Fa un parell de dies que vaig publicar la relació mensual de curses més interessants per al mes següent i vet aquí que quan vaig consultar el calendari se'm va passar per alt una de nova: la Cursa 1714 Manlleu-Vic. Es tracta d'una nova proposta que es celebrarà el 12 de maig a la comarca d'Osona i que uneix les localitats de Manlleu i Vic, passant per Les Masies de Roda, Gurb, Roda de Ter, Tavèrnoles, Folgueroles i Calldetenes, fent tot plegat una distància de 17,14 km. Pel que diu la informació publicada a la web, aquesta vindria a substituir la que era la “Cursa de Policia” que durant els últims anys el Club Atlètic Vic ha estat organitzant habitualment a la segona quinzena de maig, i que enllaçava directament Manlleu i Vic (que ja conec i vaig criticar al seu moment). Es diu també que a fi d'evitar la fredor (jo diria que avorriment) pel fet que era una cursa que transcorria fora dels nuclis urbans per una llarga recta de la carretera B-522, es va plantejar la possibilitat que creués diferents nuclis urbans de la comarca, i en el traçat proposat, sembla que curiosament, la distància que sortia rondava els 17km.
I d’aquí va néixer la idea de fer una cursa de 17,14 km. i proposar que s'hi afegís l’Assemblea Nacional Catalana d’organitzar-la. Si voleu participar-hi, a l'enllaç que us adjunto teniu les dades bàsiques per fer la inscripció però no trobareu -fins el moment- cap més informació d'interès per un corredor, com per exemple el recorregut i perfil, i només ho trobareu si accediu al seu Facebook.
D'altra banda, si us ve de gust participar-hi i demostrar la vostra catalanitat més acèrrima, afanyeu-vos en formalitzar la inscripció perquè fins demà el seu preu és de 12€ (per una cursa de 17 km. no estaria malament), però a partir de l'1 de maig el càstig serà de 20€. Pel que sembla no han deixat enrere la tendència de l'antiga cursa de la Policia de ser una cursa bastant cara (per al que era). Ara bé, sapigueu que si teniu prou amb 17 km, estigueu al cas que no hagueu de fer el doble de distància perquè el circuit no és circular sinó que comença i acaba en dos llocs diferents, i sense que després hagi servei d'autobús que porti els corredors al punt d'inici. Per tant, o us organitzeu un transport alternatiu o confieu en el transport públic de la comarca.
Pel que fa a mi, aquesta cursa no entra en els meus plans perquè just aquest dia en tinc una altra al cap (el Cros del Traginer de Balsareny) i també perquè com no estic en un nivell òptim de forma, crec que aquests 17 km. se m'acabarien per ennuegar, tot i que el desnivell total no és gaire (ja ho té això aquesta contrada i per això li deuen dir la Plana de Vic). De totes formes, animo tota aquella gent que estigui un pèl millor que jo (i no costaria gaire) que si vol expressar el seu desig que Catalunya continuï avançant cap a l'Estat propi, amb més entrebancs que cap altra cosa, però, hi participi i si pot ser amb alguna indumentària que així ho reflecteixi (la samarreta, vambes, tubular, etc.). Per sort, als darrers anys, i en consonància amb un, a priori, sentiment nacional més important i estès que abans, hi ha molts més llocs on fer-se amb una indumentària "catalanista" i de qualitat (p. ex. no és per fer propaganda de ningú en particular però ara em ve al cap aquesta web, i que quedi clar que no hi tinc cap comissió).
A part de tot això, algú em podria acusar de voler barrejar esport i política i jo li respondria: "I què? quin mal hi ha?" Les barreges no tenen perquè ser dolentes per si mateixes i en aquest maleït Estat (ara parlo de l'espanyol), estem més que habituats a veure com la política és utilitzada per bé i per malament, per afectar altres àmbits de les nostres vides quotidianes (religió, societat, família, educació, economia, etc.). Per tant, no veig perquè l'esport ha de restar-ne "immune". Al cap i a la fi, tenim exemples ben propers de com l'esport és un arma en mans de la classe política i de certes federacions estatals que impedeixen per activa i per passiva que altres federacions puguin existir (què me'n dieu de "la Roja"?). De vegades quan sento aquesta mena de comentaris penso allò que en castellà és "veure la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio" i que quan es parla de nacionalisme sempre és amb un to negatiu (referint-se, per descomptat, al català i basc) quan existeix un altre nacionalisme per mi i molta més gent, més perillós, com l'espanyol. És clar que a Madrid i a bona part de la resta de l'Estat no s'adonen d'això; en aquest sentit, encara recordo en temps del famós i polèmic nou Estatut de Catalunya un comentari de la Sra. Esperanza Aguirre al Sr. Pascual Maragall, dient que no havia cap partit que defensés la nació espanyola (el nas encara li deu estar creixent).
Bé, no m'estendré més sobre aquesta qüestió ja que els i les seguidores d'aquest bloc ja s'hauran adonat que m'hi he manifestat més d'un cop. De totes formes aquí us deixo uns quants enllaços que us porten a les ximpleries que he dit:
D'altra banda, si us ve de gust participar-hi i demostrar la vostra catalanitat més acèrrima, afanyeu-vos en formalitzar la inscripció perquè fins demà el seu preu és de 12€ (per una cursa de 17 km. no estaria malament), però a partir de l'1 de maig el càstig serà de 20€. Pel que sembla no han deixat enrere la tendència de l'antiga cursa de la Policia de ser una cursa bastant cara (per al que era). Ara bé, sapigueu que si teniu prou amb 17 km, estigueu al cas que no hagueu de fer el doble de distància perquè el circuit no és circular sinó que comença i acaba en dos llocs diferents, i sense que després hagi servei d'autobús que porti els corredors al punt d'inici. Per tant, o us organitzeu un transport alternatiu o confieu en el transport públic de la comarca.
Pel que fa a mi, aquesta cursa no entra en els meus plans perquè just aquest dia en tinc una altra al cap (el Cros del Traginer de Balsareny) i també perquè com no estic en un nivell òptim de forma, crec que aquests 17 km. se m'acabarien per ennuegar, tot i que el desnivell total no és gaire (ja ho té això aquesta contrada i per això li deuen dir la Plana de Vic). De totes formes, animo tota aquella gent que estigui un pèl millor que jo (i no costaria gaire) que si vol expressar el seu desig que Catalunya continuï avançant cap a l'Estat propi, amb més entrebancs que cap altra cosa, però, hi participi i si pot ser amb alguna indumentària que així ho reflecteixi (la samarreta, vambes, tubular, etc.). Per sort, als darrers anys, i en consonància amb un, a priori, sentiment nacional més important i estès que abans, hi ha molts més llocs on fer-se amb una indumentària "catalanista" i de qualitat (p. ex. no és per fer propaganda de ningú en particular però ara em ve al cap aquesta web, i que quedi clar que no hi tinc cap comissió).
A part de tot això, algú em podria acusar de voler barrejar esport i política i jo li respondria: "I què? quin mal hi ha?" Les barreges no tenen perquè ser dolentes per si mateixes i en aquest maleït Estat (ara parlo de l'espanyol), estem més que habituats a veure com la política és utilitzada per bé i per malament, per afectar altres àmbits de les nostres vides quotidianes (religió, societat, família, educació, economia, etc.). Per tant, no veig perquè l'esport ha de restar-ne "immune". Al cap i a la fi, tenim exemples ben propers de com l'esport és un arma en mans de la classe política i de certes federacions estatals que impedeixen per activa i per passiva que altres federacions puguin existir (què me'n dieu de "la Roja"?). De vegades quan sento aquesta mena de comentaris penso allò que en castellà és "veure la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio" i que quan es parla de nacionalisme sempre és amb un to negatiu (referint-se, per descomptat, al català i basc) quan existeix un altre nacionalisme per mi i molta més gent, més perillós, com l'espanyol. És clar que a Madrid i a bona part de la resta de l'Estat no s'adonen d'això; en aquest sentit, encara recordo en temps del famós i polèmic nou Estatut de Catalunya un comentari de la Sra. Esperanza Aguirre al Sr. Pascual Maragall, dient que no havia cap partit que defensés la nació espanyola (el nas encara li deu estar creixent).
Bé, no m'estendré més sobre aquesta qüestió ja que els i les seguidores d'aquest bloc ja s'hauran adonat que m'hi he manifestat més d'un cop. De totes formes aquí us deixo uns quants enllaços que us porten a les ximpleries que he dit:
- Reflexió després de les eleccions del 25-N del 2012.
- Marathon man entra en política després de les eleccions al Parlament català (25-N).
- Marathon man entra en política per primer cop (2010).
- Curses per la Diada (2012).
- Crítica a la Cursa de la Policia (2012).
- Crònica de la Cursa de la Policia (2010).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada