Si no hi ha res de nou, aquest diumenge participaré a la tercera prova d'aquest març, la qual cosa voldrà dir que haurà estat un mes bastant prolífic. Aprofitem-ho ara que el peu m'està donant una treva però no ho diguem gaire alt no sigui que s'ho repensi i em torni a fer la guitza. Fa un parell d'escrits, quan feia la reflexió sobre el meu retorn parcial als orígens del córrer, apuntava la possibilitat de descartar un tipus de curses i apostar per altres proves més ajustades a les meves actuals preferències, ergo, Punk Trails, curses familiars i barates i així com també caminades amb l'opció de fer-les corrent. De fet, recordeu que ja vaig encetar el mes amb la Transèquia Balsareny-Manresa. Doncs bé, en aquesta mateixa línia és previst que el proper diumenge acabi participant a la VI Marxa del Baix Segrià, al municipi lleidatà de La Granja d'Escarp i que vindria a substituir la que havia inclòs a la taula de curses d'ara fa unes setmanes, la caminada Apagafums de Navarcles. I ara potser us estareu demanant què redimonis se m'ha perdut en aquest poble del sud del Segrià, tocant l'Aragó, al costat de l'aiguabarreig dels rius Segre i Cinca i molt a prop de la vila de Mequinensa, que potser sona més. Doncs la resposta és molt senzilla: les meves arrels per part de mare en són originàries i per sort encara me'n queden unes quantes, d'arrels, en forma de cosins, tiets i una fillola (els Valero de tota la vida us poden donar referències nostres i també podeu demanar per la Rosita de Cal Guapetó, i no és conya). Per això per nosaltres sempre ha valgut la pena recórrer els 150 km. que ens separen, oimés quan són festes de guardar: Nadal, Setmana Santa, la festa major d'estiu, etc. I és clar, quan vam tenir coneixement d'aquesta Marxa, no ens ho vam pensar dues vegades: assegurar-nos que els parents ens continuaran rebent amb els braços oberts i fer la inscripció.
No conec aquesta prova d'altres edicions anteriors -tot i que l'any passat ja se'm va passar pel cap de fer-la- però crec que reuneix tots els ingredients per no perdre-me-la enguany: popular però tampoc molt minoritària (el 2013 van aplegar gairebé 500 persones), barata, amb molta informació publicada tant al seu Facebook com al bloc (i a més amb molta bona predisposició per complementar-la -ara els perfils dels recorreguts, ara els tracks- i per respondre les consultes gairebé al moment), amb la possibilitat d'escollir entre quatre recorreguts (7 km, 15, 19 i 23 km) que combinen pla i muntanya i també amb un servei de ludoteca per als més petits (el nostre Stanis, però, no en va voler sentir-ne a parlar i és més, el vaig haver de dissuadir de fer el recorregut més llarg: al final l'hem inscrit al curt). En aquest sentit, crec que aquesta és una bona oportunitat per plantejar-me seriosament el repte de fer una cursa amb un cert desnivell que superi la vintena de quilòmetres: si aneu als perfils comprovareu que si opto pel circuit negre, des del km. 2'5 fins el 12è caldrà salvar un desnivell d'uns 330 m. (de tocar el riu fins als peus del Montmaneu, tot i que no em queda clar si s'hi puja), amb l'avantatge que després el desnivell és gairebé tot de baixada. Per tant, si el perfil és correcte no sembla que sigui un recorregut excessivament dur, si més no pel que fa al desnivell.
D'altra banda, a aquestes alçades de la pel·lícula no enganyarem ningú dient que aquest poble sigui d'un gran interès turístic, que s'hagi de visitar tant sí com no per veure no sé quina església, monument, casc antic o altres elements per l'estil. No, traieu-vos-ho del cap perquè ni aquest ni la resta de pobles d'aquestes contrades no ho tenen això: han viscut i treballat sempre de i per a la fruita (pera, poma, cirera, préssec, etc.) i diguem que no han tingut temps per dedicar-se a cap altra cosa. Hi trobareu, això sí, diversos factors que fan d’aquesta una marxa d’allò més atractiva, però tal vegada, i com es diu en un paràgraf de la presentació del seu bloc, "el més destacable sigui la varietat, encant i bellesa dels paratges per on transcorre la ruta, començant per l'exuberància de vida de l’Aiguabarreig, les valls de Secà, amb l’aroma embriagadora del romer i el timó, l’omnipresent Montmeneu, al cim del qual podreu pujar per gaudir de les millors vistes de la comarca, i finalment, el delicat tapís de colors conformat pels arbres fruiters en floració". La Granja d'escarp és un poble com molts altres, que no destaca per res en especial, llevat de les seves extensions de camps de fruita que fan que a l'estiu la seva població es multipliqui per no sé quant, amb molt contingent immigratori estranger. Però com la sang deu tibar, un se'l mira amb uns altres ulls. De totes formes, si us ve de gust veure unes quantes pedres, a les afores hi ha les restes del monastir d'Escarp, que dóna al poble però que es troba en estat ruïnós (i curiosament pertany al municipi veí de Massalcoreig); i una mica més enllà, a mig camí entre La Granja i Seròs trobem el monastir d'Avinganya, que aquest sí es pot visitar.
Tot plegat, aquest diumenge tornarem a La Granja i aquest cop per córrer, també. I qui sap si a l'estiu ens hi quedarem més temps de l'habitual: m'ensumo que tota aquesta zona deu ser molt bona per fer rutes en BTT (això sí, abstingueu-vos els que fugiu de la calor, que allà en fa molta).
No conec aquesta prova d'altres edicions anteriors -tot i que l'any passat ja se'm va passar pel cap de fer-la- però crec que reuneix tots els ingredients per no perdre-me-la enguany: popular però tampoc molt minoritària (el 2013 van aplegar gairebé 500 persones), barata, amb molta informació publicada tant al seu Facebook com al bloc (i a més amb molta bona predisposició per complementar-la -ara els perfils dels recorreguts, ara els tracks- i per respondre les consultes gairebé al moment), amb la possibilitat d'escollir entre quatre recorreguts (7 km, 15, 19 i 23 km) que combinen pla i muntanya i també amb un servei de ludoteca per als més petits (el nostre Stanis, però, no en va voler sentir-ne a parlar i és més, el vaig haver de dissuadir de fer el recorregut més llarg: al final l'hem inscrit al curt). En aquest sentit, crec que aquesta és una bona oportunitat per plantejar-me seriosament el repte de fer una cursa amb un cert desnivell que superi la vintena de quilòmetres: si aneu als perfils comprovareu que si opto pel circuit negre, des del km. 2'5 fins el 12è caldrà salvar un desnivell d'uns 330 m. (de tocar el riu fins als peus del Montmaneu, tot i que no em queda clar si s'hi puja), amb l'avantatge que després el desnivell és gairebé tot de baixada. Per tant, si el perfil és correcte no sembla que sigui un recorregut excessivament dur, si més no pel que fa al desnivell.
D'altra banda, a aquestes alçades de la pel·lícula no enganyarem ningú dient que aquest poble sigui d'un gran interès turístic, que s'hagi de visitar tant sí com no per veure no sé quina església, monument, casc antic o altres elements per l'estil. No, traieu-vos-ho del cap perquè ni aquest ni la resta de pobles d'aquestes contrades no ho tenen això: han viscut i treballat sempre de i per a la fruita (pera, poma, cirera, préssec, etc.) i diguem que no han tingut temps per dedicar-se a cap altra cosa. Hi trobareu, això sí, diversos factors que fan d’aquesta una marxa d’allò més atractiva, però tal vegada, i com es diu en un paràgraf de la presentació del seu bloc, "el més destacable sigui la varietat, encant i bellesa dels paratges per on transcorre la ruta, començant per l'exuberància de vida de l’Aiguabarreig, les valls de Secà, amb l’aroma embriagadora del romer i el timó, l’omnipresent Montmeneu, al cim del qual podreu pujar per gaudir de les millors vistes de la comarca, i finalment, el delicat tapís de colors conformat pels arbres fruiters en floració". La Granja d'escarp és un poble com molts altres, que no destaca per res en especial, llevat de les seves extensions de camps de fruita que fan que a l'estiu la seva població es multipliqui per no sé quant, amb molt contingent immigratori estranger. Però com la sang deu tibar, un se'l mira amb uns altres ulls. De totes formes, si us ve de gust veure unes quantes pedres, a les afores hi ha les restes del monastir d'Escarp, que dóna al poble però que es troba en estat ruïnós (i curiosament pertany al municipi veí de Massalcoreig); i una mica més enllà, a mig camí entre La Granja i Seròs trobem el monastir d'Avinganya, que aquest sí es pot visitar.
Tot plegat, aquest diumenge tornarem a La Granja i aquest cop per córrer, també. I qui sap si a l'estiu ens hi quedarem més temps de l'habitual: m'ensumo que tota aquesta zona deu ser molt bona per fer rutes en BTT (això sí, abstingueu-vos els que fugiu de la calor, que allà en fa molta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada