Punk trail del Pont: segueix la festa!!

El passat dissabte vaig fer la segona prova del que portem de mes i ben probablement, la darrera fins que no entrem al maig. I és que porto 4 de gairebé seguides i les cames i sobretot, el peu, em demana que descansi una mica i de fet, des de la Punk Trail de Sallent que no he sortit cap dia a entrenar pel meu compte i espero el cap de setmana per fer-ho, participant a les diverses proves en què m'inscric. En total, i fins a dia d'avui, ho he fet en 6 i tenint en compte que al gener no en vaig fer cap, aquestes les he concentrades a les darreres setmanes (el març amb 3). Per tant, de començar l'any pensant que m'ho havia de prendre amb més calma crec que la cosa se m'ha anat una mica de les mans -senyal, però, que m'ho estic passant bé- amb la qual cosa amb més raó per no perdre de vista el meu objectiu primari d'acabar fent una mitjana d'una prova mensual. De totes formes, com el calendari està sent "benèvol" amb mi i mentre el peu em doni una treva, continuaré fent així, com es diu en el món dels gimnasos, lent però sense pausa. De fet, ja tinc al cap la meva previsió de proves per al maig que faré pública al seu moment.

Fet aquest preàmbul, ens presentem al Pont de Vilomara jo i el Sergi (ja comencem a semblar-nos al Mortadel·lo i Filemó i ara ens faltaria trobar el professor Bacteri). El dia es lleva fantàstic i tot fa pensar que per aquesta qüestió no caldrà amoïnar-se, com realment va ser, amb un sol espaterrant i caloreta la justa (penso que en aquest sentit estem d'enhorabona perquè fins el moment la meteorologia no ens està tocant gaire els nassos). L'ambient que ens hi trobem no és cap sorpresa: de bon rotllo, tranquil, sense una excessiva gentada però tampoc molt pocs com per avorrir-nos i com sempre, una solidaritat dels corredors que no decep ningú, amb un carregament de bosses de menjar per al banc d'aliments que fa patxoca de veure. Ens trobem també, com no podia ser de cap altra manera, en Gerard Fíguls (potser el Bacteri?) que ve acompanyat d'un trio que no ens deixaran d'amenitzar-nos el recorregut mentre el compartim (no serà, però, en la seva totalitat ... per sort!). Tant ell com jo tenim clar que farem el "curt" (d'uns 18 km.) mentre en Sergi dubta de si acompanyar-nos o estirar la "passejadeta" i fer la mitja. Eps,  per als que no ho sapigueu, tingueu en compte que això no vol dir l'equivalent a una "mitja marató" sinó que aquesta distància es va enfilar fins els 27 km. aprox. I és que no compto que ningú sabés del cert, i abans de començar, quants quilòmetres tenia cadascuna de les 4 opcions possibles (els dos extrems eren una "marató" per la banda alta i una de "popular" per la baixa).

La sortida s'endarrereix una mica però com som així d'eixerits pensem en veure l'ampolla mig plena i que l'organització ens dóna una oportunitat de continuar-la petant amb els col·legues que ens anem trobant al punt de sortida. Al final, i a ritme de la música dels incombustibles ACDC, i esperonats per un animador, comencem a córrer. A part de la distància que acabarem fent i que seguirem el sentit contrari al de l'any passat (aquí teniu la crònica), no en sabem res més del que ens trobarem i tot i així aquestes dues informacions no són del tot precises ja que no trigarem gaire temps en adonar-nos que el recorregut (si més no el de l'opció "curta") no és ben bé el mateix (p. ex. l'any passat vam pujar al Puig Gili i enguany no ho fem, suposo que aquest és el "peatge" a pagar per poder córrer per aquests paratges amb el permís de la direcció del Parc Natural). Però tant se val, el que compta és poder córrer -allà on es pugui- i compartir una bona jornada amb els col·legues de patiments. Anem fent, la cosa es va enfilant, amb trams que fan una mica de "pupa" i encara rai que els avituallaments que ens trobem no han perdut ni un bri del que han acabat caracteritzant les Punk trails: una obligació parar-s'hi i no tenir cap pressa en reprendre la marxa. Per cert, el de l'arribada, senzillament … espectacular (foto): hi havia de tot, dolç, salat, entrepans, botifarres, galetes, pastissos, donuts, fruita, begudes de tota mena -per descomptat, que no falti la cervesa- i molt més. Confesso que feia molt de temps que no ho veia, i encara menys en curses de pagament. Un cop més, aquí es podria aplicar allò de "que n'aprenguin!"

Ja fa una estoma que ens quedat sols jo i el Sergi i que el Gerard s'ha "fugat" amb els seus altres col·legues, aquells que de tanta xerrameca i bromes que deixaven anar no s'adonaven que ni es cansaven. Aquests sí que són unes bones "llebres". Així que anem fent i en arribar al darrer control (cap el km. 14) ell decideix fer la seva i tirar pel dret: a completar la mitja. Jo no l'acompanyo en la seva "aventura" -això sí que sempre ho he tingut clar- i prefereixo acabar sencer d'una peça i que no m'hagin de reconstruir després peça a peça. M'ho prenc amb calma en l'avituallament -divertit d'allò més- i ara sí, venen uns quatre quilòmetres més de baixada fins el final. Sense parar ni un moment vaig enxampant alguns corredors -uns altres també ho fan amb mi, que també quedi constància- i al final em presento al punt d'arribada després d'haver invertit unes 2h:30'. Per mi segueix sent massa estona corrent, oimés si és en una Punk Trail, perquè ja podem donar per fet que una bona part del recorregut és per corriols malparits, d'aquells que no són gens "amistosos" amb la migrada capacitat del meu peu. Però penso que si aquest és el preu que he de pagar per continuar passant-m'ho bé, val la pena l'esforç que, d'altra banda, suposo que tard o d'hora acabaré pagant. Per cert, mentre faig la botifarra coincideixo amb un parell de Runners and Walkers: en Ferran, que recuperant-se d'un coctel de lesions vàries s'ha estimat més fer el recorregut popular, i la Maite, que no ha pogut calçar-se les vambes per estar, justament, lesionada, i durant la cursa em trobaré el Kike Sánchez i el Josep Pujol.

En definitiva, una altra prova al sarró i ara a esperar el maig. Ja us avenço, però, que no participaré a la propera Punk -la de Fonollosa- perquè no estic segur que aquell cap de setmana estigui per aquestes contrades i a més, no em fa gaire gràcia que sigui seminocturna. Si ja em costa córrer en condicions de plena visibilitat, no vull fer-ho amb el risc de deixar-m'hi els "pinyos" i haver-los de buscar després amb el frontal. Ho reconec, sóc una mica poruc.

Abril: gairebé de descans?

A punt de finiquitar el març cal pensar ja en l'abril, tot i que amb una certa prudència, per part meva, perquè l'aquil·les del peu dret em torna a fer la guitza. I és que suposo que el "càstig" de la darrera Punk de Sallent m'està passant factura i com demà tinc previst participar a la Marxa del Baix Segre en la modalitat de 19 o 24 km. (dependrà de com estigui i del temps que faci), serà qüestió d'agafar-m'ho amb calma i ser precavit pel que fa a les properes proves. És per aquest motiu que el més segur és que m'estigui de fer la primera que us incloc a la taula i no m'hi torni a posar fins la Punk Trail del Pont de Vilomara (ha canviat de data respecte l'anterior edició) i després … no en tinc ni fava. Per un motiu o altra la resta no és que em faci una especial atenció (o ja he fet alguna o les trobo un pèl cares per al que són). Tot i així, n'incloc la darrera (la de Sant Fruitós de Bages) perquè m'agafa molt a prop de casa (de fet, podria acostar-m'hi des de casa, tot fent un escalfament) i fixeu-vos que afegeixo també la cursa de muntanya de Sanaüja: no és que em vegi amb cor de fer la de 24 km. (per a la de 12km. ja no m'hi poso) però crec que pot estar bé  per aquella gent que pensi que està en condicions (sempre he cregut que per aquestes contrades saben organitzar molt bé les curses).

Tot plegat, aquí us deixo les curses que al meu parer m'han semblat més interessants de l'ampli ventall que hi ha, cada cop més més gran, per cert.

Novembre: dubte entre una o dues

De cara a aquest proper més de novembre, i després d'estar aturat durant tres setmanes, la cursa que tinc al cap per fer, si no hi ha cap imprevist, és la Punk Trail de Manresa (10 de novembre). I és que com ja vaig titular la crònica de la passada Punk del Pont de Vilomara, aquest virus s'està escampant arreu i sembla que no té aturador. D'entrada no s'ha de menysprear una cursa que sigui gratuïta, es faci per una zona que conec relativament i a la qual m'hi puc acostar des de casa com si estigués fent un escalfament. D'altra banda, i sabent de la meva limitació física i de fons, caldrà ser més prudent que mai i optar per la modalitat del recorregut curt, de poc més de 14 km. I pel que fa a la resta del mes, doncs no sé què dir-vos perquè no ho tinc gens clar, sobretot per als següents caps de setmana. De les que conec per haver-les fet no fa gaire temps, us recomanaria la de Manlleu perquè crec que està molt ben organitzada i a més, si no badeu, us pot sortir gratis (i si haguéssiu de pagar, seria una quantitat molt simbòlica). Potser repetiré la Navarclina de l'any passat però qui sap si una setmana després de la Punk Trail el cos em demanarà descansar. I finalment, confesso que em fa molta gràcia -perquè fa temps que me'n parlen bastant bé- participar a la Cursa del Farell. El que passa és que a diferència d'altres èpoques, més "glorioses", potser em farà mandra agafar el cotxe per desplaçar-m'hi. Esperaré fins el darrer moment però em temo que si eternitzo la decisió, em trobaré que s'hauran exhaurit les inscripcions. És clar que també es podria aprofitar la cursa d'Ivars d'Urgell per suar una mica la cansalada, fer espai a l'estómac i com qui no vol la cosa, quedar-se per aquelles terres a fer una bona cargolada.

De la resta de curses, només les apunto per si són d'interès per a algú però per un motiu o altre a mi no m'acaben de fer el pes. Després de veure la informació potser m'hagués animat a la de l'Espunyola (la "curta") però com coincideix amb la de Manresa, aleshores haurà d'esperar un altre any. Tot plegat, ja ho anirem veient al llarg de les properes setmanes: si acabo fent una cursa ja m'estarà bé, si en faig dos també i si passa el novembre amb el sac buit, tampoc seria cap tragèdia.

I per acabar, qui sap si us vindria de gust llegir les meves cròniques d'algunes d'aquestes curses? Per si de cas, aquí us les deixo:

• Crònica de la cursa de Manlleu (2012).
• Crònica de la cursa La Navarclina (2012).
• Crònica de la cursa d'Ivars d'Urgell (2009).

S'escampa el virus Punk Trail!!

El passat dissabte vaig participar a la primera edició de la Punk Trail del Pont de Vilomara, convençut que no serà flor d'un dia i que per part meva no serà la darrera participació. I si bé d'això últim no n'estic, però, del tot segur perquè vés a saber què pot passar en un any, del primer aspecte fico la ma al foc amb total seguretat que no em cremaré. I és que l'organització de la cursa va anar com oli en un llum i la gent que hi ha al darrera se'n pot sentir molt cofoia per la feina molt ben feta. De ben segur que aquesta valoració que estic fent i amb què començo aquesta entrada és compartida per tota la gent que hi va participar. I com sembla que el virus de les Punk Trails es va estenent més ràpidament que qualsevol altre, ja està anunciada una nova prova, aquest cop a Manresa, per al 10 de novembre. Per descomptat, per poc que pugui, allà m'hi veuran. Però no avancem esdeveniments i fem la crònica d'aquesta darrera.

D'entrada, des del moment que em vaig inscriure -a la Punk Trail de Calaf de principis de setembre- tenia clar quines de les dues distàncies no faria, la de 24 km. i la de 44 km. però no quina de les dues més curtes acabaria fent, si la de 15 km. o 10,5 km. La meva idea inicial, però, quan m'hi presento a la sortida és fer aquesta darrera, tenint en compte el desnivell acumulat (encara assumible) i que la prova dels 15 km. potser és per a mi un pèl massa (a banda, també, del seu desnivell). I és que, val a dir-ho, fa temps que no participo en una cursa que superi els 13-14 km. Alguns podreu dir que ja no ve d'un parell més de quilòmetres i és cert, el que passa, però, és que en aquest cas el desnivell acumulat passava dels 400 m. als 800 m. la qual cosa per a mi ja suposa paraules majors. Així que decideixo que quan arribi el moment, agafaré un camí o altre. És una altra virtut de les Punk Trails, que pots triar després d'haver-se iniciat la cursa. Amb aquesta idea em presento a la plaça de l'Ajuntament per prendre la sortida i del primer que m'adono és que la cursa serà un complet èxit, si més no quant a l'objectiu d'aplegar menjar per al banc d'aliments (uns 1.550 kg.). La solidaritat de la gent a flor de pell! Així sí que dóna gust de córrer. Estic segur que si hi hagués l'opció d'aportar encara més menjar com més quilòmetres s'acabi fent, la gent no s'estaria d'hòsties i tothom a fer la marató.

Poc abans de sortir em trobo la Maite (dels Runners & Walkers) i em comenta que ella i la seva colla optaran pel recorregut dels 15 km. Dit i fet, jo també m'hi apunto tot i que després ja no la tornaré a veure. Amb el perfil retingut en la meva feble memòria, sé que fins el 4,5 km. no farem més que pujar. Per sort per a gent com jo, com som bastants (la gent més agosarada dels 24 i 44 km. ha sortit abans), no podem agafar un ritme gaire ràpid perquè les característiques del traçat no ho permet, i sent estret i en pujada es forma més d'un tap. Cap problema, aprofitem per agafar aire i anar fent. Arribem al primer control (a uns 485 m. d'altitud), a l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, avui dia en runes però que s'entreveu devia ser bastant potent a la seva època. I aquí veiem un altre tret típic de les Punk Trails: un avituallament divertidament ambientat com si fos un túnel del terror i una mena de matança de Texas, aprofitant que a l'hostal s'hi accedeix per un túnel. Aquí és on hem d'escollir entre distàncies i decideixo tirar milles, és a dir, el recorregut de 15 km. Em trobo bé i com fa un dia fantàstic per córrer -sol i no una calor gaire excessiva- penso que sempre hi som a temps de fer els darrers quilòmetres caminant.

Poc després ens trobem amb el tram més perillós de la prova, una baixada per on no passarien ni les cabres més envalentonades, on hi hem de posar tots els nostres sentits, i que ens porta del 4,5 km. fins el 6 km. salvant un descens negatiu d'uns 200 m. fins arribar a la riera de Santa Creu. A partir d'aquí, de nou tornem a pujar durant 2,5 km. seguint la carena que ens ha de portar al cim de la prova, el Puig Gili, amb poc més de 600 m. d'altitud. Aquesta és la part més complicada perquè de tant pendent que té és impossible que jo pugui córrer -no pas altra gent- i arriba el moment d'agafar-se fort els "matxos" i pit i collons, cap amunt. El sol dóna de valent i per sort l'organització ha tingut la molt bona idea de posar un segon control al 6,5 km. Continuem pujant i quan creia que ja havíem fet el cim m'adono que no, veig el corrua de gent amb les samarretes de colors pujant encara més amunt -i en algun moment grimpant- fins que ... finalment, assolim el cim. Un tercer avituallament on em trobo al Raül, de la colla boja dels Koalas i em confirma que ja hem fet la part més dura del recorregut i que el que ens espera fins l'arribada són 6 quilòmetres de baixada, esquitxada de tant per algun que altre tobogan de no gaire duresa. M'aturo una estona per menjar, beure i veure també la fantàstica vista que es divisa del lloc.

I efectivament, ara comença per mi la part més divertida: premo l'accelerador i vinga a córrer, això sí, allà on es pot perquè els trams de pista "còmoda" per fer-ho no són gaire freqüents. Deixo enrere gent que havia fet la pujada amb mi -ho sento, c'est la vie!- i ni tan sols m'aturo en els trams de pujada que de tant ens trobem. Només ho faré, però, just abans d'entrar al poble i després de creuar de nou la riera de Santa de Santa Creu, quan ens topem amb la darrera pujada. I aquí diria que tant jo com els que em seguien (i també els que anaven per davant meu) ens vam confondre perquè el track indica que s'havia de girar cap a l'esquerra i nosaltres vam tirar recte entrant directament pels carrers del nucli. Si això és confirma, ara m'explico perquè un cop m'estava cruspint l'entrepà veia gent que arribava a la plaça de l'Ajuntament pel cantó contrari per on jo vaig entrar. Tant se val, l'esforç ja estava fet.

Tot plegat, una cursa més al sac i el que és més important, la satisfacció d'haver acabat amb ganes de continuar fent-ne més. De fet, demà mateix en tinc una altra (a Rellinars). Per cert, dir que al Pont vaig conèixer personalment a dos seguidors del meu bloc, en David Jiménez (recordeu el seu magnífic Blogmaldito?) i en Jordi, amb qui vam intercanviar algun que altre missatge amb motiu de la Cursa del Sot (de Monistrol de Calders). Per cert, ja que he fet esment d'en David, permeteu-me que m'estalviï de fer la meva pròpia valoració perquè aquí us deixo la seva que, com sempre, és molt detallada i precisa. Per part meva només afegir que com a la resta de Punk Trails, aquesta ha estat molt ben organitzada i deixant de banda el tipus i característiques (potser no del tot idònies per al meu peu), s'agraeix també que s'hagi cuidat molt la qüestió de la informació: us asseguro que mitjançant l'enviament de missatges electrònics, piulades al Twitter, el Facebook, etc. ens han mantingut al corrent de tot el que s'anava succeint. Com dic en aquests casos, moltes altres curses n'haurien de prendre bona nota i estic més que convençut que fins i tot, fent pagar una inscripció raonable, la gent hi continuaria anant-hi, sempre i quan es mantingués aquest alt nivell de qualitat. Ara bé, crec que han posat el llistó molt alt que superar-lo per a properes edicions sembla força complicat.

M'oblidava, el meu temps va ser aproximadament de 2h:05' i això em porta a una conclusió: no és que em sobrin quilòmetres (com deia abans, potser no em ve d'un o dos més del que veina fent fins ara) però sí temps: i és que córrer durant més de dues hores sí que se m'acaba fent pesat. Solucions? o curses més curtes, o de menys desnivell o corro més ràpid. I per descomptat, la primera i segona opció són més factibles que la tercera.

Curt i ras, felicitats, enhorabona i moltes gràcies. Fins la propera.

Continuem "punktrailejant" ...

D'aquí dos dies, aquest proper dissabte, i com no tenim res a celebrar malgrat ser un dia festiu al calendari, continuaré la meva recerca per trobar el cuc de les curses -ja vaig dir en l'anterior escrit que crec que vaig pel bon camí. I quina millor manera de garantir un bon resultat que participant en una altra cursa Punk Trail, en concret a la primera edició de la del Pont de Vilomara i Rocafort. Jo no us descriure ara les virtuts (i diria que cap defecte) d'aquestes curses que com bolets, s'estan escampant per la comarca del Bages i els voltants (desconec si se'n fan més a cap altra comarca) perquè ja ho he fet en altres escrits (i no em vull fer pesat) i també, i sobretot, perquè altres ho fan millor que jo. En aquest sentit, de nou em remeto al "blogmaldito" d'en David perquè a dia d'avui, la seva darrera entrada és un fantàstic decàleg del que és realment una Punk Trail. Us el recomano tant sí com no per si voleu tenir una idea bastant aproximada de l'esperit amb què s'organitzen aquestes curses. I malgrat que no totes les que s'han fet (i se'n faran) no tenen perquè estar tallades amb les mateixes mides, sí responen a uns mateixos patrons. Així, i recollint un comentari, a mode de nocions bàsiques, que sobre aquesta cursa he trobat al seu Facebook, es pot resumir com segueix:

