Mont-rodon: bones expectatives inicials

Com deia en aquesta entrada de fa un any, aleshores ja em vaig quedar amb les ganes de participar en aquesta cursa però si no hi ha res de molt greu que ho impedeixi, enguany sí crec que hi podré ser. Els típics virus hivernals, de moment, no han fet acte de presència per casa nostra i encara que per al cap de setmana es preveu un canvi de temps respecte el que estem tenint aquests dies (una mena d'"estiuet"), amb baixada brusca i general de temperatures i vent, molt malament haurien d'anar les coses per perdre'm, un cop més, l'opció de participar en una cursa que tot i la seva joventut (la del diumenge serà la 6ª edició), en tinc molt bones referències. Es tracta d'una cursa que crec s'ajusta bastant bé al que busco, semblant a algunes de les meves darreres i que pel he vist i tinc entès, potser s'ha endurit una mica respecte altres anys, si més no en distància, ja que ha passat de poc menys de 12 km. a uns 13,5. Molt em temo, però, que el canvi de recorregut que d'això se n'hagi derivat també ha suposat un enduriment en altres aspectes (p. ex. el desnivell acumulat i el tipus de ferm predominant). Reprodueixo tot seguit un text extret del web de Corremonts i que en pot donar fe: "Enguany la cursa arriba amb moltes novetats interessants i amb un recorregut que no deixarà indiferent ningú per la seva duresa i bellesa. Abunden els corriols, les zones tècniques, les pujades exigents... A l'arribada a Mont-rodon, si esteu en tots els sentits disponibles després de la pujada que haureu fet i les presses us ho permeten, no us podeu perdre-us un parell de detalls importants: el test de pedra que la Unió Excursionista de Matadepera va fer a l'alzina, que testimoni de totes les edicions de la cursa, constitueix una rotonda natural a la pista, i l'estelada de gairebé 3x5 metres que des d'ahir dissabte oneja i que és visible des de molts punts del Vallès". Doncs bé, si arribat el moment em veig amb forces i esma m'hi aturaré i em fixaré en aquests dos detalls.

Després de veure'n el recorregut i perfil arribo a la conclusió que no serà una cursa còmoda, tot i que això també depèn de com s'ho prengui un d'entrada. Hi ha uns quants trams de pujada fins passat el 10è km. que ens han d'enfilar des dels 445 m. fins els 750. La sort és que els dos darrers quilòmetres són de baixada fins el final i aquí podrem aprofitar per "volar" amb les poques forces que de ben segur, tinguem a la recàmera. A banda d'això, és d'esperar que la suada que haurem d'esmerçar sigui compensada per la bellesa de l'indret i les vistes que poguem tenir de tota la zona del Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac. De totes formes, una de les coses que més s'han de valorar d'aquesta cursa és que si feu una ullada al seu reglament, el darrer punt especifica que per motius tècnics no es faran inscripcions el mateix dia de la cursa -la qual cosa em sembla perfecta- però que qui vulgui córrer podrà fer-ho, tot i que sense dorsal (faltaria més!). Això encara m'agrada més, a qui no li importi no sortir a la classificació aquesta és una molt bona opció i de fet, la gent que com jo hi vulgui anar no tindrà més remei que acollir-se a aquesta opció perquè a data d'avui, les inscripcions ja s'han tancat. És ben bé que qui no corra, vola! Això vol dir que han omplert les 500 que s'havien posat de topall, reflex de la bona fama que deu tenir aquesta cursa.

Així doncs, espero que l'organització no em miri malament quan em vegi sense dorsal (ni tan sols em prendré la molèstia de "fabricar-me" el meu de propi) i des d'aquesta plataforma ja els asseguro que seré del tot coherent amb el fet de no haver pagat inscripció. I això vol dir dues coses: primera, portaré les meves pròpies provisions i fins i tot tindré l'oportunitat d'estrenar una mena d'ampolla anatòmica d'aigua que fa poc em vaig comprar; i segona, en lloc de pagar per la inscripció destinaré els calès en menjar per al banc d'aliments de Caritas, tal i com es demana també en un dels punts del reglament, a canvi de no haver apujat el seu preu. Un altre punt a favor de l'organització de la cursa, mostrant aquest vessant solidari amb la gent més necessitada.

Tot plegat, espero no fallar aquest diumenge i ser a Matadepera. Tinc ganes de fer aquesta cursa i per descomptat, explicar-vos després la crònica. Llàstima que no m'agradi el golf perquè potser després m'hi hagués quedat a fer uns quants forats, aprofitant que molt a prop hi ha el Club de Golf La Mola.