Torà: temps era temps!

Doncs sí, aquest títol de l'entrada vol deixar ben clar que temps passats foren millors, si ho mirem des del punt de vista dels resultats assolits en les curses. Per descomptat, els actuals són pitjors però com sempre hem de procurar veure l'ampolla mig plena -no cal afegir-nos pedres al fetge nosaltres mateixos- no és qüestió de encaparrar-nos en intentar millorar-los. M'explico perquè sapigueu de què redimonis estic parlant: com ja vaig dir a la crònica prèvia, he participat dos cops en la cursa rural de Torà (2009 i 2011) i si la primera em va anar bé, la segona encara millor (malgrat que "sospito" que en aquesta darrera el recorregut va ser més curt), amb uns temps força destacats, per ser jo, és clar. Si abans em vaig moure al voltant dels 45' en aquesta tercera participació vaig superar els 52', la qual cosa ja dóna testimoni de com ha baixat el meu nivell de forma. Ja he dit per activa i per passiva que fa temps que aquesta ha deixat de ser una qüestió important, fins el punt que de vegades de no pensar-hi, m'oblido del meu rellotge. Per tant, posats a continuar destacant cada cop menys en aquest aspecte, posem en evidència el meu declivi atlètic en aquelles curses de les quals ja tinc una referència anterior. Això ho podré posar de nou de manifest a la propera, el Cros de Sant Jordi de Navàs del 20 d'abril. Però fins que arribi, encara queden unes quantes setmanes.

A la d'aquest passat diumenge l'objectiu era, com ve sent habitual, simplement passar-nos bé en una jornada que apuntava -com així va ser finalment- bones maneres. I encara més quan, per primer cop, el petit de la família es va animar a fer els darrers metres i creuar la meta amb mi. Però anem a pams. Ens presentem amb certa antelació i com altres cops, recullo el dorsal en un lloc tan emblemàtic de la vila com el monestir de Sant Antoni de Pàdua i ens adonem que la dels grans no serà una cursa gaire multitudinària (com les edicions anteriors). Això, però, no treu ni un bri de bon ambient ja que entre nosaltres i els nens que després han de fer les curses infantils, aquest està més que assegurat. Tenim temps per fer-la petar una estona, escalfar el just i necessari que exigeix el protocol -no sigui que em cansi més del compte- i també per conèixer un seguidor -en Pep Bruch- que m'ha conegut a través del bloc i el Facebook (després descobriré que està una mica millor que jo, la qual cosa tampoc és que sigui un gran mèrit seu sinó més aviat un demèrit meu). Parlem de possibles curses a fer a les properes setmanes i gairebé sense adonar-nos, es dóna el tret de sortida a la cursa.

En aquestes que comencem a fer gambades. Tinc el recorregut més o menys al cap i sé que fins el km. 3,5 ens tocarà un primer tram de pujada dels que "piquen". M'ho agafo amb calma però confesso que se'm fa més llarg del previst i tot i que no m'aturo per caminar en cap moment, sí que el meu ritme és més lent del que ho devia ser en les dues meves participacions anteriors. Temps era temps. De fet, estem pujant pel camí que circula paral·lel a un dels vessants de la Serra de Cellers i que "tanca" la vall del torrent del mateix nomque després haurem de creuar. Arribem al punt més alt (fregant els 600 m.) i ara sí, toca la part més descansada de la prova, un tram d'una forta baixada -d'aquelles que has d'anar posant el fre de tant en tant- en què gairebé et poleixes tot el has pujat abans. Travessem el torrent i comencem a atacar el segon tram costerut, a priori més suau però que ens farà pujar de nou fins poc més del km. 6. Un cop superat ja sé que ens espera la part final de la prova en què llevat d'algun que altre tobogan, la tendència és de baixada progressiva fins la meta. Aquí és on puc augmentar el ritme i avançar uns quants corredors que abans ho havien fet amb mi a les pujades. Fins i tot, els darrers dos quilòmetres em permeto el "luxe" de fer de llebre d'un!! És ben bé que si s'hagués de refiar de mi, ho tindria molt magre. I ara sí, després d'unes quantes curses intentant-ho, l'Stanis s'atreveix a fer els darrers metres amb mi, com es pot veure en aquestes dues fotografies. Això no té preu.

I després, per acabar d'arrodonir la jornada dominical, un molt bon àpat en un restaurant de Sant Ramon (aquest cop li hem fet el "salt" a Torà), això sí, prèvia missa de benedicció del ram al monestir de Sant Ramon Nonat. Això és el que té el diumenge de rams. En definitiva, una cursa més al sarró i amb molt bon regust de boca. Aquest retorn parcial als orígens sembla que ha valgut la pena.

I feta tota aquesta crònica un pèl llarga, anem a valorar la cursa d'una forma més o menys metòdica, seguint el procediment que vam aplicar per al cas de la Cursa dels Colls de Vilanova i la Geltrú. D'entrada, i pel que estic veient darrerament en curses similars, el preu que vaig pagar (12€) comença a ser bastant habitual (1€ més respecte a fa dos anys); en aquest sentit diria que la relació qualitat-preu és bastant correcta i posats a atorgar una puntuació, ens mouríem al voltant d'un 7 o notable baix (en una escala de 10 punts). I ara justifiquem aquesta nota a partir dels serveis més bàsics que jo vaig utilitzar:

• Pàgina web: incloïa informació detallada però cap llistat dels inscrits, tampoc un enllaç al track (sí una imatge del circuit i del perfil), possibilitat d'inscripció on-line (però no de fer el pagament). Millorable.
• Entrega de dorsals: sense llistat de dorsals publicat allà mateix, una mica de cua -tot i la poca gent- perquè el llistat estava ordenat per ordre d'inscripció (no alfabètic). Millorable tot i que el fet de no haver-hi gaire gent va fer que aquesta qüestió no tingués gaire incidència.
• Obsequi: la típica samarreta d'un disseny no gaire cridaner (això sí, de màniga llarga) i el típic tetrabric de caldo Aneto. Correcte. 
• Infraestructura de la zona arribada i sortida: senyalització de l'accés i facilitat d'aparcament. Molt a prop del lloc de sortida (de fet, gairebé al costat mateix). Molt correcta.
• Reglament: de fàcil consulta, clar i bastant detallat. Correcte. 
• Puntualitat de la sortida: sortida força puntual. Molt correcte. 
• Guarda-roba: no el vaig utilitzar.
• Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no n'hi havia. De fet, per aquesta mena de proves que no suposen un esforç "titànic" no es considera necessari.
• Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
• Dutxes-vestuaris-WC: paper higiènic disponible, sense cues, ben indicats. Molt correcte.
• Marcatge del recorregut: clar (el circuit tampoc donava peu a perdre's). Correcte.
• Ubicació i freqüència dels avituallaments: un i coherent a la distància, cap a la meitat del recorregut. Si la cursa es fes en una època de més calor seria aconsellable un segon. Correcte.
• Contingut dels avituallaments: suficient, una ampolla d'aigua. Al final, això sí, una bona botifarra amb beguda a escollir (refresc, aigua i vi) i possibilitat de repetir. Correcte.
• Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Molt correcte.
• Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema, malgrat que hi van córrer 110 participants, el topall de 300 hagués estat també molt assumible ja que el recorregut i la infrastructura de la cursa ho permetien. Correcte.
• Recorregut: agraït, interessant, sense trams monòtons i amb un desnivell no gaire exagerat però el suficient com per fer-te suar la cansalada abans de menjar-te-la. Correcte.
• Classificacions: manca d'agilitat en la publicació dels resultats en la web (tres dies més tard), a data d'avui no hi ha encara fotos publicades. Molt millorable.
• Extres: no disponibles.
• Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, tot i que desconec (no se n'informa al web) de si part de les inscripcions anava destinada a finalitats socials. Correcte.

En definitiva, crec que va ser una cursa bastant correcte però alhora amb uns quants detalls per polir. Si busqueu una cursa que us permeti fugir de l'asfalt, tot pista, amb un cert desnivell com perquè el circuit sigui una mica distret, bon ambient familiar i sense gaires complicacions, aquesta n'és una bona opció.