dilluns, 15 d’octubre del 2012

Corriols de Guardiola: el reconeixement

Divendres, 12 d'octubre, res a celebrar llevat de dinar en companyia de dues Pilars i més parentela. Però per omplir l'estómac és preceptiu que abans el buidem, així que tant jo com l'Octavi ens apuntem a la molt bona iniciativa de l'organització de la Cursa dels Corriols de Sant Salvador de Guardiola de fer el reconeixement del circuit que haurem de tastar la setmana vinent. Suposo que en tractar-se de la primera edició d'una cursa és una estratègia eficaç per anar fent bullir l'olla i que la gent s'hi acabi animant. És clar que també podríem mirar-ho des de l'altre costat: qui faci aquest tast (gratuït) ja no té perquè venir després a la cursa oficial (pagant). Però vaja, no compto que això es doni en molts casos ni gaire sovint i més aviat, per l'ambient que hi vam veure, la gent que hi va s'ho agafa com una opció diferent de fer un entrenament en colla. Per tant, aplaudeixo aquesta iniciativa i animo que altres curses facin el mateix. I per suposat, en el cas d'aquesta de Guardiola, en ser la primera, allò que comença bé, ha d'acabar igual o millor. 


Ens presentem tots dos abans de les 9:00h i podem comprovar que no serem quatre gats sinó que hi ha tanta gent (o més) com en alguna que altra cursa on hi he participat (al final, una seixantena). Puc saludar amics i coneguts (en Sergi, David, Tòfol), l'Albert i el Jordi Miralda i coincidim també uns quants Runners and Walkers. L'organització ens explica com anirà la sortida, una mica el recorregut i apa, comencem a fer gambades. L'Octavi surt dels primers i ja no el tornaré a veure fins un cop dutxat i jo i el Sergi decidim d'anar plegats, de principi a fi. Em sembla que tan ell com jo hem trobat un bon companys a les curses perquè tots dos podem mantenir, si fa o no fa, el mateix ritme. Aviat ens adonem que el circuit no ens enganya i respon ben bé al seu nom perquè bona part ens fa passar per corriols, a més que haurem de patir una mica perquè no és gaire "còmode" ja que després d'una pujada segueix una baixada i a més, hi ha un parell o tres de pujadetes d'aquelles que un se les ha d'agafar amb calma i paciència. Però res que no es pugui fer caminant una estona que, sigui dit de passada, també va bé per veure algun que altre punt paisatgístic bastant maco. Mentre vaig corrent m'adono que potser aquesta no és el tipus de cursa més idoni per al meu peu ja que inclou algun tram de corriol per mi un pèl massa irregular i si plou el dia abans de la cursa, caldrà posar-hi els quatre ulls per les relliscades que puguin haver-hi.

Malgrat ser un entrenament, jo i el Sergi continuem amb un ritme sostingut (o sostingudament lent, com es vulgui), arriba un moment que el perdo perquè va un punt millor que jo però després l'enxampo de nou a pocs qms. del final. Després d'entrar de nou al poble enfilem el darrer tram d'asfalt i creuem la "meta" satisfets perquè, sens dubte, aquesta ha estat una millor desfilada que la que feien per la TV (on s'ha vist que el Rei d'un país saludi una cabra?). Tot plegat, una molt bona matinal, un bon entrenament, una bona iniciativa de l'organització i per descomptat, ja estic inscrit a la cursa. Ara a esperar uns dies per tornar-hi amb el convenciment que la cursa farà el ple. Si l'organització posa tantes ganes com en aquest reconeixement, l'èxit està més que assegurat.

Per acabar, us deixo un parell de fotografies de la jornada; a la segona ens podeu veure arribar a mi i el Sergi, tot dos cofois. Ens veurem d'aquí uns dies.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada