Tornem a Sallent, la "mare" de les Punk Trails

Fa temps que no feia una entrada a mode de crònica prèvia de la propera cursa. I no penseu que si ara la faig és perquè disposi de més temps que abans, ans el contrari. La qüestió és que tot el que sigui aportar un granet de sorra a la promoció de les curses Punk Trail serà poc i sempre en podrem fer més. A més, en aquest cas concret crec que hi ha una qüestió que s'ha de valorar encara més perquè es tracta de la prova que es farà aquest proper diumenge a Sallent. I si ho recordeu bé, i com es dedueix del que dic al títol, aquesta va ser la primera Punk que es va organitzar, ara farà dos anys (aquí podeu llegir la meva crònica). I ja sabeu que després el virus s'ha escampat i que sembla no tenir aturador ja que se n'han fet unes quantes més a altres viles del Bages, i encara en vindran més aquest any. Desconec si el virus és, hores d'ara, estrictament comarcal o ja s'ha escampat per altres contrades (a banda de la de Calaf, a l'Anoia) però si fos així, aquí tindríem un motiu més per sentir-nos orgullosos de ser bagencs, de com som capaços de crear i fer créixer un tipus de cursa que com més va, més gent hi vol participar. Per descomptat que en això hi deu ajudar el fet que siguin gratuïtes -ja sabeu què n'opino del tema dels preus de les curses populars- i que la gent, que tampoc és ximple, acaba valorant molt això, oimés si després troba que la relació qualitat/preu (per dir-ho d'una manera) és molt bona. És a dir, no perquè siguin gratuïtes després aquestes curses han de ser un desori, ni molt menys.

D'altra banda, crec que en l'èxit de les Punk Trail hi tenen molt a veure dues qüestions més: primera, el seu marcat caràcter solidari amb la gent que les està passant més magres avui dia -i cada cop n'hi ha més- fa despertar la vena dels que estem una mica millor i qui més qui menys, tothom hi aporta el que pot (en aquests casos en forma de menjar per als bancs d'aliments). Us asseguro que fa goig després veure les fotos de la quantitat de tones que s'aconsegueix reunir amb motiu d'aquestes curses. Ja només per això val la pena acostar-s'hi i deixar una bossa de menjar, i si després et brinden l'oportunitat de córrer, encara millor. I la segona qüestió es refereix al fet que en ser curses sense classificació oficial ni un control del temps, la gent se les pot agafar amb un altre esperit, no tant competitiu ni "seriós" com segurament ho faria si es tractés d'una cursa més "normal". Com deia en l'escrit anterior sobre el meu retorn parcial als meus orígens com a corredor popular, aquestes curses són ideals per continuar gaudint del que s'ha estat fent, que és córrer, sense haver d'estar pendent del rellotge, de si es rebaixa un temps anterior, etc. Allò que hom anomena una obsessió compulsiva per les marques o "marquitis". En aquestes tu surts amb la resta de col·legues i després vas al teu ritme, sense haver de patir per si perdo no sé quina referència, per si m'avança tothom i altres ximpleries d'aquest estil. I el que ha de ser obligat: aturar-se a tots els punts d'avituallament (sempre hi trobareu alguna sorpresa i animació garantida) i després no tenir pressa per continuar la marxa.

Doncs bé, fet aquest preàmbul, i com us deia al principi, aquest diumenge toca la tercera edició de la que es pot considerar la "mare" de totes les Punk Trails que han vingut després (Calaf, Salelles, Fonollosa, Manresa, el Pont de Vilomara, Castellbell i el Vilar i no sé ara mateix si me'n deixo alguna). I la prova més fefaent de l'èxit que estant tenint és que les inscripcions a Sallent es van obrir i tancar al mateix dia (diumenge 2 de març). I això que no parlem pas de poques sinó que crec que ens movem en unes 400. És a dir, la gent no és ximple i sap valorar allò que realment és bo. Per cert, fixeu-vos com en el fons tant se'ns fot les característiques tècniques més "clàssiques" d'una cursa perquè a banda de saber que hi haurà dos recorreguts, un de curt (ui, ui, ui …) i un de més llarg (uf, uf, uf …), i que tindran dues hores de sortida diferents, no se sap res més: ni la distància, ni el recorregut, ni el pendent. Sorpresa, sorpresa … El que dèiem, volem córrer sense haver de pensar en res més que no sigui gaudir i la diversió que hi trobarem.

Per últim i per acabar aquesta prèvia, l'organització d'aquesta Punk s'està sortint i ens està deixant a tothom amb un pam de nassos amb tot el que està previst que es faci i es sortegi entre els participants; si entreu al seu Facebook no hi ha dia que no hi trobeu novetats, i a data d'avui, i pel cap baix, aquí us deixo un llistat dels regals en forma de packs de dues inscripcions a altres curses de la comarca: dues a la de 10 km. de Sallent (aquesta la desconec), al Cros de Sant Jordi de Navàs, al Cros de l'1 de maig d'Artés, a la de les Barraques de Vinya (Viladordis) i dues més per a la Cursa nocturna dels Matiners d'Avinyó (més sopar). I la cirereta del pastís, al final de tot, concert dels S'Temple Bar. Si amb tot això encara hi ha algú que no s'ho acabi de passar bé, que s'ho faci mirar perquè és de psiquiàtric. Per cert, i abans que se m'oblidi: com hi ha gent que escriu millor que jo i fa unes "disseccions" molt bones de les curses, aquí us deixo l'enllaç al blogmaldito, sobre el decàleg del que ha de ser un bon punk-trailer.