dijous, 25 d’abril del 2013

Navàs: bon Cros, cursa discreta

El passat dissabte tarda va ser el torn de participar al Cros de Sant Jordi de Navàs, una cursa que s'ajusta bastant bé als criteris que estic buscant darrerament, quant a distància, perfil, ferm, nivell d'exigència, caliu i relació qualitat-preu. Val a dir que aquesta ja la coneixia mínimament per haver estat al 2011 (i no oblidem que el 2009 hi van ser el Frans i el Xavi i jo com a mer espectador) i per tant, i sabent que el seu recorregut no havia canviat, era conscient que no seria una cursa del tot plàcida, malgrat que tampoc molt dura. En general, i com després detallaré, és una cursa que està bastant bé tot i que tinc la impressió que potser s'hagi estancat una mica -la qual cosa no és dolenta en si mateixa-, si més no si ens fixem en el nombre final de corredors classificats en les seves sis edicions, passant de poc més de 300 a baixar fins a quasi fregar els 200; de fet la d'enguany ha estat la més reduïda amb 214. Ha de quedar molt clar que a mi això ja m'està bé i que fugint de les multituds, no seré jo el primer a destacar aquest aspecte per sobre uns altres (ans el contrari). Ara bé, tenint en compte que segons el reglament, el topall estava posat en 400 inscripcions, potser sí que hi ha quelcom que no acaba de rutllar. Però no ens avancem perquè després ja tindrem temps de fer-ne una valoració més detallada.

A tot això, em presento a Navàs acompanyat de la família però sabent que no s'hi podran quedar i per tant, que em quedaré sense foto d'arribada amb l'Stanis. Em trobo uns quants coneguts (la Rosa María, el Pep, en Ferran) i també un parell de desconeguts que em reconeixen per aquest bloc i que se'n declaren seguidors (us ben asseguro que quan m'ho deien no els estava creixent el nas). Tots ens queixem d'una o altra cosa (qui no té un all, té una ceba) però coincidim que estaríem millor al sofà (dissabte tarda) no fent res que corrent. Però com hem vingut amb aquest propòsit, les penes couen menys si venen acompanyades d'un fantàstic dia: sol, temperatura agradable i una mica de vent per suavitzar la possible sensació de calor que poguem tenir al llarg de la cursa. A l'escalfament previ em topo carrer amunt, carrer avall, amb qui serà el guanyador de la prova -en Jaume Leiva- i ja només de veure'l m'adono de la gran distància que hi ha entre ell i uns pocs més i la gran massa de corredors populars anònims. Però aquí comparteixo una de tantes encertades reflexions publicades al "Blog Maldito" com és que "el corredor no es el amo de una carrera, pero sin él no existiría". Per tant, alegrem-nos-en del nostre paper perquè sense la nostra mediocritat no hi haurien cracks com aquest. Val a dir que després tornaria a coincidir amb ell a la dutxa però ho deixo aquí i no m'esplaio més per no donar pas a errònies interpretacions d'allò que no és.

Explicats els prolegòmens, anem a fer la crònica de la meva cursa que per això estem aquí (com diria aquell escriptor que ja està criant malves, en Paco Umbral, "Aquí hemos venido a hablar de mi libro"). Es dóna l'inici i començo a la cua del grup, amb tranquil·litat i sabent que aviat haurem d'atacar el primer i més dur tram de pujada. Fem la volta pel Passeig de la Industria i passem de nou per la sortida (serà també el punt d'arribada) i tot seguit comencem a enfilar el carrer que ens ha de dur a la sortida del poble. Travessem la carretera de l'Eix i continuem pujant fins passat el quilòmetre 3'5 i aquí m'adono que no la meva no serà una cursa rodona, ja que no puc continuar amb el ritme i em superen no pocs corredors. Després comencem a baixar i sé que tocarà després, i fins el quilòmetre 7'5, un tram relativament pla, amb uns quants tobogans de poca dificultat. En aquest tram és on recupero unes quantes posicions i mantinc la meva fins gairebé el final, tot i que abans haurem de superar una segona pujada, més suau i curta que l'anterior, però. Entrem de nou als carrers de la vila i aquí em trobo a en Pep Bruch (ens vam conèixer a Torà) de qui pensava que m'havia deixat enrere feia estona (potser és que jo no estava tan malament com em pensava!). Creuo la meta amb un temps final de 53':30", uns cinc minuts més que al 2011 i amb això ja està tot dit: no em cansaré de dir que estic en bastant baixa forma i no compto que millori les meves actuacions passades. Però si abans no era aquesta una qüestió que em trenqués el son, ara encara menys. De totes formes, i per sorpresa meva, a la classificació apareixo amb un temps de 3 minuts menys la qual cosa és de totes totes, un error: us ben asseguro que vaig arribar darrera del Pep (per tant estaríem parlant de la posició núm. 140 d'un total de 214). Però bé, així hi consta per a la història.


I feta la crònica, anem a valorar la cursa d'una forma més o menys metòdica, seguint el procediment que hem aplicat per a les darreres curses. D'entrada, i pel que estic veient darrerament en curses similars, el preu que vaig pagar (12€) comença a ser bastant habitual (el mateix respecte a fa dos anys); en aquest sentit diria que la relació qualitat-preu és força correcta i posats a atorgar una puntuació, ens mouríem al voltant d'un 8 o notable alt (en una escala de 10 punts). Com podeu veure en la següent justificació de la nota a partir dels serveis més bàsics que jo vaig utilitzar, la majoria dels ítems mereixen una valoració força bona tret d'algun que, a parer meu, necessitarien millorar:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada dels aspectes més importants (llistat dels inscrits, enllaç al track i perfil), possibilitat d'inscripció on-line, publicació dels resultats i fotografies. Molt correcte.
  • Entrega de dorsals: llistat de dorsals publicat allà mateix i gens de cua per recollir-lo. Molt correcte. 
  • Obsequi: la típica samarreta d'un disseny no gaire cridaner però sense possibilitat d'escollir la meva talla (L), que d'altra banda deu ser la més habitual, perquè ja s'havien exhaurit. També un parell de tetrabrics del típic caldo Aneto que, si aneu a comprar-los al supermercat, veureu que no és dels barats. Correcte.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: bona senyalització de l'accés i facilitat relativa d'aparcament (s'ha de trobar el forat pels carrers de la vila). Molt correcta.
  • Reglament: de fàcil consulta, clar i bastant detallat. Correcte.
  • Puntualitat de la sortida: Molt correcte.
  • Guarda-roba: aquí he de posar una nota negativa perquè no n'hi havia (i jo diria que tampoc hagués suposat un gran esforç posar-hi un espai que fes la funció); generalment no em fa falta però vés per on, justament aquell dia sí. Força millorable.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no n'hi havia però suposo que per aquesta mena de proves que no impliquen un esforç "titànic" no es considera necessari.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: sense cues, ben indicats i al costat mateix de l'arribada. De totes formes, no havia paper higiènic als lavabos. Correcte.
  • Marcatge del recorregut: clar (el circuit tampoc donava peu a perdre's) i amb tots els quilòmetres indicats. Molt correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: si no recordo malament, dos. Molt correcte.
  • Contingut dels avituallaments: suficient, l'habitual ampolla d'aigua. Al final, però, vaig trobar a faltar alguna cosa més consistent com un entrepà malgrat la possibilitat de repetir de begudes, fruita dolça i fruits secs. Correcte
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema. Malgrat que hi van córrer poc més de 200 participants, estic segur que el topall de 400 hagués estat també molt assumible ja que el recorregut i la infrastructura de la cursa ho permetien. Correcte.
  • Recorregut: agraït, interessant, sense trams monòtons i amb un desnivell no gaire exagerat però el suficient com per fer-te suar la cansalada abans de menjar-te-la. Correcte.
  • Classificacions: publicació molt ràpida dels resultats en la web, així com també fotos. Molt correcte.
  • Extres: sorteig de material divers i altres obsequis entre els participants. Com ve sent habitual a les darreres curses amb aquesta mena d'extres, no em va tocar res.
  • Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, tot i que desconec (no se n'informa al web) de si part de les inscripcions anava destinada a finalitats socials. Correcte
En definitiva, una cursa bastant correcte (però també amb uns quants detalls per polir), que us permetrà fugir de l'asfalt, amb un circuit amb predomini de pista, amb un cert desnivell com perquè sigui alhora distret i bon caliu i ambient familiar, afavorit per les curses infantils que també s'hi celebren. I per acabar aquesta crònica, us deixo dos enllaços amb les dues participacions del "Team" (cada cop més mort que viu) a Navàs (alguns han empitjorat i algun altre ha millorat el seu nivell d'ençà aleshores).
  • La meva cursa a Navàs (2011).
  • La presència de part del "Team" a la cursa del 2009.

2 comentaris:

  1. Bona cursa, com tu dius, bona pinta i millor explicació de tot el que suposa el cros. La marca, ja sabem que és el de menys...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Raúl,
    Quin consol! la marca, efectivament, és el de menys però alhora és un reflex del meu més que innegable declivi i entrada irremeiable en el pendent avall. Què hi farem. Com dic sovint, a falta d'altres al·licients més "esportius", aleshores intentem trobar-ne uns altres.
    Records i sort als propers reptes.

    JC

    ResponElimina