És car córrer per BCN o rodalies?

Ja sabeu que amb el meu esperit crític que em caracteritza, alguns dels escrits publicats en aquest bloc es refereixen a la qüestió dels preus de les curses populars i, sobretot, de com es té la sensació que l'auge d'aquest esport és un fantàstic pretext per apujar -sovint injustificadament- el preu de les seves inscripcions. Alhora, i mirant-ho des de fora de l'àrea d'influència de la corona metropolitana (per entendre'ns, la ciutat de Barcelona i rodalies), com també pot resultar més car participar en moltes de les curses que s'hi fan. Doncs bé, fa uns dies vaig topar casualment amb la web del club que organitza la cursa dels 10 km. de Vilafranca del Penedès (una d'aquestes que en només tres edicions ha crescut com l'escuma) i, en concret, amb una notícia que dóna peu a aquesta reflexió que esteu llegint: a partir d'un estudi en què es comparava totes les curses de 10 km que es fan i desfan a Catalunya, es feia esment especial a com aquesta de la capital del Penedès se situava en la 16ª posició quant al nombre de corredors arribats a meta. Aquesta notícia venia acompanyada d'una taula amb el rànquing de les 30 primeres curses, i que us adjunto aquí amb l'afegit meu de la seva darrera columna, la dels preus. Efectivament, com bona part de les curses llistades transcorren per l'àrea d'influència barcelonina, m'he entretingut a consultar les seves webs per obtenir la dada dels preus, amb la intenció de reflectir (o no) la creença que participar en curses populars en aquestes contrades és, en general, més car que a la resta del territori català.

De la taula, veiem en primer lloc que a la ciutat comtal -i si no m'he equivocat- es fan 11 curses, de les quals les 5 primeres i 7 dins del que seria el top ten. Per descomptat que això no és cap sorpresa tenint en compte el mercat potencial de corredors que suposa el fet que hi visquin (també a les rodalies) uns quants milions de catalans. Segon, si ens allunyem de la corona metropolitana (entenent per aquesta no només l'àmbit estricte de l'Àrea Metropolitana sinó una mica més enllà, amb el Garraf, Vallès Oriental i Maresme), trobem tan sols quatre curses (dues a Lleida i dues més a Girona i Manresa). I en tercer lloc, i quant als preus, a la columna s'han indicat totes les opcions possibles en funció de si es té xip groc, de quan es fa la inscripció dins els terminis fixats per l'organització i/o si hom es soci d'alguna entitat en concret. Doncs bé, tret d'alguna de gratuïta i altres amb uns preus realment baixos (suposo que aquí els patrocinadors hi tenen molt a dir), una bona part de la resta es mou per sobre dels 10€. I si fem una mitjana (sense comptar la que fa la núm. 30) tenim que el preu mitjà és de 10,6€ agafant els preus més baixos i de 13,2€ per la banda alta.

Depenent de com ens ho agafem podem pensar que els preus són cars, una mica per sobre de la mitjana desitjada, o que no n'hi ha per tant i que la creença que córrer per aquestes contrades no té perquè suposar un càstig excessiu a la butxaca del corredor (llevat d'excepcions en què crec que els preus freguen la presa de pèl, com la cursa dels Bombers o la Sant Silvestre de Sant Cugat del Vallès). D'altra banda, fixeu-vos com la cursa més cara és la que alhora atreu més gent  (i després ens queixem!!). També és cert que seria interessant fer aquesta mateixa anàlisi però amb una perspectiva temporal d'uns quants anys enrere, per veure si els preus s'han mantingut en aquests mateixos nivells o s'han apujat (crec que difícilment trobaríem un cas en què el preu s'hagués abaixat). Per descomptat que jo no ho faré per manca de temps. Tot plegat, potser no és gaire més car córrer en un lloc que un altre i això sí, si un té intenció de participar en una cursa determinada, que no badi perquè després el "càstig" de fer una inscripció més tardana sí li pot fer treure les ganes de continuar corrent. De totes formes, fa temps que vaig predicant en el desert que fer pagar més de 10-11€ per una cursa de 10 km. ja és posar el llistó un pèl alt, tret que hagi realment motius de pes que ho justifiquin. En aquest sentit, jo mateix intento no caure en aquest parany llevat que la cursa en qüestió em permeti després arrodonir la jornada atlètica amb una sortida en família; aquest va ser el cas de la cursa de Vilanova i la Geltrú i ho serà també el de la meva propera, a Torà. Dit en altres paraules, pagar més d'una certa quantitat de diners per només participar en una cursa de 10 km. i tornar després cap a casa, fa temps que ha passat a la història; ja no feia gaire abans i ara tampoc.

Feta aquesta reflexió, que cadascú faci el que vulgui amb els seus diners: tothom és lliure de gastar-se'ls o malbaratar-los en allò que cregui més convenient. Per exemple, aquest proper diumenge se celebrarà la marató de BCN i si no me n'he informat malament, els preus de la inscripció són de 55€, 65€ i 75€ (variaven a partir d'un nombre d'inscripcions ja assolit). Fa unes setmanes es va fer la de Sevilla, amb preus ostensiblement inferiors -l'ordinària i més baixa de 21€- i també amb descomptes per a col·lectius específics (discapacitats, jubilats i aturats). Per mi, sobren les comparacions.