Pagaríeu 20€ per una cursa de 10 km?

El desembre acostumava a ser fins no gaire un mes de consumisme desenfrenat en què semblava que venedors i consumidors ens posaven d'acord tàcitament perquè uns demanessin uns preus fora de mida i els altres estiguessin disposats a pagar-los sense ni piular, pensant que la butxaca seria plena ad infinitum. Suposo, però, que ara amb la que ens està caient a sobre -i no compto que el 2013 sigui un any millor que el que estem a punt de deixar- el panorama ha canviat radicalment; de creure'ns rics i de tenir una economia que jugava en la Champions League (quan ho va dir en Zapatero es devia haver fumat els famosos brots verds de què parlava l'ex-ministra Salgado), hem passat a tenir alguns dels pitjors indicadors econòmics i socials en unes quantes dècades (atur, PIB, pobresa, endeutament, etc.). Tothom que no estigui instal·lat en una bombolla de vidre i/o hagi estat nedant sempre en l'abundància, s'haurà adonat que ara els venedors se les han d'enginyar per vendre el que sigui, fent ofertes abans inimaginables, baixant els preus dels seus productes -quan no regalar-los directament- mentre que els consumidors ens ho rumiem molt més abans d'acabar comprant, o ho deixem per a un altre moment pensant si allò que ens ofereixen ens fa realment falta. És ben bé que en temps de greu crisi econòmica la gent recupera el seny perdut i tendeix a comportar-se de forma més racional quant als seus hàbits de consum.

Doncs bé, dit això, i posem per cas, ¿vosaltres pagaríeu 20€ per una entrada al cinema? o 10€ per un diari? o 5€ per un bitllet senzill de metro o autobús? Oi que ens semblen a tots plegats uns preus que estan fora de mida, que ningú trobaria lògic de pagar-los si no fos absolutament imprescindible? També és cert que podem pensar que al pas que anem, temps al temps, que ja hi arribarem però aquesta ja seria una altra qüestió. Ara bé, i seguint amb aquesta minicadena d'exemples: ¿pagaríeu 20€ per la inscripció a una cursa de Sant Silvestre? Si la vostra resposta és que no, aleshores estareu amb mi, és a dir, en la línia de pensar que encara no hem perdut el poc seny que poguem conservar; i si per contra la resposta és afirmativa, aleshores no tindré més remei que creure que, o bé nadeu en l'abundància i fa temps que heu oblidat la dimensió real del preu de les coses, o bé que no us importa que us prenguin el pèl. I dic això últim sense ànims d'ofendre ningú perquè si repasséssim el meu historial de curses, suposo que en trobaríem alguna per la qual també podríeu pensar el mateix que jo. Plantejo aquesta qüestió aprofitant que d'aquí dos dies serà el darrer de l'any i se celebraran moltes curses de Sant Silvestre arreu i també perquè no és gens hipotètica sinó que és ben real: la inscripció a la famosa San Silvestre Vallecana val aquests 20€ (1 menys si tens xip propi). No fa gaire vaig ensopegar amb aquest article de l'edició digital del diari Público en què en parla i ja el seu titular em va semblar prou cridaner: anava al moll de l'os de la qüestió plantejada ja que si hi feu una ullada, no es parla tant de la cursa en si mateixa com més aviat dels motius pels quals la gent pot estar disposada a participar en aquesta prova, tot i el preu que, repeteixo, per mi és una absoluta presa de pèl.

Sóc conscient que aquesta és una d'aquelles curses que per un motiu o un altre ha aconseguit assolir un nivell de ressò mediàtic que fa que molta gent -corredors o no- hi vulgui participar, com a mínim un cop per dir que hi ha estat. També estic convençut que una bona part d'aquesta gent no pagarien aquests mateixos 20€ per qualsevol altra activitat o bé de consum que no sigui necessari, com és córrer en aquesta cursa. Si llegiu l'article -avenço que no és molt llarg- veureu com un dels arguments per "disculpar" aquest fet és que es tracta d'un esdeveniment que traspassa la dimensió esportiva i en què un pot reivindicar el fet de córrer i fer-ho, alhora, envoltat de moltes més persones que comparteixen una mateixa afició. Vaja ... com si participar en una cursa -diria més multitudinària que popular- fos una cosa com estar-ne presumint dia sí i dia també i que necessités d'una reivindicació permanent. D'altra banda, trobo també exagerat quan es diu que és una manera de demostrar una way of life per part de la gent que practica atletisme. I a més, es compara aquest cas amb la marató de Nova York, la inscripció de la qual es diu que val uns 425€. Òbviament també em sembla una bestiesa però posats a trobar motius amb què justificar-la, es podria dir que de curses de 10 km. n'hi ha un fotimer arreu i en canvi, de maratons moltes menys. Tot plegat, què voleu que us digui? en tot això jo no hi veig més que un simple negoci -d'altra banda legítim per part de l'empresa organitzadora- que es pot guarnir com es vulgui per tal de justificar uns preus com aquests. I sinó, feu números: 39.000 dorsals a la Vallecana (sí, sí, ho heu llegit bé!!) a 20€ cadascun (tirant una mica llarg) ... uns 780.000€. No està gens malament! I total, per una cursa en què si no ets gaire bo estàs condemnat a córrer com si estiguessis en una llauna de sardines, de tanta gent que t'envolta. I agafeu-vos: els dorsals es van exhaurir en un dit i fet.

Ha de quedar clar que com sempre, és aquesta una opinió estrictament personal que no teniu perquè compartir, faltaria més. Que cadascú faci el que cregui més convenient amb la seva cartera. De totes formes, amb o sense "guarniments", crec que aquest és un exemple més de la contradicció en què està immers l'ésser humà: per unes coses és capaç de posar el crit al cel i per altres es deixa posar a l'esquema una llufa i a més a més, adonant-se'n. Si com a mínim aquesta cursa -i moltes més- tingués un cert component solidari (recaptació per a ajudes socials, descomptes per a gent aturada, etc.) encara ho podria entendre però després de llegir el reglament publicat al web no he vist res que m'ho faci pensar. I en la línia del que dic, reprodueixo el comentari d'un lector de la notícia que des de la meva modesta opinió, crec que ho clava. Diu el següent: "Lo de la San Silvestre marca el camino de hacia donde pretenden llegar los listos que se quieren hacer de oro con el tirón del atletismo popular. Los corredores populares debemos reivindicar y participar de un modelo de atletismo realmente popular, donde prime la asistencia a carreras sin ánimo de lucro y donde los precios sean verdaderamente populares. Asistiendo a carreras como ésta estamos poniéndonos un peso económico en las piernas que nos va a impedir el participar regularmente en competiciones populares, debido a su elevado precio. No les sigamos el juego y rompamos ya con estas carreras que no acaban siendo más que un gran negocio para algunos y un baño popular de grandes marcas deportivas y similares, que se meten en nuestra cabeza gracias a su patrocinio y también hacen el negocio a nuestra costa". Però com deia abans, tothom té el dret que li preguin el pèl, sent-ne conscient o no.

Per part meva ja sabeu què en penso d'aquesta qüestió i no me'n faré més pesat. No crec que em trobeu mai en aquesta mena de curses -molt haurien de canviar les coses- com tampoc a la Cursa dels Nassos de Barcelona, que sense arribar a aquests 20€ no es queda gaire curta (crec que s'enfila als 14€), i que sense ser-hi tanta gent ("només" 11.000 corredors) tampoc em ve de gust que em tractin com un simple número. Recordeu allò que dic darrerament del "tarannà humà" de les curses populars? doncs això. Per cert, aprofito l'ocasió per incloure tres enllaços: el primer, d'en Miquel Pucurull i el seu bloc dedicat a curses de Sant Silvestre gratuïtes mentre que el segon és d'un altre bloc que vaig descobrir fa poc i que em sembla del millor que estic llegint darrerament sobre el món de les curses populars (és d'en David Jiménez García i l'entrada que us enllaço parla, justament, de les Sant Silvestres). Per últim, el tercer enllaç a una de les meves entrades en què, un cop més, parlo de la qüestió del preu de les curses. És de fa pocs dies, potser és que el mes de desembre es presta a ser-ne més sensible.