Aquest cap de setmana no hem participat a cap cursa, tot i que com potser ja sabeu avui diumenge s'ha celebrat la de la Mercè de Barcelona (ja he dit més d'una vegada, però, que en aquestes curses tan multitudinàries no em trobareu mai). Ja fa temps que no n'havíem programat cap abans de la d'Olot aquest proper cap de setmana i de fet, repassant el llistat de propostes tampoc n'hi havia cap que ens convencés gaire. Però com som uns culs inquiets jo i el Frans hem decidit de no estar-nos amb els braços creuats i posar la primera pedra de la que amb el temps esperem que esdevingui la coneguda "Cursa de les tines", si és que mai s'arriba a fer, és clar.
Anem a pams: mentre fèiem una sortida en BTT fa un temps vam comentar, com qui no vol la cosa, la possibilitat d'organitzar una cursa a Rocafort aprofitant el coneixement que té de la zona (pels seus vincles familiars) i el gran nombre de camins que hi ha pels voltants i que l'entorn també s'ho val. Doncs bé, aquest diumenge "lliure"hem decidit provar un possible itinerari tot per camí, pista i corriols (res d'asfalt) i recompensar-nos després l'esforç amb un bon esmorzar. I si us demaneu el perquè d'aquest nom, la resposta és per les antigues tines de vi que hi podem trobar (recordeu que al mes de maig ja en vaig publicar un escrit després de recórrer en BTT part de la Vall del torrent del Flequer). Doncs bé, després de fer la prova ens ha sortit un recorregut d'uns 14 km. que es podria escurçar en 1'5 km. amb alguns trams de pujades d'un pendent relativament pronunciat, tot i que en cap cas se'l podria considerar de muntanya. Això sí, caldria desbrossar-ne alguns trams perquè he sortit amb les cames una mica marcades de tanta argelaga i altres plantes espinoses que hem trobat. Tot plegat, que en lloc de compartir suor i trepitjades amb les 10.000 persones que avui han participat a la Cursa de la Mercè, tots dos hem preferit una cosa molt més modesta i posar la primera pedra d'una futura i hipotètica cursa del tot diferent.
El temps acabarà dient si aquesta cursa es fa o no. És possible que tot això acabi en un no res i que sigui fer volar coloms però suposo que com totes les altres curses, la de les Tines ha de començar d'alguna manera i en algun moment concret. I si finalment no s'organitza, doncs no passa res ja que hi ha altres motius per visitar Rocafort. A qui li agradi la BTT hi té un munt de camins per passar-s'ho bé (p. ex. que no es perdi la "Rocaforttina", un pedalada que es fa cada any pels volts d'octubre), i si li vol anar motoritzat pot optar per una sortida en buggy mentre al mateix nucli pot visitar el seu petit museu (dedicat a la vida rural del passat). Per la seva banda, a la rodalia hi ha els pobles de Mura i Talamanca i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (si en voleu més informació, podeu consultar l'enllaç del Consorci per a la promoció turística Valls del Montcau). És a dir, una zona que dóna per molt més del que la gent pugui pensar. Com ha canviat el panorama de quan es deia aquella dita de "Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort".
Anem a pams: mentre fèiem una sortida en BTT fa un temps vam comentar, com qui no vol la cosa, la possibilitat d'organitzar una cursa a Rocafort aprofitant el coneixement que té de la zona (pels seus vincles familiars) i el gran nombre de camins que hi ha pels voltants i que l'entorn també s'ho val. Doncs bé, aquest diumenge "lliure"hem decidit provar un possible itinerari tot per camí, pista i corriols (res d'asfalt) i recompensar-nos després l'esforç amb un bon esmorzar. I si us demaneu el perquè d'aquest nom, la resposta és per les antigues tines de vi que hi podem trobar (recordeu que al mes de maig ja en vaig publicar un escrit després de recórrer en BTT part de la Vall del torrent del Flequer). Doncs bé, després de fer la prova ens ha sortit un recorregut d'uns 14 km. que es podria escurçar en 1'5 km. amb alguns trams de pujades d'un pendent relativament pronunciat, tot i que en cap cas se'l podria considerar de muntanya. Això sí, caldria desbrossar-ne alguns trams perquè he sortit amb les cames una mica marcades de tanta argelaga i altres plantes espinoses que hem trobat. Tot plegat, que en lloc de compartir suor i trepitjades amb les 10.000 persones que avui han participat a la Cursa de la Mercè, tots dos hem preferit una cosa molt més modesta i posar la primera pedra d'una futura i hipotètica cursa del tot diferent.
El temps acabarà dient si aquesta cursa es fa o no. És possible que tot això acabi en un no res i que sigui fer volar coloms però suposo que com totes les altres curses, la de les Tines ha de començar d'alguna manera i en algun moment concret. I si finalment no s'organitza, doncs no passa res ja que hi ha altres motius per visitar Rocafort. A qui li agradi la BTT hi té un munt de camins per passar-s'ho bé (p. ex. que no es perdi la "Rocaforttina", un pedalada que es fa cada any pels volts d'octubre), i si li vol anar motoritzat pot optar per una sortida en buggy mentre al mateix nucli pot visitar el seu petit museu (dedicat a la vida rural del passat). Per la seva banda, a la rodalia hi ha els pobles de Mura i Talamanca i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (si en voleu més informació, podeu consultar l'enllaç del Consorci per a la promoció turística Valls del Montcau). És a dir, una zona que dóna per molt més del que la gent pugui pensar. Com ha canviat el panorama de quan es deia aquella dita de "Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada