L'efecte "Piqueras"

Començo aquesta entrada amb un comentari que he trobat al meu mur del Facebook i que em sembla molt encertat i alhora descriptiu de com de sonats s'han tornat alguns a l'hora de fer-nos ressò de certes notícies (¿?) d'actualitat. Si seguiu determinats programes de ràdio (p.ex. el Toni Clapés a RAC1), el presentador de les notícies de la cadena Telecinco -Pedro Piqueras- té fama de ser bastant catastròfic, apocalíptic i "tremendista" quan ha de presentar alguns fets i d'aquí que sovint l'imitin i com a tota imitació, es tendeixi a exagerar certs trets peculiars del personatge en qüestió. Doncs bé, m'imagino que això devia passar ahir si tenim en compte el desplegament mediàtic que s'ha fet arran l'anunciada onada de fred siberià que ens ha d'entrar a partir d'avui i la nevada (¿?) que va caure ahir a unes quantes comarques catalanes. La gent que em coneix ja sap que no em cansaré mai de criticar el món del futbol perquè penso que en aquest país, la professió de periodista especialitzat en aquest esport deu ser la més fàcil, si un va seguint totes les bajanades i obvietats que s'hi diuen i que un o altre decideix que són notícia i a més, de gran interès: per exemple, i em pregunto, ¿és notícia que un jugador assisteixi a l'entrenament? És com si ho fos també que qualsevol treballador que té la sort de conservar el seu lloc de feina, hi anés cada dia. Oi que ho veuríeu com una ximpleria?

Eixamplo el meu camp de crítica i sorna al perfil del periodista (per dir-ho d'una manera) de qualsevol dels magazins matinals que ens informen, sovint de coses tan òbvies com el temps i la meteorologia. Ja sabem que de sempre aquests dos temes han donat molt de sí en tertúlies banals, converses una mica forçades amb desconeguts que hom troba a l'ascensor, que són útils per trencar el gel quan no se sap què dir ni per on començar, etc. Ara bé, qui em digui que a casa nostra és notícia que nevi una miqueta al febrer i que faci fred, doncs que s'ho faci mirar; és com pensar que es té una gran exclusiva per "descobrir" la canícula del juliol. Senyors i senyores del món de la informació, quin temps esperen que faci en ple hivern? no som al Carib ni en ple estiu sinó que dins el globus terraqüi estem situats en latituds temperades i que el que seria una notícia realment impactant és que a l'hivern tinguéssim temperatures com per haver de sortir al carrer amb samarreta de tirants i xancletes.

Però no, aquests "pseudoperiodistes" s'entossudeixen en fer una gran notícia d'una situació que ha de ser del tot normal. És com si no hi hagués res més de què informar i pensessin també que aquesta mena de "notícies" són d'interès general. Per exemple, ahir vaig estar per casa i això em va permetre seguir una mica el programa "Els matins" de TV3, un clar exemple del que estem dient, i del qual voldria destacar dues coses: primera, ja que estem de retallades per totes bandes, no veig la necessitat d'enviar corresponsals a una quants pobles de la nostra geografia catalana (amb els costos que això suposa) per informar d'una situació que, repeteixo, ha de ser vista com absolutament lògica per l'època de l'any en què ens trobem. I segona, i potser és una mostra de com es va escampant l'"efecte Piqueras" abans citat: aquestes mateixes persones feien servir una paraula que trobaria molt lògica en cas d'una gran inundació, terratrèmol, atac nuclear o una nevada d'aquelles que fan història però que en aquest context ho veig del tot desproporcionat: "evacuar" per dir, simplement, que algunes escoles tancaven i feien sortir els i les nenes amb tota tranquil.litat. I és clar, amb tot el rebombori previ que se'n va fer, ja tenim mig país aturat per quatre flocs de neu de no res i l'altre mig a veure-les venir. És ben bé que som "mestres" en entrebancar amb la mateixa pedra els cops que convingui. Potser que l'omnipresent Josep Cuní comenci a posar les coses al seu lloc. Si us plau, "professionals" de la informació, una mica més de rigor informatiu i menys sensacionalisme barat.

A tot això, sí que és notícia aquesta onada de fred siberià -"terrorífic" en la terminologia "piqueriana"- perquè és cert que les temperatures tan baixes que s'esperen fa temps que no les hem tingut tot i ser a l'hivern, no ho oblidem. I és clar, ara ens rumiem si és gaire convenient participar a les curses que tenim previst per aquest cap de setmana. Confesso que en el meu cas no les tinc totes perquè si bé no em fa res córrer amb fred, no sé si ho he fet mai amb molt de fred. Per exemple, a la cursa de les Borges Blanques de l'any passat recordo que estàvem a uns -7º (però amb sol) i per a la de Mont-rodon d'aquest proper diumenge m'agradaria saber la previsió, oimés si haurem de córrer amb una mica d'alçada (dels 400 m. a poc més dels 600 m.). D'altra banda, potser haurem d'estar amatents al risc de caigudes i lesions perquè haguem de córrer per trams glaçats (ahir vaig veure a TV3 imatges, justament, de Matadepera amb neu). De moment, no he vist res escrit enlloc que faci perillar la celebració d'aquesta cursa, tot i que en alguns fòrums s'han publicat missatges amb recomanacions des de Protecció civil que no es facin actes infantils a l'aire lliure (curses incloses). Potser aquest efecte farà espantar molta gent que, sàviament, decideixi quedar-se al llit en comptes de córrer i tornar amb els picarols congelats.

I per cert, a part de la cursa de Matadepera, el diumenge també es fa la celebèrrima Mitja marató de Granollers però suposo que en aquest cas, tant és el temps que faci que hi haurà un munt de gent i sa mare. Per part meva, confesso que encara no he decidit si hi participaré (a la primera, vull dir) i m'ho acabaré de rumiar demà. No he arribat a temps per fer la inscripció (tampoc sabia del cert si per altres motius podria ser-hi) però si finalment m'hi decideixo, tampoc em podreu considerar un corredor "pirata" ja que al darrer paràgraf del reglament s'indica, textualment, que "Per motius tècnics no es podran fer inscripcions el mateix dia de la cursa, però qui vulgui córrer, podrà fer-ho però sense dorsal". Per si de cas, jo ja duré les meves pròpies provisions per no "gorrejar" als avituallaments, que tinc una mica de cara però no tanta com esquena.