1. Les punktrail són GRATUÏTES. Si hi ha quelcom a la venda, és de compra voluntària i ha d'ajudar a pagar les despeses que genera la cursa. Una punktrail mai es fa per fer diners i no té cap ànim de lucre.
2. Les punktrail són SOLIDÀRIES i per això és important portar menjar per al banc d'aliments.
3. Les punktrails són DURES. Es procura organitzar més d'un recorregut per satisfer les necessitats de tothom. Però ha de quedar clar que els recorreguts són bastant exigents: corriols, pujades i baixades tècniques ... No deixen ningú indiferent.
4. Les punktrails NO SÒN COMPETITIVES. No hi ha dorsals, ni classificació, ni control dels temps ... S'hi corre pel plaer de córrer i perquè es pot fer. Per a res més.
5. Per a un punktrailer el tercer temps és molt important. Petar la xerrada a l'arribada amb els companys, tot prenent una BUTIFARRA, una cervesa o una beguda isotònica, es fa del tot imprescindible.

 

Per descomptat que haurem de seguir fil per randa aquests punts tan bàsics, alhora que també l'anterior decàleg citat, si volem passar-nos-bé sense que el recorregut que fem (sigui quin sigui) no se'ns acabi ennuegant i ens duguem una mala impressió d'una cursa que té, a priori, tots els elements perquè tothom se'n vagi amb un bon somriure. En el meu cas ja m'hi vaig inscriure res més acabar la Punk Trail de Calaf de principis de setembre i la meva intenció inicial va ser la de fer la distància més curta (poc més de 10 km.). Després em vaig anar animant a mi mateix i se'm va passar pel cap seriosament d'ampliar-la fins als 15 km. però ara no ho tinc tant clar perquè potser em voldré reservar per a la cursa del diumenge 20, a Rellinars (aquí si que no hi ha opció de triar entre més d'una distància). La sort d'aquestes proves és que un pot canviar d'opinió a mig recorregut, depenent de si un se sent més valent o vol ser prudent i conservador. Per descomptat ja vaig descartar d'entrada els dos altres recorreguts més llargs (de 23 km. i 44 km.). El peu i sobretot el cap, no m'ho permetrien.

Després que hagi fet la cursa ja us donaré més detalls de com ha anat i com ve sent habitual, també la meva valoració. Però ja us avenço que tan sols per la informació que s'ha anat rebent periòdicament, amb els tracks dels recorreguts, el briefing i altres missatges de recordatori de qüestions vàries, moltes altres curses n'haurien de prendre bona nota. No és que li volgui donar una nota d'exclusivitat, faltaria mes, però aquesta -i per extensió la resta de Punk Trails- és una d'aquelles curses on es veu de forma molt clara que està organitzada per corredors que gaudeixen corrent i pensada per a corredors que també procuren fer-ho gambada rere gambada. Per tant, no ens sabrà gens greu suar l'esmorzar que ens haurem cruspit abans.

Octubre: amb una no n'hi ha prou

Encetem el mes d'octubre i crec que estic en bona disposició de seguir recuperant les ganes -el cuc de què he parlat uns quants cops- per continuar participant en curses populars. De fet, és a partir d'aquesta època que el calendari comença a fer més goig, després de deixar enrere l'estiu, inclòs un setembre que acostuma a arrossegar ressaca de la calor estival. A partir d'ara caldrà començar a pensar en el canvi d'armari i això inclou també la roba esportiva d'anar a córrer. Però no ens desviem del tema que ens ha portat aquí i reprenguem-ne el fil: he passat de dubtar fa un temps de si continuaria fent curses a venir d'un setembre en què n'he fet dues -i content que n'estic- i continuar amb un octubre que com us apunto tot seguit, seguirà la mateixa línia, si no hi ha cap imprevist. Això és un bon senyal perquè vol dir que he tornat a interessar-me per les curses, he consultat calendaris, webs vàries, etc. amb la finalitat de trobar-ne alguna que em fes el pes, d'acord amb els criteris que us detallava en l'anterior escrit a aquest. I a fe de Déu que n'he trobat unes quantes d'aquelles que valen molt la pena -en un sentit global- tot i que totes poden coixejar d'un peu o altre. I és que trobar la quadratura del cercle, per molt que ens entossudim, és una quimera.

A continuació us deixo la llista de les curses que per aquest octubre m'han semblat més interessants, algunes de conegudes i altres que encara no he fet. Les columnes de la taula corresponen als indicadors en què em fixaré més i per descomptat, ni els teniu perquè compatir (p. ex. no us obligaré a desplaçar-vos-hi des de Manresa ni perquè visitar els meus parents) i ni tan sols estar-hi d'acord. Però són els meus i els que utilitzaré per fer les tries futures. Fixeu-vos en aquest cas com hi ha dues curses marcades en color i que són les que he decidit d'inscriure-m'hi: la Punk Trail del Pont de Vilomara i la de muntanya de Rellinars (una troballa de fa uns dies i de fet, la d'enguany serà la primer edició).

