i després d'uns quants dies rumiant-m'ho, he pres la decisió de canviar el tipus de curses a les quals participar d'ara endavant, si més no durant un temps. I malgrat que mai he deixat de fer-les, a partir d'ara prioritzaré aquelles que tinguin una distància no superior als 12-13 km. amb predomini de pista i poc corriol, d'un desnivell acumulat tampoc gaire elevat (per dir una xifra, podríem posar-lo en no superior als 300 m.), que suposin com a molt poc més d'una hora de córrer i, això sí, aquelles que sàpiga que tenen un tarannà veritablement popular, amb no molta gent, rurals, etc. I si a més podem acabar de quadrar aquest "sudoku" amb un preu baix o raonablement lògic, ja serà el no va a més. És per això que aquest diumenge he descartat de participar a la primera edició de la Cursa Saltamarrades de Santa Maria d'Oló ja que per les referències que en tinc i la informació de la web, no crec que s'ajusti gaire a aquestes noves prioritats. Per distància no seria una mala opció (12,2 km) però no tant per desnivell acumulat (460 m), ferm predominant i perfil. Per contra, he escollit la Cursa rural de Torà que com ja la conec (dues participacions) i veig que no ha canviat, crec que sí és més escaient. Si mireu la informació disponible podreu deduir que bé per un motiu o altre, no és gaire diferent d'altres que ja he fet, del tipus Navarclina, Manlleu, Trail Senders del Penedès o la darrera de Vilanova i la Geltrú. Aquesta tria implica també que no seré a Sallent per la seva cursa Punk Trail, entre altres motius perquè coincideix en dia amb la de Torà.


Tot plegat, no és que aquesta decisió sigui un retorn als meus orígens més "autèntics" (perquè aquests inclouen també curses d'asfalt que ara no penso tornar a fer) però vaja, tampoc se n'allunya gaire. Tot i així, no estic dient que deixi de banda per sempre les altres curses més dures, llargues i exigents però sí que a partir d'ara seran més aviat l'excepció que la norma habitual.

diumenge, 3 de març del 2013

Cursa dels Colls: correcta amb algun "detallet" ...

Tercer dia de març per publicar la darrera cursa del febrer. Torno a anar una mica endarrerit tot i que aquest cop no és tant per manca de temps, ja que abans que aquesta he publicat dues entrades més. Bé, tant és, més val tard que mai, o això diuen, no? Ara fa una setmana va tenir lloc la primera edició de la Cursa dels Colls, a Vilanova i la Geltrú, una prova de trail de no gaire dificultat, tant per distància com per desnivell acumulat i que es feia gairebé paral·lelament a un canicross. Això va fer que entre humans i gossos ens hi apleguéssim una bona colla de gent i que l'ambient fos bastant festiu i agradable. Val a dir  també que la climatologia, tot i el fred, també ens va acompanyar. Ja deia a l'entrada sobre l'Eix Diagonal que ara, des de Manresa, la capital del Garraf està bastant més a prop i que aquest va ser un dels factors que vaig tenir en compte a l'hora d'inscriure'm. Un segon va ser el fet de tractar-se una cursa nova i el seu perfil que, com deia abans, no comportava gaires problemes. I per últim, però no menys important que els altres dos, la possibilitat de passar una jornada dominical amb la família, que sempre és d'agrair. És a dir, i com altres cops, la cursa va ser un pretext més que un objectiu en sí mateixa.

