Sant Jordi: literatura "runner"

Ja que ahir va ser la Diada de Sant Jordi i se suposa que és el dia que els homes han de regalar roses i les dones llibres (una altra cosa és quan dels que es regalen acaben sent llegits), voldria aportar el meu granet de sorra i proposar uns quants títols que per a la gent que ens hem endinsat en el món de les curses populars, poden ser més o menys interessants. Val a dir d'entrada que la meva cerca no ha estat ni gaire exhaustiva ni metòdicament perfecta però pel que he vist per aquí i per allà, ja us dic que el món de les lletres i el de les sabatilles de córrer van, gairebé, per camins paral.lels i poques són les ocasions que es creuen. I per suposat, no conec cap de les obres publicades que hagi estat un best-seller. Però bé, no les obres més venudes han de ser les més bones. En aquest sentit em crida l'atenció que alguns futbolistes -que per definició acostumen a ser persones amb un nombre reduït de neurones al cervell, com també molts dels periodistes que en parlen- s'atreveixin a escriure llibres de les seves vivències i altres coses per l'estil. Però és clar, què se'n pot esperar quan són editats pels mateixos diaris esportius que viuen de publicar notícies que no ho són? En aquest sentit podria destacar, per exemple, el llibre (¿?) "Bitllet d'anada i tornada", del jugador del Barça Gerard Piqué perquè sembla que ha tingut força acceptació a la Diada d'ahir. A aquesta mena d'"intrusos literats" algú els hi hauria de recordar aquella dita que en castellà diu: "zapatero, a tus zapatos".

Però bé, deixem-nos de pensaments en veu alta i anem al que anàvem. La llista de títols que proposo és la següent:

• Per ser el més recent, el llibre de l'Arcadi Alibés i del qual ja en vaig parlar: "Córrer per ser feliç. 42 motius i 195 raons per córrer" (2010).
• Un altre amb un títol que juga també amb la distància de la marató és "42 reflexiones y 195 metros", d'un tal Javier Serrano que devia córrer una marató i de l'experiència va fer aquest llibre perquè la resta de gent s'hi senti identificada. Una de les seves frases és aquesta: "Para qué vamos a engañarnos; el corredor es un desgraciado por naturaleza".
• L'obra considerada com de referència en aquest àmbit literari: "La solitud del corredor de fons", d'en Allan Sillitoe (l'original és del 1959).
• Una altra amb un títol molt semblant: "El corredor de fons", de la Patricia Nell Warren i que el seu argument (l'amor entre un entrenador i un corredor i l'homofòbia que van haver de suportar) va ser el pretext per a la creació dels anomenats clubs Frontrunners, integrats per gays, lesbianes, bisexuals i transsexuals que es troben per fer atletisme. El nom deriva del títol original de la novel.la, que data del 1974. El 1994 la mateixa autora va publicar una altra novel.la d'una temàtica semblant, amb el títol "La carrera de Harlan".
• Un drama ambientat a les olimpíades d'Estocolm del 1912 i que se centra en el primer corredor portuguès de maratons (i el primer en morir en aquesta prova). Es tracta de la novel.la "El cementerio de pianos", del seu compatriota José Luís Peixoto i l'edició original és del 2007.
• Una obra que retrata l'Espanya dels anys 70s a través de la vida d'un corredor i que fins i tot va merèixer un premi, és aquesta del sociòleg Alejandro Gandara, "La media distancia" (1983).
• I per últim, una altra obra que ha merescut grans elogis és la del japonès Haruki Murakami, "De qué hablo cuando hablo de correr". Quedeu-vos amb aquest parell de frases d'aquelles que de tant en tant va bé de recordar: "el dolor és inevitable, el patiment és opcional" i "corro per aconseguir el buit, mentre corro no penso en res d'important".

Doncs bé, espero que hàgiu tingut una bona Diada i si us han regalat un llibre, el mínim que podeu fer és llegir-lo abans d'abandonar-lo en qualsevol prestatge i que s'ompli de pols.