De la primera ja us en vaig parlar després de fer la Punk Trail de Calaf i estic convençut que serà tot un èxit: quatre itineraris a escollir, avituallaments, gratuïta ... què més es pot demanar? doncs col·laborar-hi comprant la samarreta i/o portant menjant per al banc d'aliments. Dubto de si finalment triaré el recorregut "curt" (de gairebé 15 km.) o el més curt encara (poc més de 10 km.). En un principi havia optat per la primera i agafar-m'ho amb calma però com el cap de setmana següent tinc intenció de córrer a Rellinars, potser que em reservi una mica. Si us fixeu a la taula, totes dues curses tenen una relació distància-preu inferior a l'euro per quilòmetre (i per descomtat la del Pont), són a prop de Manresa, manifesten als seus reglaments el seu tarannà solidari i presenten uns desnivells d'aquells que poden fer una mica de "pupa". Deixarem per a més endavant l'ocasió d'aprofitar la cursa per fer altres activitats i passar la resta del dia fora.

Ja us publicaré quan sigui el moment les cròniques d'aquestes dues curses. Estigueu-ne al cas.

Després dels panellets ... què?

Primer dia de novembre i encara he de menjar panellets, on s'és vist això? Siguin els que siguin els que acabi engrapant entre avui i els propers dies, haurem de pensar en què fer aquest penúltim mes de l'any per rebaixar els seus efectes corporals i que aquests no se m'acumulin a la cintura. No hi ha res que m'emprenyi més que haver de canviar de pantalons -amb la mandra que em fa comprar roba- no tant per vells sinó per l'augment de la talla. Però per evitar això, aquest novembre ens ofereix unes quantes opcions força interessants, tant a peu com en BTT, tot i que també tinc molt clar que amb un parell de caps de setmana que m'hi dediqui em donaré per prou satisfet. Així doncs, i després de fer una ullada al calendari, les proves que més m'han cridat l'atenció són les que us detallo tot seguit:

• Cursa que faré: com ja comença a ser habitual ho dic en singular perquè només en tinc clara de una, que és la Navarclina (diumenge 18). Com del seu nom es deu deduir es fa a la vila de Navarcles, força a prop de Manresa i és una prova que s'ajusta al que busco: 10 km. predomini de pista, amb desnivell però alhora assumible, amb no molta gent i un preu raonable. I m'imagino que la cosa deu haver anat millorant força d'ençà la primera edició (la d'enguany serà la 4ª) ja què s'ha passat de gairebé 70 corredors a més de 300. Per tant, si no hi ha cap imprevist, contribuirem a seguir en aquesta evolució.

• Curses que em rumiaré: tenim dues que es fan el mateix dia (diumenge 11) i serà allò de caixa o faixa, una o altra: primera, la marxa ciclista Berga-Santpedor, de 55 km. més els que haguem d'afegir-hi per arribar després a Manresa (total: uns 65 ). Ja la vam fer el 2010 i l'experiència va ser força bona però el que passa enguany és que el preu se m'enfilarà fins els 23€ (per la maleïda assegurança). Si en canvi busco una opció totalment diferent en tot, tenim de nou la cursa de Manlleu, "Córrer per córrer" que ja vaig fer l'any passat i que a més d'endur-me una molt bona impressió per la seva bona organització, és gratuïta o a un preu molt més baix (3€). I pel que he vist al web crec que el circuit és diferent.

• Curses que no faré: en primer lloc, de nou tenim la Cursa del Pont de Vilomara (diumenge 4) per un cop més, em perdré. Al seu moment ja vaig dir que alguna cosa ha de tenir aquesta prova perquè encara no hi hagi anat, oimés quan només sento bones paraules. Acabo de comprovar el llistat d'inscripcions i ja s'ha arribat als 600 (potser per mi un pèl massa) i pel que he llegit en un fòrum hi haurà gent de la talla d'en Pol Guillem i del mateix Reyes Estévez. Sembla ser que per qualitat, no quedarà. Per tant, i en la modèstia que en mi és innata, m'abstindré d'anar-hi no sigui que els acabi fent ombra. Una segona opció interessant seria la Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell (diumenge 18) que ja vam fer el 2009, quan encara estàvem en un bon nivell de forma (temps ere temps!) i tot i que el recorregut ha canviat per afegir-hi més pista en detriment de l'asfalt, la volta a l'estany està garantida. Llàstima que coincideixi amb la Navarclina. I per acabar dues curses més que deuen ser molt semblants: la de Rajadell del circuit ARCS - Anbaso (que ja conec de l'any passat) i una "troballa" que he fet, la Trail Running d'Arbeca. El que passa és que bé sigui per un motiu (distància, duresa) o un altre (llunyania des de Manresa), tenen molts números que no en faci cap de les dues.

I per acabar, us deixo els enllaços a les entrades de les meves participacions anteriors a les curses que he citat abans, així com a d'altres en què en parlava. Són uns quants.

• La Berga-Santpedor (2010).
• La cursa "Córrer per córrer" de Manlleu (2011).
• La cursa Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell (2009).
• Comentari sobre la cursa de Navarcles (2009).
• Sengles comentaris de la cursa del Pont de Vilomara (2010 i 2011).
• La cursa de Rajadell (2011).

Sobre la Cursa del Pont de Vilomara

Aquest passat diumenge va tenir lloc al municipi bagenc -ben bé a tocar de Manresa- la sisena edició de la Cursa del Pont de Vilomara i Rocafort (sí, ja ho sé, un nom de municipi massa llarg, mal que els pesi als veïns "rocafortins"). Es tracta d'una d'aquelles curses que en pocs anys ha pujat com l'escuma -de fet, igual que la de Manresa de fa uns quants dies- i això demostraria que les coses es fan ben fetes des de l'inici. Òbviament, no hauríem de descartar tampoc el que ja s'ha comentat més d'un cop en aquest bloc sobre el creixement i expansió de les curses populars arreu, amb la qual cosa el context també hi ajuda. Però el que està clar és que la gent no és ximple i no compto que hi anés a fer una cursa si sabés abans que les edicions anteriors no han estat ben organitzades -pel motiu que fos. Els fòrums per Internet en van plens i de ben segur que el boca-orella és la millor eina de promoció d'una cursa, la més eficient, barata, ràpida, etc. I tant sigui per parlar-ne bé com malament.

En el meu cas, però, si seguiu el bloc ja sabreu que aquesta cursa no em fa ni fred ni calor. I no em demaneu el motiu perquè, sincerament, no sabria què respondre. Potser és que d'entrada el poble en si mateix no m'atreu gens, tot i estar a tocar una zona que de tant en tant recorro amb la BTT quan m'endinso pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac; potser quan al seu moment em vaig plantejar de fer es va suspendre i va canviar de dia (i això que encara no havia començat a participar en curses populars); potser perquè en alguna altra ocasió no m'ha anat bé de ser-hi (suposo que algun compromís familiar); etc. I enguany el motiu és que com aquest passat més d'octubre ja havia fet dues curses abans vaig preferir descansar i canviar una mica el xip, oimés després de la decebedora actuació a Mollerussa. I això que ho tindria molt bé per participar-hi ja que si em sentís valent m'hi podria acostar des de casa com si fos una sessió d'entrenament (un pèl llarg, això sí). Sigui com sigui, aquesta cursa encara no forma part del meu historial però no descarto incloure-la en propers anys (espero que abans que se m'acabin les piles).

Si consulteu alguns fòrums per la Web, veureu que els comentaris són ben elogiosos i que els 12€ (amb xip propi) que valia la seva inscripció d'enguany (per mi un pèl cara) valen la pena. L'organització sembla que funciona molt bé, no es fan cues per a res -i això que aquest diumenge hi van córrer més de 600 persones- catifes a la sortida i a mitja cursa, servei de massatges i de guarderia per als nens i també val la pena destacar que als darrers anys s'han desmarcat de la típica samarreta de regal que al final, de tantes que en tenim no en sabem què fer; així, aquesta any tocava un paravent però ja abans havien regalat un rellotge i unes malles llargues. Com he pogut llegir en un comentari, al pas que van sembla que aquesta cursa esdevindrà un clàssic del calendari i que així que s'obri el període de les inscripcions, s'ompliran al cap de pocs dies. Temps al temps.

Per acabar, unes quantes dades de la participació que ha tingut en aquests sis anys: 203 (any 2006), 400 (2007), 258 (2008), 438 (2009), 534 (2010) i 628 (2011). Ja veurem el 2012 amb quants corredors han de tancar les inscripcions però esperem pel bé de la cursa que la cosa no surti de mare. Val a dir que al 2007 va canviar de dia per la mort de qui aleshores era l'alcalde de la vila -Evaristo de la Torre- fet pel qual l'any següent canvià de nom. I un aclariment: la baixada d'assistència del 2008 va ser perquè just aquell dia va ploure molt, tant que l'organització va haver de modificar el recorregut previst i escurçar-lo fins els 7,5 km.

I perquè veieu que encara que no hagi fet mai aquesta cursa, sempre la tinc present al meu cap, us deixo l'enllaç de l'any passat quan ja en parlava.

La cursa "maleïda" del Pont de Vilomara

Aquest diumenge, darrer dia de mes, se celebra a les nostres contrades (em refereixo al Bages) una de les curses que sembla tenir més èxit en el poc temps que porta en el calendari català. Es tracta de la cursa del Pont de Vilomara (i Rocafort) que farà enguany la seva 5ª edició. Ja he dit més d'un cop que per mi es tracta d'una cursa "maleïda" ja que per un motiu o altre no l'he pogut fer i de moment, la cosa romandrà de la mateixa manera. Després de la mitja marató de Mollerussa vaig decidir descansar unes quantes setmanes i de moment, i encara que sembli mentida, m'estic fent cas de mi mateix!! Això no vol dir que no faci absolutament res però això ja ho explicaré en un altre post. Centrem-nos ara i aquí, en aquesta cursa en concret i parlem-ne de diverses qüestions que com veureu tot seguit, tenen una perspectiva positiva:

• Primera, dir que el fil obert per parlar-ne al fòrum dels Corredors.cat deu ser dels que més entrades té en aquest moment, la qual cosa ja ens pot donar una idea força fiable de la bona acceptació de la cursa entre la gent.
• Segona, tot i no haver-hi anat a cap de les 4 anteriors curses, les referències que en tinc i de diferents fonts coincideixen en la bona organització i en la satisfacció general que hi ha entre els corredors, tant de la logística prèvia, del recorregut de la cursa, com també dels serveis posteriors. En aquest sentit, en destaca un que no compto sigui gaire habitual de trobar en altres curses i és el servei de ludoteca o guarderia (i que suposo aviat hauré de començar a mirar).
• Tercera, també hi ha curses de promoció per nens i nenes la qual cosa de ben segur ha de contribuir a donar un caliu més familiar i popular. Per tant, si els pares no saben què fer dels seus fills, tenen dues opcions: o bé a la ludoteca o bé posar-los a córrer.
  
• Quarta, de vegades he estat una mica crític amb el preu de la inscripció a certes curses, per considerar-lo car, bé d'entrada (p. ex. si es tracta d'una cursa novella) o bé per si després hi trobes que la relació qualitat-preu no és bona. En aquest cas diria que 14€ (11,5 si es té xip propi) és un pèl massa però potser no seria ben bé així si tornes cap a casa amb l'obsequi d'unes malles llargues (a l'hivern sempre van bé) i sabent també que 2€ de cada inscripció van destinats a un projecte de l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa. Hauràs suat la cansalada i de retruc també hauràs estat una mica més solidari.
• Cinquena, des del punt de vista tècnic, cal dir que el circuit té una mica de tot en combinar asfalt i pista, que potser no és el més idoni per fer millor marca en aquesta distància (no ho havia dit però la cursa és de 10 km.) i que tret d'algun tram curt de forta pujada la resta sembla que no presenta gaires dificultats afegides. Suposo que per alguns els hi pot semblar una mica "trenca-cames" (jo m'hi inclouria) però si s'està una mica en forma deu ser molt semblant a altres curses.
• Sisena, potser l'únic aspecte negatiu que trobo -com ja vaig dir quan parlava del tractament de la cartografia- és la manca d'informació del recorregut de la cursa i el seu perfil. Després de buscar-la no he estat capaç de trobar-la enlloc. Per tant, ens quedarem amb les ganes però això no treu que recomani a l'organització que tingui en compte aquest aspecte que, a més de no ser gens complicat de resoldre, afegiria un plus més de qualitat. I d'altra banda, com se suposa que el recorregut no ha de canviar del tot (o res) d'un any per a l'altre, encara més fàcil.
• Setena, sigui com sigui la cursa té tanta acceptació que les inscripcions (600) s'han cobert i no hi ha possibilitat d'inscriure's el mateix dia. Per tant, amb més raó per a mi de deixar-la per a l'any vinent. Perquè us en feu una idea del salt que ha fet, dir que al 2006 (1ª edició) hi van córrer 200 atletes i l'any següent la xifra ja es va doblar, mentre que l'any passat van creuar la meta 449. A més, a la d'enguany s'espera la presència d'atletes d'una certa volada com la Txell Calduch, Benito Ojeda, Xavi Llobet o el darrer guanyador, en Mohamed ben Aissa.
• Vuitena, pocs anys que té de vida aquesta cursa i això no ha evitat que el seu breu historial sigui un pèl "accidentat"; així, l'any 2007 es va haver d'endarrerir un mes i mig per la mort de qui aleshores era l'alcalde del poble (Evaristo de la Torre) i d'aquí el nom de la cursa, mentre que l'any següent es va haver d'escurçar el recorregut a 7,5 km. per les condicions climatològiques (de fet, hi van participar "només" 258 corredors). I a veure si aquest diumenge plou perquè sembla que les previsions també hi apuntin.
  
• Novena, pel que fa al "Team", no em consta que cap dels seus quatre membres hi participin, bé per absència o bé per descans. Al seu moment se n'hi va parlar -el Frans era qui en tenia més ganes per allò de les curses infantils- però suposo que al final ho ha descartat. Per tant, no és per dir-ho però sense nosaltres aquesta cursa haurà perdut una mica (:D). Per cert, si mai acabem organitzant la que vam anomenar "Cursa de les Tines" (pels voltants de Rocafort) ja podeu donar per fet que començarà el declivi d'aquesta altra.
  
• I per últim, qui vagi que no es despisti perquè la nit del dissabte al diumenge hi ha canvi d'hora ja que a les 3:00 seran les 2:00. Però en el pitjor dels casos el que li pot passar a qui no se n'assabenti és que hagi d'esperar més estona per començar a córrer. Altrament dit, que podrà dormir una hora més. A aprofitar-ho!

Per cert, fixeu-vos que sense buscar-ho m'ha sortit un decàleg. Per acabar, i ja que l'he citada, potser us interessaria llegir aquesta entrada sobre la hipotètica Cursa de les Tines.

• Cursa de les Tines a Rocafort.