Mitja marató d'Olot: a pel pernil!

Demà tornem a Olot després de la nostra actuació a la passada Cursa dels Volcans on vam fer un paper relativament discret. Ara bé, amb la intenció de deixar-hi petjada, el "Team" s'amplia amb la presència del Jordi, que ja va fer la marató de Barcelona i que gairebé sense despentinar-se, ens va passar la ma per la cara. La veritat és que vaig una mica a veure-les venir perquè d'ençà la marató que no he fet cap cursa d'aquesta distància i no crec que estigui tampoc en el mateix nivell de forma de l'any passat a aquestes alçades. Per tant, caldrà ser una mica prudent i un cop estiguem en marxa ja veurem com acaba anant la cursa. És per això que no em plantejo cap objectiu de fer un temps concret i al respecte, just ahir em trobo al Xavi i comentem que estaria bé arribar en 1:40-1:45h. Ja hi haurà altres curses després per intentar fer-ho millor. De fet, ja avenço que tenim una "excusa" per justificar una altra actuació discreta (si fos el cas) i és la del seu perfil; si hi feu una ullada veureu que és una mica trenca-cames, amb constants tobogans, pujada fins el qm. 7 i baixada a partir del qm. 15 i pel mig movent-nos en un interval altimètric de més/menys 25 m. Tot plegat, ja us ho explicaré quan faci la crònica. Un comentari que he trobat pel Web la qualifica de "mitja no dura però tampoc de les senzilles" i la compara amb la de Banyoles (que ja vaig fer l'any passat).

D'altra banda, altres comentaris que he llegit d'aquesta cursa la deixen força bé, doncs no és gaire massificada (limitada a 750 inscripcions), bons serveis, foto de l'arribada de record, uns paisatges bucòlics (això ja ho té la Garrotxa) i el famós pernil de regal. Ara bé, si bé sembla aquest un bon present -més enllà de la típica samarreta- ja veurem com acabarà sent. No sé de quina empresa deuen provenir els pernils inclosos amb el preu de la inscripció però vaja, que n'hagin de donar uns quants centenars ja és un bon esforç econòmic. Si surt bé me'l cruspiré amb molt de gust i si un cop obert resulta "sospitós" aleshores el dissecarem i el guardarem com un trofeu.

En qualsevol cas, mai falta una bona excusa per apropar-nos a les terres garrotxines i gaudir del seu entorn -esperem que el temps acompanyi- i la seva cuina volcànica. Per cert, casualitats o no, aquest passat dimecres el programa del C-33 "Que, qui, com" va emetre un reportatge sobre la formació dels volcans a aquesta comarca. Qui sap si amb el ressò mediàtic del volcà islandès de nom impronunciable el van "colar". Aprofito l'avinentesa per recomanar del tot el programa si us va el rotllo científic, si sou curiosos per entendre el perquè de les coses, etc, això sí, explicat de forma molt amena i pedagògica. Si voleu veure el vídeo, aquí el teniu.

Per cert, aquest cap de setmana hi ha coincidència de vàries curses interessants i la tria final d'una en detriment de la resta ha estat difícil. Per començar, una altra mitja a tenir en compte per a una propera edició com és la de Tossa de Mar, o el Cros de Navàs (ambdues ja les vaig citar al darrer escrit del març de les properes curses a fer); també la I Cursa Port Aventura (10 km.) per commemorar el 15è aniversari del Parc, o una altra opció que es fa a prop de casa -la I Pedalada Popular de Valls de Torroella "Racons del Passat". Recordeu que fins aquí ens vam acostar des de Manresa en una de les nostres sessions preparatòries per a la marató i on vaig descobrir la fantàstica cervesa artesanal "La Guineu". I si volem fer sessió doble a la mateixa Garrotxa, avui es celebra també la cursa "11.111 m. pel cor de la Fageda". Com veieu, n'hi ha per remenar i triar (i això que no incloc alguna altra que ja vam fer l'any passat -per allò de no repetir- com és la Pujada a Vallhonesta). Això sí, no tornaré a caure en la "trampa" de participar en una altra cursa de muntanya de les dels Mountanin Runners (com la de Berga) ja que demà es fa la tercera del seu triangular -la I Cursa de Muntanya de Sant Jordi de Cercs. Ja només veient el desnivell acumulat se'm cau l'ànima a terra.