Ahir al matí va ser el torn del Cross de Callús, una cursa molt jove (2ª edició) que va aplegar uns 120 corredors, un nombre no gaire alt però ... "ojo al dato" entre els quals en Just Sociats i Agustí Roc, dos campions del món en competicions de curses de muntanya (val a dir que era prevista també la participació d'en Josep Lluís Marichica, un altre crack que finalment, però, no va venir). Òbviament, ells dos es van repartir el podi en aquest mateix ordre sense deixar opció a cap sorpresa (vegeu-ne la foto). En aquesta cursa, vaig compartir "patiments" amb el Xavi i no pas amb el Frans (sembla que es reserva per a una cursa de muntanya a Ossera de mitjans de mes) i ens retrobaren de nou amb el Mariano, després d'unes setmanes d'inactivitat per culpa d'una lesió al braç.Pel que fa a la cursa, dir primer de tot que finalment no vam haver de córrer per cap tram que estigués socarrimat per l'incendi del passat dilluns. Ja ho vam veure l'endemà mateix amb una sortida en bici amb el Frans -que a més ens va servir per conèixer bona part del recorregut de la cursa- i ahir ho vam confirmar. Dubtàvem del tram més oriental al voltant de la riera de Bellver però aquesta va fer d'aturador de les flames.
En segon lloc, malgrat que el meu temps no ha estat cap meravella, m'ha servit per entrar entre els 50 primers i, sobretot, dir que m'he sentit molt còmode. Com ja coneixia més o menys el recorregut, i amb la informació del perfil al cap, sabia que fins arribar al cementiri de Sant Sadurní de Callús (4,5 km.) tot era pujada sostinguda i fins i tot, amb algun tram força empinat. Per tant, res de "cremar-se" en aquests primers quilòmetres i de fet, en alguns moments el meu ritme superava els 5 minuts/km. A partir de la meitat de la cursa el recorregut era de baixada, malgrat alguns tobogans malparits, i tocava recuperar el temps esmerçat a la pujada. Però cap problema, tenia ben clar que no volia creuar la meta esbufegant i traient la llengua, i menys encara sabent que la Sílvia m'hi estava esperant càmera en ma (podeu consultar la classificació).
Tercer, tot i que la calor escalfava de valent no va impedir que em sentís molt millor que no pas a la cursa de Bell-lloc d'Urgell, malgrat el seu perfil força més planer. Mentre tot el recorregut d'aquesta darrera era a ple sol, a Callús hem tingut la sort que uns quants trams eren ombrívols i això va ser molt agraït pels corredors. Un aspecte a criticar -però que consti que ho esmento a tall de suggeriment de millora per a edicions posteriors- és el de l'avituallament de l'aigua ja que en lloc d'ampolletes donaven gots de plàstic. Val a dir també que això es va compensar en part perquè l'organització va posar dos punts d'avituallament (i no un) a més d'un altre amb dutxa (vegeu-ne la foto). Curiosament abans de sortir ja se'ns va avisar que dubtaven que aquesta tingués prou aigua per a tothom i per tant, potser els últims que hi van passar no se'n van beneficiar. Això sí, recomano que l'organització de la cursa no deixi escapar l'speaker (que li facin un contracte vitalici, si cal) perquè pel que m'ha dit la Sílvia i he vist amb els meus propis ulls, ha estat un autèntic animador.
Per últim, i el millor de tot, l'estona que vam poder gaudir a la piscina després de la cursa. No la coneixíem i com ens va sorprendre molt gratament -no és gaire gran i té molta ombra natural- de ben segur que aquest estiu jo i la Sílvia ens hi deixarem caure més d'un cop (i això que jo no sóc gaire amant de les piscines). En aquesta foto ens podeu veure i comprovar com l'edat ha començat a fer estralls en els nostres cossos; de ser dos autèntics "adonis grecs" estem passant a fer mèrits per a la reedició del càsting d'aquell anunci de TV que deia allò de "esos chorizitos y esas morcillitas". La llei de la gravetat és impecable i ja sabem on s'acaben acumulant els quilos de més. I això que som dues persones amb inquietuds esportives. Imagineu-vos si en joc de córrer ens hagués donat per fer "soffing"!!Si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu a la icona de sempre. Per cert, segons el programa, i lligant-ho amb el debat del mesurament de les curses d'un anterior "post", en aquest cas sembla que han clavat la distància "oficial" dels 10 km. I si voleu veure unes quantes fotos més, cliqueu en aquest enllaç.
Una nova cursa al sac. I una nova cursa que em fas conèixer; ja et dic que m'estic preparant un calendari alternatiu per l'any vinent, tot i que aquesta cursa... buff, fa pinta de ser massa dura entre el perfil i la calor. Felicitats!!
ResponEliminaPer cert, em consola comprovar que malgrat els meus esforços atlètics, el problema de la gravetat és universal... :))))
Ja, és bona aquesta de la gravetat! Jo hi estic lluitant fa temps però cada cop me n'adono que és una batalla perduda. Em conformo amb no haver de canviar de talla de pantalons (s'entén que per augmentar-la, és clar) i mantenir la d'ara. Però confesso que no les tinc totes :))
ResponEliminaRepecte aquesta cursa, realment te la recomano si l'any vinent aconsegueix mantenir l'ambient que es va viure. A mi, perquè Callús m'agafa molt a prop de Manresa (i no sempre ha de ser agafar el cotxe i fer km per una cursa). Però si vols una opció alternativa, aquesta és per tenir-la en compte: no gaire gent, un ambient molt popular, etc. I pel que fa al perfil, no és tan dur com sembla (clar que també ajuda molt si ja te'l coneixes, com és el meu cas de fer-lo en bici). Per la calor, ja podem donar per fet que al juliol, grau més grau menys, en farà sempre. Una altra cosa és que just el dia de la cursa, plogui. Però això ni es pot preveure i potser, fins i tot, és d'agrair.
Gràcies a tu i seguim en contacte.