Corriols de Guardiola: molt bona estrena

El passat diumenge vam participar a la primera edició de la cursa dels Corriols de Sant Salvador de Guardiola, molt a prop de Manresa. I com ja intuíem després d'haver fet uns dies abans el reconeixement del circuit i veure la xifra de corredors inscrits que s'anava publicant al Facebook, va ser un gran èxit o com diu el títol de l'entrada, una gran estrena en un calendari de curses cada cop més atapeït, fet que de ben segur esperonarà l'organització a fer-ne una segona edició l'any vinent. I a més, i com si estiguéssim tocats per una vareta màgica, la pluja que no va deixar de caure en tot el dissabte es va prendre un respir i ens va respectar (a canvi, però, de deixar un circuit força relliscós en alguns dels seus trams). Amb aquestes, m'hi presento de nou amb el meu nebot "putatiu", l'Octavi, qui cada cop s'hi està aficionant més, oimés si els resultats donen fe d'una millora fefaent (va quedar en la posició núm. 34 d'un total de 182 corredors i amb un temps inferior als 54'). És allò que diuen del tresor de la joventut divina, amb els seus 19 anyets. A més, em trobo també amb una de les potes del cada més mort que viu "Team", en Xavier, i amb uns quants col·legues més, amics i coneguts (en Quim, Sergi, Mariano, una petita representació dels Runners and Walkers, amb el David al capdavant, etc.). És una de les coses bones que tenen les curses populars no gaire multitudinàries, que contribueixen a establir relacions amb gent amb qui, tard o d'hora, acabes coincidint en més d'una.

Però anem al gra i com li va deixar anar un escriptor que ja és mort a la Mercedes Milà, "aquí hemos venido a hablar de mi libro". Poc abans d'arribar a Sant Salvador de Guardiola ens comença a ploure amb una certa intensitat i ni jo ni l'Octavi les tenim totes. Fins i tot, se'ns passa pel cap de deixar-ho estar i anar a un bar per fer un bon esmorzar. Però per sort, és recollir el dorsal i obrir-se el cel. La cursa comença amb uns 10' de retard perquè els organitzadors estan esperant que arribi la confirmació que el circuit és transitable i que no hi ha cap tram de perill. Un punt més a favor! En això que ens donen la sortida i com sempre em poso al final del grup per no destorbar gaire als que van més ràpids que jo (la majoria). L'Octavi i el Xavi van cadascú a la seva i jo tinc molt clar que no els puc seguir, un per joventut i l'altre perquè acostumat com està a triatlons, està a uns quants esgraons per sobre meu. Però jo vaig a la meva i m'ajunto amb el Sergi que m'explica fa de llebre del seu cunyat, qui s'estrena en aquesta cursa (per cert, de tant alt que és una magnífica referència a seguir perquè segur que no el perds de vista en cap de moment).

Amb el recorregut més o menys retingut al cap de la jornada prèvia de reconeixement anem fent i al poc de començar es forma un tap impressionant -és el que té molta gent de cop per un corriol estret i relliscós- però com ens ho agafem a broma, aprofitem per veure els primers bolets de la temporada. Al cap i a la fi, qui vulgui guanyar la cursa que sortí dels primers i ben ràpid i la resta en gaudirem més perquè estarem més estona corrent. El recorregut no és gaire còmode o millor dit, és més dur per mi ara que abans, quan estava en millor forma, però el fet que hi hagi trams bastant enfangats et fa anar més lent, tant a les pujades (però no ens enganyem, sense fang tampoc aniria gaire més ràpid) i sobretot a les baixades. Sens dubte que el fet de veure un parell de corredors queient davant teu en dos punts diferents del recorregut suposo que et fa ser més conservador. No val la pena arriscar-hi la pell per no res. Sóc conscient que el meu ritme és un pèl més lent que el dia del reconeixement però no m'amoïna gaire i de fet, ni porto rellotge per controlar el temps: tant se val arribar en una o altra la posició i sí gaudir de la cursa amb la dosi justa de cansament. Amb aquesta mentalitat enfilo el darrer quilòmetre conscient que m'espera la baixada pels carrers de la vila, i com encara em queden forces (potser he anat massa relaxat) premo el gas i avanço un grapat de corredors. No he estat mai gaire partidari de fer això però com em sentia bé i creia que calia aprofitar la baixada, doncs que no es digui ...

Tot plegat, un temps final d'1h:09' (dos minuts més que al reconeixement) i ocupant la posició núm. 132 d'un total de 185 corredors. Ergo, cap meravella però qui fa el que pot sense haver de patir més del necessari, no està obligat a res. Això sí, satisfet i content perquè la matinal dominical ha estat molt bona. I per celebrar-ho, un bon esmorzar i comentar la jugada amb els companys de patiments. En definitiva, aquí us deixo una valoració de la cursa per si voleu fer-ne cas:

• Aspectes que m'han agradat: com ja he dit ha estat una molt bona cursa en el seu conjunt i en tots els seus detalls i per tant, ha tingut una encara millor estrena. La informació disponible al web és molt detallada i ajustada al que crec que ha d'haver-hi, després d'haver participat en moltes més curses als darrers 4 anys. El recorregut és entretingut i apte per a tots els públics que estiguin en un mínim de forma, molt ben indicat i amb molt voluntariat repartit pels seus diferents punts. La logística molt ben resolta (recollida del dorsal, dutxes, esmorzar i sense problemes d'aparcament).  L'ambient també molt popular i amè en tot moment (es nota la implicació de la gent i de gent que hi entén) i un ampli recull de fotografies penjades al Facebook. I tot això a un preu de 10€ (n'hi ha de més barates però pel que estic veient la tendència és a un cert encariment). A més, també cal valorar dues iniciatives que no són gaire habituals: una, la jornada de reconeixement previ del circuit i la segona, l'enviament per correu electrònic d'una enquesta perquè fem arribar la nostra valoració.

• Aspectes que no m'han agradat: deu ser que tinc un ull clínic per trobar bones curses o que la gent que n'organitza una, de tant seguir aquest modest bloc, s'esmerça molt més per por que els deixi malament (ja, ja!!), o una simple casualitat. Vés a saber, el que és cert és que d'aquesta (i d'alguna altra més que ja he fet) no tinc cap punt a criticar. Altrament dit, la pròpia organització ha posat el llistó molt alt en la seva primera edició i esperem que de cara a les properes, aquest no decaigui.

Per acabar, us deixo una tercera foto (postcursa) on es veu el futur i el passat de les curses populars, esquerra i dreta respectivament, per descomptat.