divendres, 28 de desembre del 2012

Marathon man entra de nou en política

Ho confessa, en qüestions de política, de vegades en Marathon man pot semblar com el riu Guadiana, que ara surt, ara desapareix per poc després tornar a treure el nas. Després d'un primer intent d'aparèixer al primer pla de la política catalana, ara fa dos anys, com a integrant del primer govern de l'Artur Mas i que no va durar ni un dia per discrepàncies vàries de darrer moment, us comunica que ha acceptat un nou càrrec en el segon equip de govern que s'acaba de configurar, després de les darreres eleccions. De totes formes, si en el primer intent fallit havia de ser amb una Conselleria de nova creació -era allò de "ja que ens hi posem, posem-nos-hi bé"- ara ocuparà un lloc de no tant alt rang sinó més aviat d'aquells que no es visualitzen tant en termes mediàtics però que haurà de fer una feina decisiva en els propers anys. M'explico: es tracta d'una subsecretaria depenent de la Secretaria General de Governació i Relacions Institucionals, que a la seva vegada es troba inclosa dins el Departament del mateix nom. Per entendre'ns, que si m'hagués de saltar la "cadena de comandament", el meu superior serà la molt Honorable Consellera Joana Ortega. Resulta que el Govern està cada cop més convençut que no hi ha volta enrere en aquesta marxa cap a la convocatòria de la tan polèmica "consulta sobiranista" i que a fi d'anar generant complicitats i també, com es diu col·loquialment, "fer bullir l'olla", està convençut de la necessitat d'anar posant en pràctica diverses iniciatives, tant a nivell institucional i polític com també de caire més popular. I és aquí on han vist l'enorme potencial que té el món de les curses populars atès que com s'ha dit un munt de cops, com més va més gent s'hi anima.


El Govern vol aprofitar això i fins allà on sigui possible utilitzar l'esport com a mitjà per anar difonent el missatge de la necessitat de la consulta i que després, òbviament, la gent decideixi lliurament. He de confessar que quan se'm va proposar no vaig mostrar-me gaire convençut perquè no m'acaba de fer gaire el pes la barreja d'esport i política. Però com també estic més que fart de sentir avui sí i demà també desqualificacions de tota mena, comentaris despectius -quan no insults directament- vers tot allò que estigui relacionat amb el nacionalisme català -com si no n'hi hagués un d'espanyol- he decidit de fer un altre pas i no baixar-me d'aquest carro al qual ja m'hi vaig pujar no fa gaire. Jo no és que hagi estat mai un independentista pur i dur, que porti aquest gen al seu ADN i a més, no estic del tot convençut que amb la independència tots els nostres problemes s'acabessin solucionant, ni a curt ni a mig termini. Això sí, també ho estic del fet que un dels nostres principals problemes es diu "Espanya", que és com una motxilla que portem carregant a l'esquena fa molt temps i de la qual no hi ha manera de desprendre'ns. En altres paraules, no tindria cap inconvenient ni remordiment amb una altra concepció de l'estat espanyol -al cap i a la fi, no som tots europeus?- però sí amb aquesta en concret, hi hagi un partit o un altre al capdavant perquè, com algú va dir i amb molt de sentit, en aquests temes no hi ha res més semblant a un polític del PP que un altre del PSOE (i el PSC que navega entre dues aigües per no dir a la deriva directament). Per tant, fora caretes i que cadascú digui les ximpleries que cregui més idònies, jo el primer però després seguit de molts polítics i periodistes.

Així doncs, i feta aquesta mena de declaració de principis, la meva tasca serà la d'impulsar per tot el territori català un conjunt de curses populars, de distàncies i modalitats diverses, que tinguin com a leiv motiv principal, el córrer en favor de la consulta, que no per la independència directament. Això ha de quedar molt clar. Una altra de les meves funcions serà la d'anar-hi sumant complicitats i afavorir o incentivar que altres curses que ja se celebren, "apostin" també per aquesta via. Val a dir que en aquesta tasca no hi seré sol sinó que des del Govern s'han adonat del gran potencial que tenen les xarxes socials en particular i Internet en general i és per això que jo i uns quants blocaires més que ens dediquem a parlar de les nostres "proeses atlètiques", hem estat cridats perquè des de les nostres plataformes ens hi posem. L'àrea de treball en què hem estat agrupats porta el nom tan explícit de "Córrer per la consulta" però estigueu tranquils ja que no disposaré ni de cotxe oficial, ni personal al meu càrrec i com sóc així d'altruista ni tan sols rebre una petita retribució econòmica que cobreixi les meves despeses d'inscripció a les curses (la caixa està buida i es comença a omplir de teranyines). A canvi, però, hauré de córrer amb aquesta samarreta tan bufona com cridanera que m'han cedit.


Així doncs, ja ho sabeu, si em veieu corrent amb aquesta equipació penseu que darrera meu hi ha un missatge polític ben clar, deixant de banda que també és molt útil per fer-me veure quan estigui corrent pel mig d'un bosc i evitar que un caçador em confongui amb un porc senglar. I per acabar, us recordo els enllaços a entrades semblants a aquesta:
  • Reflexió sobre les darreres eleccions al Parlament català.
  • Reflexió sobre les eleccions al Parlament català del 2010.
  • Reflexió sobre la darrera diada de l'11-S.

10 comentaris:

  1. No hi ha res com tenir contactes polítics un dia com avui, vull dir, avui en dia. Aprofita per demanar sou de per vida. A banda de la independència, potser pots aconseguir una bona jubilació abans d'hora...

    ResponElimina
  2. Raúl,
    Tots aquests desitjos no estan asegurats, ni amb ni sense independència. I això de la jubilació crec que estem arribant a un punt que per a les generacions presents i encara relativament joves, així com també les futures, formarà part de l'imaginari popular.
    Salutacions ben cordials.
    JC

    ResponElimina
  3. El logo d'aquesta equipació diu: La Pobla de Lillet x la independència, i per comptes de l'estrella hi ha una flor de neu, flor típica del poble.
    Jordi

    ResponElimina
  4. Jordi,
    És que la Pobla de Lillet es pot considerar com un dels bressols de Catalunya. A més, és la que em van passar i ja saps què en diuen del cavall regalat. Seria bo que per a cada poble on es fes una cursa amb aquest missatge a la samarreta hi constés el seu nom.
    Salutacions.
    JC

    ResponElimina
  5. Hola Joan Carles,
    Hem sembla molt bé aquesta iniciativa.
    Si et fa falta algú més per lluir aquesta samarreta a les curses, jo m'ofereixo voluntari.
    Salut i cames!
    Pep

    ResponElimina
  6. Pep,
    Si vols una samarreta per fer apologia com aquesta m'ho dius i potser te n'aconseguiré alguna. Com diu l'anterior missatge, aquesta de la foto en concret és de La Pobla de Lillet però també en tinc de controlada alguna altra més "anònima".
    Salut i kms.
    JC

    ResponElimina
  7. Demà per exemple vaig a la Cursa de Sant Silvestre de Manresa, però crec que correré amb màniga llarga. Avui a les 12 del migdia estàvem al voltant de 3 graus.
    De cara a l’any vinent si me’n pots aconseguir una de gratuïta la portaré amb molt de gust, (com tu dius, a cavall regalat...).
    En tot cas t’enviaré una sol•licitud d’amistat pel Facebook i acabem de parlar en privat.
    Salut i cames,
    Pep

    ResponElimina
  8. Pep,
    Pots córrer amb màniga curta i uns manguets (no sé si aquest és el nom correcte en català) per als braços. Jo ho faig de vegades.
    Si vols una samarreta suposo que te la podré aconseguir, i amb molt de gust te la regalaré. A mi me la va passar un noi que en té una de negra sense cap indicació de cap municipi en concret. Envia'm un missatge i en parlem. A veure si a la propera cursa que poguem coincidir te la passo.
    Demà (dilluns) seré a la Sant Silvestre d'Avinyó i ja no faré cap més cursa fins, crec, el 20 de gener (l'ARCS de Sant Joan de Vilatorrada).
    Salut i vagi bé les acaballes de l'any.
    JC (Marathon man).

    ResponElimina
  9. Sembla que la idea de còrrer amb "colors d'independència" s'estén. Mira el que venen els Indis Folls d'Igualada:
    http://www.indisfolls.cat/inici/
    Bon any!

    ResponElimina
  10. Hola Rodri,
    Curiosa iniciativa la d'aquests "folls", dels models de samarreta que he vist, em quedo amb el model del 1714. I sí, m'hi he fixat i no crec que m'equivoqui si dic que com més va més gent corre amb samarretes catalanistes. No crec que respongui a una moda passatgera (com ho són totes les modes) sinó a quelcom de més "profund", esperem-ho ...
    Igualment, bon any 2013.
    JC (Marathon man)

    ResponElimina