Avinyó: any discret i bona cloenda del 2013

Les bones tradicions s'ha de procurar de no perdre mai. Aquesta frase podria ser un bon resum de la cursa de Sant Silvestre d'Avinyó del 2013, una de les "autèntiques", de les que es fan quan toquen i que no s'avancen en el calendari. Val a dir d'entrada que quan fa unes setmanes vaig fer la previsió de possibles curses del desembre no les tenia totes i més aviat apostava per una altra opció, com era la cursa de Muntanya de Terrassa. Com aquesta no va acabar de caure al sarró, i la meva intenció era de fer només una prova aquest mes, el pla B era Avinyó. I us ben asseguro que ha tornat a ser un gran encert. La del 2013 ha estat la quarta participació consecutiva i com l'experiència de les edicions anteriors havia estat reeixida, molt havien de canviar les coses perquè aquesta no seguís el mateix camí. Oimés si en presentar-nos ens adonem que el circuit no és ben bé el de l'any passat, tot i repetir el tram final. No és que aquest fos dolent, ni molt menys, i sempre és bo introduir variacions.

L'ambient que ens hi trobem el qualificaria d'una certa tranquil·litat i tot i no tenir les dades a ma, tinc la sensació que som menys gent que al 2012. Però vaja … no em feu gaire cas perquè en això de la percepció sóc un autèntic negat. Després del cafè de rigor i de buidar els budells -també una altra bona tradició de qualsevol corredor- ens plantem jo i l'Octavi a la sortida. Ens tornem a retrobar després d'haver participat també a Rellinars. De totes formes, a ell no el veuré més fins que jo arribi perquè tal i com està de forma, ja pressuposava que ell arribaria bastant abans que jo, com en efecte va ser. En això que es dóna inici a la cursa i com tinc els espaguetis del dinar encara a mig pair, m'ho agafo amb calma per veure si després d'una estona puc fer-los baixar del tot. De fet, penso que si durant la resta d'any no he estat gaire agosarat no veig perquè el darrer dia ho hauria de donar tot. En els primers quilòmetres el nombrós grup de corredors de classe "mitjana-baixa" segueix bastant compacte per bé que afavorit per trobar-nos de tant en tant amb algun tram estret i de fort pendent (tot i que tampoc molt llarg) i que ens obliga a alentir el pas.

Ens adonem que el circuit és, podríem dir, entretingut, amb pujades i baixades, sense un gran desnivell total però amb parts en què calia prémer els dents, "corrioler" i sinuós (un podia tenir la sensació de estar fent eslàlom en una pista d'esquí). Així doncs, per aquesta part, la cursa ja mereix una bona nota perquè no dóna cap opció que el corredor s'avorreixi. Anem fent i abans d'arribar al primer dels dos avituallaments ja fa una estona que l'estómac ha acabat la digestió i que corro a un ritme sostingudament còmode, que el podré mantenir fins el final de la cursa. En aquest control em trobo un grup de corredors d'un club de triatló de Navàs i com crec que deuen anar a un ritme que jo podré seguir, m'hi afegeixo. Dit i fet, em continuo sentit bé i no els perdré de vista en cap moment. Ens anem acostant al tram final de la cursa i aquí ja reconec una part del circuit de l'edició anterior, la més dolenta quant al ferm perquè ens trobem en mig d'un fangueig que procurem evitar com bonament podem. Però com arriba un moment que és gairebé impossible no trepitjar fang, si no es vol prendre mal, jo i uns quants més ens hi fiquem de ple. Total, ja no ve d'un pam de més o de menys de fang. I és en aquest punt que es produeix l'anècdota personal de la tarda: de tant que n'hi ha perdo una sabatilla, literalment enfonsada en un toll, i no m'adono fins després d'uns metres de seguir corrent. Així que reculo, la busco, la trobo i feines tinc per tornar-me-la a posar.

Per sort estem molt a prop de l'arribada i això no em fa perdre gaires posicions perquè a aquestes alçades de cursa, el grup ja es troba bastant espaiat. Al final creuo la meta amb una mica més de pes de quan vaig començar la cursa (ho podeu comprovar veient la imatge de les vambes). Tot plegat, una cursa bastant atractiva per acabar l'any fent espai a l'estómac per a l'àpat de cap d'any. De fet, si aquesta ha estat la meva quarta presència consecutiva és un bon senyal perquè repeteixi presència enguany. Per cert, tot i que és el de menys importància, vaig marcar un temps final de 59':11" i la posició núm. 151 d'un total de 250 corredors. No és per llençar coets, que diguem, però … què hi farem. I arribats a aquest punt, anem a fer una valoració de la cursa seguint l'esquema utilitzat habitual:

• Pàgina web: sense gaire informació actualitzada (fins a data d'avui no s'han publicat els temps dels corredors de la cursa dels 10km). A més, no es respon a algunes de les consultes rebudes. Tampoc hi constava el recorregut. Força millorable.
• Entrega de dorsal: molt poca cua per recollir-lo. Correcte.
• Obsequi: samarreta de record i un avituallament final bastant complet. Correcte.
• Infraestructura de la zona arribada i sortida: correcta senyalització de l'accés i molta facilitat d'aparcament. El fet que tot estigui concentrat al voltant del pavelló esportiu facilita molt la feina dels corredors. Molt correcta.
• Reglament: no he sabut trobar-lo enlloc de la pàgina web. Força millorable.
• Puntualitat de la sortida: res a dir, molt correcte.
• Guarda-roba: crec que no n'hi havia però com el cotxe estava molt a prop, cap problema.
• Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no disponible.
• Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
• Dutxes-vestuaris-WC: disponibles al mateix pavelló. Comoditat al complet. Molt correcte.
• Marcatge del recorregut: manca de senyalització dels punts quilomètrics. Marcatge bastant clar en els punts "conflictius". Correcte.
• Ubicació i freqüència dels avituallaments: dos i diria que bastant ben situats. Molt correcte.
• Contingut dels avituallaments: en el primer només aigua (gots de plàstic) i al segon aigua i una mica de sòlid. Millorable.
• Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Un ambient molt familiar, alguns dirien "de poble" (afortunadament!). Correcte.
• Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema tot i que si es vol fer un bon temps s'ha de sortir dels primers per no trobar-se un tap en algun tram estret i de pujada. Com no és el meu cas, per mi cap problema. Molt correcte.
• Recorregut: agraït, molt poc asfalt (inici i final) i predomini de pista i corriol, el perfil és entretingut i el seu desnivell és força assumible si s'està un pèl en forma. Potser hagués convingut canviar el darrer tram (el del fang) perquè més d'un hagués pogut prendre mal. Correcte.
• Classificacions: cert retard en la publicació en web dels temps de la cursa dels 10 km (no pas en la de 5). Millorable.
• Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra (suposo que els petits gots de plàstic evita haver de recollir ampolles de plàstic en mig del bosc). D'altra banda, no em consta que l'import (o una part) de les inscripcions vagi destinada a finalitats socials.
• Sorteig: n'hi van fer de material esportiu però com sóc afortunat en l'amor no ho he de ser en el joc. No es pot tenir tot. Ara bé, algú es devia endur un desencís perquè es va sortejar un premi que al final no van donar.

En definitiva, la meva puntuació personal de la cursa es mouria al voltant d'un 7,5-8. Està bastant bé però amb alguns detalls que, al meu modest parer, crec que caldria corregir alhora que no seria molt complicat fer-ho. De totes formes, si busqueu una cursa no gaire exigent quant a distància i desnivell acumulat, de les que un cop acabada encara us quedin forces per passar una bona revetlla de cap d'any, tot i tenir un preu per al meu gust una mica per sobre del que seria més raonable (12€ anticipada), la d'Avinyó l'heu de tenir molt en compte si us voleu moure per aquestes contrades, per descomptat.

Per cert, i per acabar l'any amb forces de cara a les properes curses, imatge del meu sopar de revetlla. I és que ja us deia fa un any (aquí ho podeu llegir) que la simplicitat amb qualitat és molt millor que la sofisticació culinària mal entesa. Bon profit.