Encara que aquest Cross es fa demà, obro aquest "post" amb la intenció d'oferir una mica d'informació prèvia, no tant sobre la cursa -ja veurem com anirà- sinó més aviat de la vila de Callús i rodalies, ja que sospito que no deu ser gaire coneguda; de fet, bona part de la comarca del Bages no ho és, per a què enganyar-nos! Situada a la riba del riu Cardener, i propera a Manresa, és un dels municipis més petits de la comarca en extensió i tampoc és que vagi gaire sobrat de vilatans, amb poc més de 1.600 (potser és que ha viscut sempre a l'ombra dels nuclis veïns més potents com Súria i Sant Joan de Vilatorrada). Sembla ser que l'origen de Callús cal buscar-lo en el castell de Gotmar (datat de finals del segle IX) les restes del qual encara visibles al cim d'un turonet al marge esquerra del riu, mentre que el topònim provindria de "castellús", sinònim de "castellet" i que indicaria que es tractava d'una fortalesa de poca importància militar o de petites dimensions.
Aquest origen medieval no la fa diferent de moltes altres viles i la veritat és que no es tracta d'un nucli on valgui molt la pena de perdre-s'hi durant una bona temporada. Això sí, hi trobem diferents elements d'un cert interès que fan que si mai planifiquem una estada a la veïna Serra de Castelltallat (p. ex. per fer una mica de turisme rural) fora bo de tenir-los en compte per alguna visita o activitat. En primer lloc, a qui li agradi conèixer la història industrial de Catalunya, a Callús trobarà una petita mostra amb 3 colònies fabrils -Antius, Cortès i Can Cavaller- que van nàixer per allotjar als centenars de treballadors que vingueren per engruixir de ma d'obra el sector tèxtil. I tot i que ja fa temps que aquesta activitat ha desaparegut, a totes tres encara hi viu gent i s'hi pot veure el conjunt arquitectònic de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i la casa de l'amo.
Segon, Callús també és un bon exemple de la història vinícola de la comarca durant el segle XIX, abans que la plaga de la fil.loxera ho arrasés tot. Així, als Manxons, a l'inici de la carretera cap a Sant Mateu de Bages, encara avui es conserven unes quantes tines agrupades en filera i construïdes en tàpia, on també hi havia l'hostal de Can Mastret, parada habitual dels traginers de la sal.
Tercer, i relacionat amb l'anterior, Callús forma part de l'anomenat "Camí de la Sal", de 38 km de llargada i que passa pels nuclis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages, Navàs i Cardona. Aquest camí, marcat com a GR 3 i variant 3.1 no pretén més que donar a conèixer els recorreguts per on es traginava antigament la sal des dels centres d'extracció de sal potàssica a les mines de Súria i Cardona. És un camí molt idoni per fer tant en BTT com a peu, encara que ens alguns trams, sobretot ja acostant-se a Sant Joan i Manresa, perd interès paisatgístic, és una mica artificiós i està deficientment senyalitzat.
Quart, la vila de Callús és coneguda a nivell comarcal per la seva festa de Caramelles i que ja ha esdevingut en una tradició centenària, encara que sembla que les de la veïna Súria són de les més conegudes de Catalunya; cada Pasqua, els seus carrers s'omplen de colles caramellaires i de ballestes -els artefactes amb què es fan arribar les flors als balcons- i que han inspirat un dolç típic callussenc que només es ven en aquesta època.
Cinquè i ultim, l'anomenat "Ecorail del Cardener", una iniciativa certament innovadora que aprofita les vies del tren com a transport turístic, mitjançant un ciclorail i un trenet petit a motor. El recorregut és de 8 km entre Callús i el Mas de Sant Iscle, aprop del Parc de l'Agulla, a Manresa i serveix per descobrir diferents punts d'interès històric i paisatgístic. Per la seva banda, a Callús hi trobem el baixador on s'ha adequat un antic vagó-restaurant de l'any 1930 com a Centre d'Acollida de Visitants i que fa les funcions de lloc de recepció, informació i venda de bitllets.
Per a més informació de la zona del Cardener, us recomano que consulteu el Web del Consorci de Promoció Turística del Cardener, que d'ençà la seva constitució l'any 2001 està fent una tasca molt bona en la promoció d'un territori que dins el panorama turístic català és, per a molta gent encara, una mena de "terra ignota". O adreceu-vos directament a la seva seu, al nucli de Sant Martí de Torroella.
Aquest origen medieval no la fa diferent de moltes altres viles i la veritat és que no es tracta d'un nucli on valgui molt la pena de perdre-s'hi durant una bona temporada. Això sí, hi trobem diferents elements d'un cert interès que fan que si mai planifiquem una estada a la veïna Serra de Castelltallat (p. ex. per fer una mica de turisme rural) fora bo de tenir-los en compte per alguna visita o activitat. En primer lloc, a qui li agradi conèixer la història industrial de Catalunya, a Callús trobarà una petita mostra amb 3 colònies fabrils -Antius, Cortès i Can Cavaller- que van nàixer per allotjar als centenars de treballadors que vingueren per engruixir de ma d'obra el sector tèxtil. I tot i que ja fa temps que aquesta activitat ha desaparegut, a totes tres encara hi viu gent i s'hi pot veure el conjunt arquitectònic de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i la casa de l'amo.
Segon, Callús també és un bon exemple de la història vinícola de la comarca durant el segle XIX, abans que la plaga de la fil.loxera ho arrasés tot. Així, als Manxons, a l'inici de la carretera cap a Sant Mateu de Bages, encara avui es conserven unes quantes tines agrupades en filera i construïdes en tàpia, on també hi havia l'hostal de Can Mastret, parada habitual dels traginers de la sal.Tercer, i relacionat amb l'anterior, Callús forma part de l'anomenat "Camí de la Sal", de 38 km de llargada i que passa pels nuclis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages, Navàs i Cardona. Aquest camí, marcat com a GR 3 i variant 3.1 no pretén més que donar a conèixer els recorreguts per on es traginava antigament la sal des dels centres d'extracció de sal potàssica a les mines de Súria i Cardona. És un camí molt idoni per fer tant en BTT com a peu, encara que ens alguns trams, sobretot ja acostant-se a Sant Joan i Manresa, perd interès paisatgístic, és una mica artificiós i està deficientment senyalitzat.
Quart, la vila de Callús és coneguda a nivell comarcal per la seva festa de Caramelles i que ja ha esdevingut en una tradició centenària, encara que sembla que les de la veïna Súria són de les més conegudes de Catalunya; cada Pasqua, els seus carrers s'omplen de colles caramellaires i de ballestes -els artefactes amb què es fan arribar les flors als balcons- i que han inspirat un dolç típic callussenc que només es ven en aquesta època.Cinquè i ultim, l'anomenat "Ecorail del Cardener", una iniciativa certament innovadora que aprofita les vies del tren com a transport turístic, mitjançant un ciclorail i un trenet petit a motor. El recorregut és de 8 km entre Callús i el Mas de Sant Iscle, aprop del Parc de l'Agulla, a Manresa i serveix per descobrir diferents punts d'interès històric i paisatgístic. Per la seva banda, a Callús hi trobem el baixador on s'ha adequat un antic vagó-restaurant de l'any 1930 com a Centre d'Acollida de Visitants i que fa les funcions de lloc de recepció, informació i venda de bitllets.
Per a més informació de la zona del Cardener, us recomano que consulteu el Web del Consorci de Promoció Turística del Cardener, que d'ençà la seva constitució l'any 2001 està fent una tasca molt bona en la promoció d'un territori que dins el panorama turístic català és, per a molta gent encara, una mena de "terra ignota". O adreceu-vos directament a la seva seu, al nucli de Sant Martí de Torroella.
M'agrada aquesta deriva de la teva 'deformació prfessional'. És un plaer llegir en aquest blog aquestes pinzellades geogràfiques. Per cert, darrerament sembla que tot em porta al Bages: la darrera descoberta han estat les caramelles a Fonollosa. M'hi has fet pensar amb el teu article.
ResponElimina(Aprofito per agraír-te les teves darerres paraules al blog del David, tan amables. Quan faig un post en aquell espai, acostumo a pensar-hi molt si el publico o no. I despés, quan algú em fa algun comentari, m'ho prenc com algú que ha dedicat una mica del seu temps a escoltar-me i a intentar consolar-me i em diu 'ei, que estic aquí...' I m'ajuda i em va bé.)
De fet, la idea original del blog era la de parlar de les meves curses. Però és clar, això vol dir fer unes quantes intervencions cada mes perquè de curses en faig només una per cap de setmana (i no sempre). Per tant, vaig pensar que com a blog, seria un pèl estàtic i avorrit. Per tant, he pres la decisió de fer aquesta deriva professional i aprofitar el blog per per altres comentaris de tipus geogràfic, sempre relacionats amb el lloc de la cursa. Al cap i a la fi, si en trio algunes com un pretext per viatjar a llocs que d'altra manera no hi aniria, és perquè les curses m'agraden, així com també són un bon motiu per anar amb la família (com la que faré a Ossera). I si amb això aconsegueixo donar a conèixer llocs més enllà dels límits comarcals, doncs encara millor.
ResponEliminaI no m'has d'agrair res per escriure al blog del David. Malgrat el seu origen, és un plaer llegir-lo per la profunditat dels escrits. I tingues per segur que ho continuaré fent.
Una abraçada.