Santpedor és un nucli que està a tocar la ciutat de Manresa i com altres que es troben a la vora de la capital del Bages, i molt ben comunicats, ha crescut als darrers anys per reunir uns certs atractius com a “poble”: un entorn agradable per viure-hi, una càrrega fiscal menor, preus d’habitatges més assequibles, etc. Perquè us en feu una idea, el 2008 tenia gairebé 6.800 veïns empadronats quan l'any 2000 eren poc més de 5.000. De fet, no és d'estranyar perquè aquest és un procés força habitual a d’altres zones de Catalunya. Tot i que com bona part de la resta de la comarca no té cap interès concret pel qual hagi de ser especialment conegut, no estaria de més fer esment d’alguns recursos que, ja posats a desplaçar-nos-hi per participar en una cursa, val la pena conèixer per si mai ens hi deixem caure per altres motius.
Per començar, té un petit nucli medieval que va gaudir de la seva època de màxima esplendor al segle XIV quan, fins i tot, rivalitzava econòmicament amb Manresa. Aquí hi trobem l'església de Sant Pere, la peça més emblemàtica de la qual és la seva portalada d'estil romànic. Per la seva banda, i a les afores, hi trobem dalt d'un petit turó l'ermita de Sant Francesc, on suposadament va predicar en Francesc d'Assís (si això és cert, vés a saber què devia fer per aquestes contrades). Molt a prop -d
e fet tot està a un cop de pedra- podem gaudir d'un entorn que fins i tot pot cridar l'atenció en aquesta zona del Pla de Bages, com són els aiguamolls de la Bòbila (veure foto aèria), que ocupen una zona inundable d'unes 3 ha. La seva existència es deu a l’extracció d’argiles que realitzava una antiga bòbila instal.lada en aquest indret i que després, en rebaixar-se els terrenys, les aigües del subsòl van aflorar a la superfície. Un cop restaurada, aquesta àrea ha aconseguit esdevenir un petit espai natural amb una gran diversitat d’espècies animals i vegetals. I finalment, al seu voltant hi ha marcat un dels recorreguts que més utilitzem (parcialment) en les nostres sortides en BTT des de Manresa, com és el PR-C 131.
Des d'un punt de vista folklòric i festiu, no cal oblidar la festa de Sant Miquel, que just es celebra el cap de setmana previ a la cursa. El seu origen es remunta a final del segle XII quan el rei Alfons I concedeix la carta de població amb franqueses a la vila de Santpedor. Ubicada a l'entorn del nucli antic,la Fira : cabra estofada amb albergínia.
Ara bé, si per algun motiu és conegut Santpedor (a nivell comarcal i també català) és per haver estat el bressol de certs personatges famosos, de vegades per motius ben diferents. En primer lloc, tenim l'Isidre Lluçà Casanoves, més conegut amb el sobrenom del Timbaler del Bruc, i que va esdevenir el símbol de la resistència de Catalunya en la lluita contra els francesos durant la Guerra de la Independència d'inicis del 1800. Per si encara no sabeu la seva llegenda, s'explica que amb un timbal i l’eco de la muntanya de Montserrat, aquest noi va fer creure a les tropes franceses del General Schwartz que els combatents catalans eren molts més dels que ells es pensaven, fet que forçà la retirada dels francesos i posà de manifest que no eren invencibles. D'aquesta història se n'han fet algunes pel.lícules, en una de les quals (del 1982) sortia l'avui conegut actor Jorge Sanz interpretant l'Isidret.
Des d'un punt de vista esportiu, cal destacar en Rafa Martínez, jugador de bàsquet que format a les categories inferiors del bàsquet Manresa, ha aconseguit amb els anys fer-se un lloc en l'elit del bàsquet nacional, primer a les files del Bàsquet Manresa i ara a les del València. I evidentment, no ens hem d'oblidar d'en Pep Guardiola, el "noi de Santpedor", del qual no cal dir res més sinó tan sols que ja ha passat a formar part de la història del barcelonisme, primer com a jugador i més recentment com a entrenador, després de guanyar totes les competicions que se li posaven per davant.
I per cert, què dir de la cursa? Doncs que serà la seva 17ª edició i veient la de l'any passat deu tenir força acceptació perquè hi van participar 533 corredors. I quant al seu perfil no és que sigui plana del tot però malgrat no tenir forts desnivells, presenta uns quants tobogans. Ja veurem com va tot plegat.
Per començar, té un petit nucli medieval que va gaudir de la seva època de màxima esplendor al segle XIV quan, fins i tot, rivalitzava econòmicament amb Manresa. Aquí hi trobem l'església de Sant Pere, la peça més emblemàtica de la qual és la seva portalada d'estil romànic. Per la seva banda, i a les afores, hi trobem dalt d'un petit turó l'ermita de Sant Francesc, on suposadament va predicar en Francesc d'Assís (si això és cert, vés a saber què devia fer per aquestes contrades). Molt a prop -d
e fet tot està a un cop de pedra- podem gaudir d'un entorn que fins i tot pot cridar l'atenció en aquesta zona del Pla de Bages, com són els aiguamolls de la Bòbila (veure foto aèria), que ocupen una zona inundable d'unes 3 ha. La seva existència es deu a l’extracció d’argiles que realitzava una antiga bòbila instal.lada en aquest indret i que després, en rebaixar-se els terrenys, les aigües del subsòl van aflorar a la superfície. Un cop restaurada, aquesta àrea ha aconseguit esdevenir un petit espai natural amb una gran diversitat d’espècies animals i vegetals. I finalment, al seu voltant hi ha marcat un dels recorreguts que més utilitzem (parcialment) en les nostres sortides en BTT des de Manresa, com és el PR-C 131.Des d'un punt de vista folklòric i festiu, no cal oblidar la festa de Sant Miquel, que just es celebra el cap de setmana previ a la cursa. El seu origen es remunta a final del segle XII quan el rei Alfons I concedeix la carta de població amb franqueses a la vila de Santpedor. Ubicada a l'entorn del nucli antic,
Ara bé, si per algun motiu és conegut Santpedor (a nivell comarcal i també català) és per haver estat el bressol de certs personatges famosos, de vegades per motius ben diferents. En primer lloc, tenim l'Isidre Lluçà Casanoves, més conegut amb el sobrenom del Timbaler del Bruc, i que va esdevenir el símbol de la resistència de Catalunya en la lluita contra els francesos durant la Guerra de la Independència d'inicis del 1800. Per si encara no sabeu la seva llegenda, s'explica que amb un timbal i l’eco de la muntanya de Montserrat, aquest noi va fer creure a les tropes franceses del General Schwartz que els combatents catalans eren molts més dels que ells es pensaven, fet que forçà la retirada dels francesos i posà de manifest que no eren invencibles. D'aquesta història se n'han fet algunes pel.lícules, en una de les quals (del 1982) sortia l'avui conegut actor Jorge Sanz interpretant l'Isidret.
Des d'un punt de vista esportiu, cal destacar en Rafa Martínez, jugador de bàsquet que format a les categories inferiors del bàsquet Manresa, ha aconseguit amb els anys fer-se un lloc en l'elit del bàsquet nacional, primer a les files del Bàsquet Manresa i ara a les del València. I evidentment, no ens hem d'oblidar d'en Pep Guardiola, el "noi de Santpedor", del qual no cal dir res més sinó tan sols que ja ha passat a formar part de la història del barcelonisme, primer com a jugador i més recentment com a entrenador, després de guanyar totes les competicions que se li posaven per davant.I per cert, què dir de la cursa? Doncs que serà la seva 17ª edició i veient la de l'any passat deu tenir força acceptació perquè hi van participar 533 corredors. I quant al seu perfil no és que sigui plana del tot però malgrat no tenir forts desnivells, presenta uns quants tobogans. Ja veurem com va tot plegat.
Ja sé alguna cosa mes sobre Santpedor i la cursa. Salut i quilòmetres!
ResponEliminaPerfecte, a veure si t'animes per a l'any vinent. Avui mateix penso publicar el comentari de la cursa.
ResponElimina