A tot això, arribem a Vilanova amb prou temps d'antelació com per fer una mica el badoc i adonar-nos que, d'entrada, tot indica que serà una bona cursa. El recinte que acull els serveis més bàsics es troba just al costat de la platja de Sant Cristòfol, molt a prop del pàrquing, molt ampli i amb capacitat suficient per a tothom. Recollim el dorsal i ens dirigim a la sortida, tot comprovant que no és el mateix lloc que l'arribada. I aquí he de donar una primera nota negativa (no serà l'única) perquè com es pot veure a les fotos d'aquest àlbum, crec que aquesta pot millorar molt de cara a edicions posteriors: es troba passada una passarel·la que travessa la via del tren i al costat de les instal·lacions d'un polígon industrial. I ja sabem que en aquest país, aquesta mena d'espais solen estar bastant abandonats, deixats, una mica bruts ... En un primer moment vaig pensar que si ens feien sortir des d'aquí i no des de l'arc on hi havia l'arribada era per evitar un possible tap de corredors a la passarel·la, però pensant-ho bé tampoc té molta lògica perquè també s'hagués pogut optar per una sortida neutralitzada i començar realment la cursa un cop travessada la via del tren. Però sigui com sigui això tampoc ha de fer desmerèixer la resta de la cursa.

Comencem a fer gambades i amb el recorregut més o menys memoritzat al cap -va bé això de mirar-se'l el dia abans- sé que fins passat el 5è km. la tendència és, més aviat, cap a munt, amb dues pujadetes a sengles turons i amb algun moment que, enmig del gran grup, em veig obligat a caminar una estona arran el pendent que s'ha de salvar. Però tot i així, de mica en mica vaig confirmant que no és una cursa gaire dura -p. ex. res a comparar amb la Mont-rodon o la de l'ARCS de Sant Joan de Vilatorrada. Això sí, si per un cantó això podria afavorir un ritme de cursa més viu que altres cops, d'un altre no va ser del tot possible pel fet que el ferm -i això no va ser cap sorpresa- era bastant pedegrós. És el que té bona part de la comarca del Garraf. Així doncs, el sentit comú i la precaució van fer que més que en altres curses, en aquesta tingués posats els quatre ulls allà on posava els peus. I tot i això, vaig patir una forta "aterrissada" i al llarg de la cursa no vaig ser l'únic.


A partir del quilòmetre 6,5 comença el que potser és la part de la cursa més agraïda des del punt de vista paisatgístic, ja que podem gaudir de les vistes del mar gairebé fins el final. Això sí, en aquells pocs moments que pots deixar de mirar el terra per por a no caure. La veritat és que ja fa estona que mantinc la meva posició i les meves sensacions són bastant bones: no em fa mal el peu, porto un ritme de cursa tranquil i fins i tot als darrers quilòmetres em permeto el luxe de prémer una mica el gas i deixar enrere els meus perseguidors, més que no pas adelantar els que van per davant meu. És per això que un cop creuada la meta penso que he fet un crono relativament bo, en la línia d'altres curses més o menys semblants a aquesta en distància i desnivell. La meva sorpresa vindrà quan comprovi després que el temps final ha estat d'1:05'h, més del que jo m'havia imaginat. Potser el fet de no poder córrer gaire més ràpid pel que us deia del ferm hi ha tingut alguna cosa a veure, potser és més llarga del que es diu ... No ho sé, però de totes formes, i si volem buscar una lectura més positiva, també podríem dir que la meva posició final ha estat la núm. 108 d'un total de 258 corredors. És a dir, una classificació ponderada per sota del 50% i que, val a dir-ho no repetia des de la passada cursa de Puigverd de Lleida de feia ... un any. I curiosament en aquesta també hi va haver-hi un canicross. Potser que em plantegi de córrer amb un gos ja que no crec que el gat de casa nostra estigui per la tasca.

Per cert, dir-vos també que en aquesta cursa, i finalment, vaig tenir el plaer de córrer una estona amb l'Stanis, tot i que potser el tram final se li va ennuegar i no va haver-hi manera que m'acompanyés fins creuar la meta. En aquestes dues fotos podeu veure una breu seqüència. El vaig haver de deixar enrere no fos cas que a les primeres de canvi em deixés en evidència!


Arribats a aquest punt, i com ve sent habitual, anem a valorar la cursa seguint alguns dels ítems i criteris sobre els quals reflexionava a les dues reflexions dedicades a aquesta qüestió. D'entrada ja dic que el preu que jo vaig pagar (14€) és més alt del que és habitual en curses d'aquesta distància, malgrat que si m'hagués pogut inscriure com a federat en no sé què, aquest es reduïa fins els 10€, més ajustat al que després un s'hi pot trobar. Per tant, podríem dir que en aquest cas la relació preu-qualitat és correcte però sense arribar a una nota més bona. Posats a atorgar una puntuació, ens mouríem al voltant d'un 7  o notable baix (sobre una escala de 10 punts). I ara anem a justificar aquesta nota a partir dels serveis més bàsics que jo vaig utilitzar:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada, llistat d'inscrits, enllaç al track, publicació de fotos i classificacions, etc. Correcta.
  • Entrega de dorsals: poca cua, llistat publicat de dorsals (allà mateix), facilitació d'imperdibles. Correcte.
  • Obsequi: la típica samarreta d'un disseny no gaire cridaner i el típic tetrabric de caldo Aneto. A aquest pas aviat podré muntar un banc d'aliments. Millorable (tenint en compte el preu).
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: senyalització de l'accés i facilitat d'aparcament. Molt a prop del lloc de sortida. Molt correcta.
  • Reglament: de fàcil consulta, clar i bastant detallat. Correcte.
  • Puntualitat de la sortida: sortida força puntual. Molt correcte.
  • Guarda-roba: servei ben àgil. Molt correcte.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova, hi havia una llitera i tampoc hi va haver massa cua. Desconec, però, si era de pagament o gratuït. Correcte.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: paper higiènic disponible, sense cues, ben indicats. Ara bé, no hi havia dutxes quan crec que dies abans a la prova a la web es deia que sí n'hi hauria. Molt millorable (quant a la dutxa).
  • Marcatge: clar i amb molts voluntaris durant el recorregut. Molt correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: un i coherent a la distància, cap a la meitat del recorregut. Correcte.
  • Contingut dels avituallaments: una mica pobre, un got d'aigua i res més. Al final, això sí, una bona botifarra amb cervesa (sense possibilitat de repetir-ne, si no era pagant). Molt millorable.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: voluntaris molt animats i implicats. Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: la xifra de 450 corredors (més gossos) es va demostrar com bastant lògica. Es va evitar un tap a la sortida fent dues sortides -cursa i canicross- amb un decalatge temporal. Correcte.
  • Recorregut: llevat del tram de sortida, ha estat agraït, interessant, que ha afavorit la descoberta d'indrets, sense trams monòtons o pesats. Correcte.
  • Classificacions: agilitat en la publicació dels resultats, allà mateix i també de fàcil cerca posterior a la pàgina webMolt correcte.
  • Extres: va haver-hi sorteig de material i, un cop més, a i no em va tocar res. La sort, ara, se m'ha girat d'esquena. Molt correcte.
  • Sensibilització ambiental i social: m'imagino que l'avituallament amb gots de plàstics i d'ús gairebé immediat devia estar pensat per reduir la generació de residus. O qui sap si responia a una simple qüestió de comoditat en la seva posterior recollida per part de l'organització. Correcte.
En definitiva, crec que va ser una cursa bastant correcte però amb uns quants detalls per polir, oimés si a la primera edició ja es fa pagar un preu de 14€. Haurem d'estar al cas per a les properes. Com deia abans, si sent de fora un hi va amb el pretext de passar el dia després a Vilanova, no és una mala opció (tot i el "petit" inconvenient" de no poder-se dutxar), però si s'hi va per la cursa en sí, potser trobarem opcions més recomanables. Així sí, i la web ho deia clarament, és una cursa molt apta per a aquella gent que vulgui començar a endinsar-se en això del trail, que fugi de l'asfalt i busqui una mica de desnivell (sense que després hagi de treure un pam de llengua). I per acabar, el millor de tot, per descomptat després d'estar amb la família, ho podeu veure en aquesta altra foto: platja, sol i cervesa. Si no fos que no hi havia gairebé ningú a la platja, podríem dir que ens trobem en ple estiu fent una canya en una guingueta (o "xiringuito").